POLÍTICA
BARCELONA - 15 març 2017 2.00 h

El govern vol que Mas, Ortega i Rigau difonguin el cas a Europa

 L'executiu compta amb els tres condemnats pel 9-N per fer pedagogia al món sobre el conflicte amb l'Estat

 L'expresident assumeix que no es podrà presentar “mentre estiguem sota el règim espanyol”

EMILI BELLA - BARCELONA

Els tres damnificats pel procés participatiu del 9-N, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, són “els millors expositors del que està passant a Espanya”. És a partir de l'experiència en pròpia pell que podran explicar en primera persona al món “com és de fràgil la democràcia a l'Estat espanyol”. El govern compta amb l'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera per fer pedagogia “amb coneixement de causa” a escala europea sobre la persecució judicial espanyola a l'independentisme i la voluntat catalana d'exercir el dret a l'autodeterminació.

L'executiu no ha definit encara cap actuació específica perquè els tres ambaixadors del procés desenvolupin aquest rol. De fet, la funció internacionalitzadora de l'expresident ja va ser anunciada quan va fer un pas al costat en favor de Puigdemont, però de moment, s'ha limitat bàsicament als recents viatges al Regne Unit i als Estats Units per impartir conferències a les universitats d'Oxford i Harvard, respectivament.

La portaveu del govern, Neus Munté, va descartar ahir que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que encara no és ferma, que l'inhabilita “judicialment, però no políticament” per dos anys, no afecta ni l'oficina de l'expresident, ni el tracte protocol·lari de molt honorable, ni la seva aportació al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, en el marc del qual va visitar les dues universitats estrangeres. En aquest sentit, el gabinet de Carles Puigdemont vol utilitzar el bagatge i la desimboltura lingüística dels condemnats per explicar la injustícia.

A la sortida de la reunió del Consell Executiu, Munté va qualificar de “malèvola” la sentència condemnatòria i va recordar que no té res de generós ni de benèvol, com va dir el PSOE, imposar la pena màxima per desobediència de 2 anys d'inhabilitació a Mas, augmentant la petició fiscal d'un any i mig. “La sentència denota fòbia i pànic a la democràcia de l'Estat”, hi va afegir la consellera de la Presidència. “A cap membre del govern li tremolen les cames per complir el mandat democràtic”, va advertir. Munté, però, no va concretar si la multa imposada pel tribunal la pagaran els afectats de la seva butxaca o si ho farà l'executiu, ja que van cometre la desobediència observada pel TSJC en exercici de les seves funcions.

Pel que fa al futur polític dels tres condemnats, Mas va admetre que no es podrà presentar en pròximes eleccions “sempre que estiguem sota el règim espanyol”. Ara bé, va augurar, en una entrevista a RAC1, que en cas d'independència, “ja estaria sotmès a la jurisdicció catalana”. Des de l'oficina de l'expresident, al Palau Robert, va publicar a les xarxes socials una imatge de la notificaciódel TSJC. “Com vaig dir ahir [dilluns], aquesta causa no acaba a l'Estat, sinó a Estrasburg. Anirem fins al final”, va prometre. La sentència, per cert, recull el seu segon cognom mal escrit. Diu Gabarro en lloc de Gavarró.

Ortega, amb el PDeCAT?

En la mateixa entrevista, Ortega, condemnada a un any i 9 mesos d'inhabilitació, no va descartar presentar-se a les municipals del maig de 2019 pel Partit Demòcrata: “No descarto res, tampoc unir-me al PDeCAT o formar part de la seva candidatura per Barcelona com a independent. La sentència m'esperona a tornar a la política”.

El cas de Rigau és diferent, ja que l'exconsellera continua en actiu com a diputada. En el moment que la sentència sigui ferma hauria d'abandonar l'escó, d'acord amb la legalitat espanyola. Rigau va recordar que no es tractarà d'un problema únicament personal, sinó també institucional i que, per tant, no decidirà sola si torna l'acta o desobeeix. Munté també va evitar aventurar si una més que probable ratificació de la inhabilitació pel Tribunal Suprem farà plegar Rigau.

En tot cas, la diputada de Junts pel Sí continuava ahir la seva feina amb normalitat a la cambra, una normalitat alterada únicament per la recepció, al migdia, de la notificació del TSJC de mans d'un secretari judicial.

L'exconsellera la va signar en presència de la presidenta, Carme Forcadell, i de diputats del seu grup, de la CUP i de Catalunya Sí Que es Pot (Joan Josep Nuet), que la van aplaudir.

LA FRASE

Qui millor que Mas, Ortega i Rigau per explicar com és de fràgil la democràcia a l'Estat espanyol?
Neus Munté
PORTAVEU DEL GOVERN

Cartes encreuades sobre la sentència als eurodiputats

Els eurodiputats d'ERC i el PDeCAT van enviar ahir una carta als membres del Parlament Europeu per denunciar la condemna “vergonyosa i antidemocràtica” d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé mantenen que la sentència “no aturarà la voluntat del poble català d'expressar-se a les urnes” i recorden als seus col·legues la petició reiterada de dialogar amb l'Estat per pactar els termes del referèndum. També avisen que “forçar Rigau a dimitir constituiria una violació de la voluntat democràtica dels ciutadans” i “acceleraria” el procés d'independència. L'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart va contraatacar amb una altra carta als companys d'Estrasburg en què nega que Mas “hagi estat víctima ni un judici polític ni una condemna política”: “Ha estat condemnat per haver desobeït una resolució del TC espanyol. No per haver posat les urnes.” D'altra banda, el socialista Miquel Iceta va desviar el focus d'atenció: “No soc ningú per dir quan acaba una carrera política. Mas té molts problemes i no crec que el més gran sigui la inhabilitació. Políticament li està fent més mal el judici del Palau i la instrucció judicial del cas 3%.”

I pel portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, la sentència és l'agonia del procés: “La caiguda dels líders independentistes serà trista, solitària i obscura, no èpica ni patriòtica.”