POLÍTICA
BARCELONA - 14 març 2017 2.00 h

Oblits i encerts del tribunal català segons els juristes

 Afirmen que no argumenta el requeriment personal per no contradir el Suprem

 És una resolució “treballada”

M.PIULACHS - BARCELONA

La sentència del 9-N va ser valorada amb criteris oposats per diversos juristes consultats. Tots van coincidir, però, que el delicte de prevaricació per omissió de què la fiscalia acusava l'expresident Mas i les exconselleres Rigau i Ortega era molt difícil de defensar si cap dels tres va dictar una resolució que la jurisprudència del Tribunal Suprem indica que el seu injust ha de ser “tan groller, esperpèntic i absurd” que ha de ser vist per qualsevol persona.

Doctrina Parot

L'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, va avançar que des d'ahir mateix ja treballen en la redacció del recurs al Suprem. Inicialment, Pina assenyalava que farien referència a la doctrina Parot, en què el tribunal europeu va condemnar l'espanyol per haver canviat la jurisprudència per allargar la condemna a aquest terrorista i deixar-lo sense defensa. En una lectura reposada de la resolució, Pina, juntament amb altres juristes consultats, es va adonar que el TSJC no fa cap argumentació sobre un dels requisits necessaris perquè es compleixi el delicte de desobediència: el requeriment personal que s'està incomplint una resolució. Pina, que qualifica els magistrats de “brillants juristes”, manté que aquesta falta de motivació no és pas un oblit, sinó que el TSJC no vol trencar la jurisprudència i deixa que el Suprem s'hi pronunciï en el recurs.

Per contra, el penalista Miguel Capuz defensa que la sentència està “treballada” i que replica tots els arguments exculpatoris de les defenses. Encara més: el lletrat sosté que l'advertiment personal (que ara el TC sí que fa a Forcadell i als membres de la mesa, i als diputats) ja queda subsumit quan el TSJC aclareix que el TC és un òrgan jurisdiccional, i que els requeriments no van dirigits als ciutadans, sinó a importants càrrecs públics com el president de la Generalitat.

S'oblida dels votants

Un tercer jurista, que es vol mantenir en l'anonimat, remarca que els magistrats ho tenen molt clar quan citen els 7.000 ordinadors, els 1.317 punts de votació, els 556 instituts..., però s'obliden dels 2,3 milions de catalans que van anar a votar.

Nuet i la fiscalia

Fins i tot un despert penalista indica que la resolució del TSJC recull dues sentències que tiren per terra la tesi de la fiscalia, que en la seva segona querella contra Forcadell i part de la Mesa exclou el diputat de CSQP Joan Josep Nuet, tot i haver votat a favor de permetre unes votacions. En una de les quals precisa que la desobediència depèn del fet que el subjecte “executi l'acció típica i no de les seves afirmacions”.