POLÍTICA
LLEIDA - 15 març 2017 2.00 h

La Paeria rectifica i retirarà les plaques franquistes

 L'Ajuntament de Lleida informa els veïns dels edificis on hi ha plaques amb el símbol de la Falange que les retirarà si no hi tenen res en contra

 En un primer moment la Paeria se n'havia desentès

DAVID MARÍN / ACN - LLEIDA

L'Ajuntament de Lleida ha fet un gir respecte a la polèmica de les plaques amb simbologia feixista dels edificis públics construïts pel Ministerio de la Vivienda franquista, i ha pres la iniciativa per retirar-les. La Paeria va anunciar ahir que ha tramès una carta als propietaris d'edificis on consta que existeixen aquestes antigues plaques franquistes, i se'ls comunica que aquestes es retiraran pròximament.

La Paeria ha utilitzat la base del cens del Memorial Democràtic, que assenyala en quins edificis de la ciutat perviu encara l'antic anagrama amb les fletxes i el jou de la Falange. En aquest cens figuren 340 edificis de la ciutat amb aquest tipus de plaques.

En la comunicació enviada als veïns, la Paeria assenyala que “vol emprendre la retirada de les antigues plaques dels habitatges de protecció oficial situades en edificis privats de la ciutat, atenent a les esmentades lleis, i fer-ho de manera ordenada i evitant qualsevol situació de conflicte''.

D'aquesta manera, el govern municipal ha fet un gir en la seva posició sobre aquesta qüestió després de la polèmica de la setmana passada, quan l'alcalde, Àngel Ros, va instar aquells a qui les plaques feien nosa a agafar escala i tornavís per treure-les ells mateixos. Els grups de l'oposició li havien demanat que les retirés, i Ros va reaccionar en una entrevista afirmant que no era cosa del consistori i que qui les volgués treure que ho fes ell mateix. Durant aquests dies, la polèmica ha anat creixent: membres de la CUP van fer cas a l'alcalde i van retirar ells mateixos algunes plaques, i una empresa es va oferir a la Paeria per fer ells mateixos la retirada.

L'Ajuntament, ara, ha anunciat que ho farà i engloba aquesta acció en el treball efectuat en els darrers anys per complir la llei 52/2007, de 26 de desembre, de memòria històrica del govern espanyol, i la llei 3/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic de la Generalitat, des de la seva aprovació, l'any 2007. L'acció disposa de la col·laboració de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida (FAV), i es durà a terme si les comunitats de veïns afectades, després de ser consultades, no s'hi oposen.

LA XIFRA

340
plaques
amb el símbol falangista hi ha als carrers de Lleida, segons el cens del Memorial Democràtic.

La CUP apel·la al Memorial Democràtic

La decisió d'ahir de l'Ajuntament de Lleida posa fi, en principi, a la polèmica per les plaques dels edificis d'habitatge públic amb símbols franquistes. Però continua ben viva la polèmica inicial sobre el franquisme als carrers de Lleida, ja que alguns grups de l'oposició (la Crida-CUP, ERC-Avancem i el Comú de Lleida) demanen la retirada del nom de vuit carrers dedicats a alcaldes de Lleida durant el franquisme i altres personalitats que van ser afins al règim o al cop del 1939. Ahir la CUP va anunciar el lliurament al Memorial Democràtic de documents històrics que demostren l'adhesió al règim dels alcaldes Ramon Areny (ho va ser entre el 1939 i el 1941), Casimiro Sangenís (1967-1974) i Miguel Montaña (1974-1976), tots tres amb carrers dedicats a la ciutat de Lleida. La formació vol que el Memorial Democràtic, com a màxima institució de país que vetlla per les polítiques públiques de memòria, estigui assabentat de “l'existència d'honors a personatges afectes al feixisme al nomenclàtor de la ciutat de Lleida”. En aquests documents, la CUP destaca els informes signats per l'alcalde Areny durant el seu mandat per “assassinar ciutadans afins al comunisme” o depurar-los als camps de concentració. La Crida ha obtingut aquests papers després de nombrosos requeriments davant del Tribunal Militar Tercer, on era la documentació.