OPINIÓ
14 març 2019 2.00 h

LA GALERIA

De botxí a víctima

NARCÍS GENÍS
Enric Millo, el polític que, després de la decla­ració al Tri­bu­nal Suprem, s’ha con­ver­tit en “Mis­ter Fairy”, en va fer un gra massa

Fa dos anys vaig escriure que Enric Millo tenia molta barra per la seva manera de fer política i de maqui­llar la rea­li­tat. Vaig tor­nar a escriure sobre Millo, i els fets de l’1 d’octu­bre, quan ell ja era dele­gat del govern de l’Estat. Els giro­nins conei­xem bé Enric Millo, que va ser dele­gat ter­ri­to­rial de Tre­ball a Girona (1991-1995), i l’etapa a Unió Democràtica i al Par­la­ment amb CiU (1995-2003). Pre­ci­sa­ment, el 2003, quan CiU va deci­dir que no el volia de cap de llista, es va reu­nir amb Joan Puig­cercós, al bar Núria de Girona, per ofe­rir-se com a can­di­dat per ERC. Després de rebre la segona car­bassa, va fit­xar pel PP i va ini­ciar la seva segona vida política. El 2010 va encapçalar la llista del PP per Girona al Par­la­ment. Aquell any l’home que dona lliçons sobre el com­pli­ment de les lleis va per­dre tots els punts del car­net de con­duir. L’1 d’octu­bre del 2017, quan era dele­gat del Gobi­erno de España i, com a tal, res­pon­sa­ble de la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil, amics, veïns, cone­guts, gent del barri de l’eixam­ple gironí on resi­dia, amb els quals durant anys coin­ci­dia sovint, van ser col­pe­jats per la poli­cia, alguns de manera sal­vatge. Fa pocs dies, vam sen­tir amb estu­por com al Suprem va dei­xar anar un seguit d’històries, que li havien expli­cat ter­cers, seguint un relat que anava molt més enllà del que fis­ca­lia i acu­sa­ci­ons li pre­gun­ta­ven. El polític, que aquell dia es va con­ver­tir en “Mis­ter Fairy”, en va fer un gra massa i, fins i tot, es va des­dir d’haver-se dis­cul­pat, en un moment de debi­li­tat, per la violència dels assalts poli­ci­als. Als que el conei­xem i hem seguit la seva tra­jectòria, no ens ha sorprès gens, perquè sabem la seva manera d’actuar i l’astúcia que té per girar les coses segons el vent que bufa. Cal treure’s el bar­ret davant la seva habi­li­tat –entre els peri­o­dis­tes giro­nins ja li deien “l’anguila”–. Després de decla­rar al Suprem, es va pas­sar hores engan­xat a les xar­xes soci­als con­tes­tant i en alguns casos amenaçant la gent que, indig­nada, feia tuits en con­tra seu i retui­te­jant com­pul­si­va­ment als seus hoo­li­gans. És tan des­tre, que ha pas­sat de botxí a con­ver­tir-se en víctima, només cal fer un repàs de la premsa espa­nyola on afirma, gai­rebé com a màrtir, que l’han inti­mi­dat o l’han fet fora d’un res­tau­rant, man­te­nint viu el fake de la con­fron­tació a Cata­lu­nya, però no dubta a uti­lit­zar la seva filla per jus­ti­fi­car-se i es queixa després que es parla de la seva vida pri­vada.