POLÍTICA
BARCELONA - 14 març 2019 2.00 h

L’excap del Diplocat nega vincles i despeses per l’1-O

 Royo admet que van pagar 40.591 euros a “visitants internacionals” i que no eren “observadors electorals”

 La fiscal confon aquest consorci amb les delegacions exteriors de la Generalitat

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

L’ex-secre­tari gene­ral del Diplo­cat, Albert Royo, no es va aco­llir al seu dret a no decla­rar –en estar inves­ti­gat pel jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que cerca els orga­nit­za­dors de l’1-O– i la seva decla­ració com a tes­ti­moni ahir, en el judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans al Tri­bu­nal Suprem, va evi­den­ciar l’error dels inves­ti­ga­dors de la Guàrdia Civil en con­fon­dre aquest con­sorci publi­co­pri­vat –on hi ha el Barça i La Caixa i que té un 80% de capi­tal públic, va expo­sar– amb les tas­ques del Depar­ta­ment d’Afers Exte­ri­ors, que diri­gia Raül Romeva, i les dele­ga­ci­ons exte­ri­ors. “L’acti­vi­tat del Diplo­cat res té a veure amb la Gene­ra­li­tat i l’orga­nit­zació del referèndum. L’any 2017 vam fer el mateix que el 2015 i el 2016”, repe­tia Royo, a les pre­gun­tes de les tres acu­sa­ci­ons.

La fis­cal Con­su­elo Madri­gal va recla­mar a Royo que aclarís tres des­pe­ses del Diplo­cat, que s’inclo­uen en la supo­sada mal­ver­sació de fons públics. La més polèmica és la par­tida de 40.591 euros, en con­cepte d’hotels i viat­ges que el Diplo­cat va pagar a “visi­tants inter­na­ci­o­nals” perquè “ana­lit­zes­sin la rea­li­tat cata­lana”, i va des­car­tar que fos­sin “obser­va­dors elec­to­rals de l’1-O”. Royo va deta­llar que sovint el Diplo­cat orga­nitza viat­ges d’experts a Cata­lu­nya, la majo­ria dels quals són par­la­men­ta­ris que s’interes­sen per venir-hi i que són pre­sen­tats a gran part dels grups polítics i ins­ti­tu­ci­ons. Pel que fa a tas­ques d’obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, Royo va indi­car que mai les pot mun­tar el país d’ori­gen, i va citar haver-ne orga­nit­zat a Costa Rica o el Mar­roc. Tant la fis­cal com l’advo­cada de l’Estat van qüesti­o­nar que els experts hagues­sin anat a Cata­lu­nya, del 29 de setem­bre al 2 d’octu­bre, en plena cele­bració de l’1-O, i Royo va insis­tir que va donar-los “lli­ber­tat de movi­ments”, i que l’únic requi­sit va ser que s’entre­vis­tes­sin amb repre­sen­tants del govern català i amb el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya.

Al final, hi va haver dos equips d’experts: l’Elec­tion Expert Rese­arch Team, encapçalat per Helena Catt, direc­tora exe­cu­tiva de la Comissió Elec­to­ral de Nova Zelanda; i el de la Inter­na­ti­o­nal Limi­ted Obser­va­tion Mis­sion (ILOM), lide­rat per l’exam­bai­xa­dor holandès Daan Everts. Segons les acu­sa­ci­ons, la Gene­ra­li­tat els va pre­sen­tar com a obser­va­dors inter­na­ci­o­nals del referèndum.

El web del judici

La segona des­pesa qüesti­o­nada són els 54.030 euros que es van donar perquè l’expert Wim Kok exposés el resul­tat de l’informe científic, que després es va retor­nar al Diplo­cat, ja que el comu­ni­ca­dor va accep­tar una altra oferta. La ter­cera és per tra­duc­ci­ons d’arti­cles a l’anglès en un web, creat el 2014.

D’altra banda, el Suprem va infor­mar ahir que des de l’inici del judici hi ha hagut 307.900 acces­sos al web del Poder Judi­cial que emet el judici en directe. La sessió que va tenir-hi més acces­sos (32.933) va ser la pri­mera amb les inter­ven­ci­ons de les defen­ses. L’ordi­na­dor (49%) i el mòbil (39%) són els dis­po­si­tius més usats.

LA FRASE

L’activitat del Diplocat no té res a veure amb el referèndum. L’any 2017 vam fer el mateix que el 2015
Albert Royo
EXSECRET.GRAL.DIPLOCAT

El fiscal insta al fals testimoni d’un càrrec de Difusió

Un dels moments de més tensió d’ahir, en la setzena sessió del judici al Suprem, va ser quan el fiscal Ismael Moreno va posar en dubte les respostes del responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, quan aquest li responia que “no recordava” si la directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’havia informat que els cobraria dues factures sobre un anunci de l’1-O, el de les vies. Mestre va assegurar que no ho sabia, ja que la campanya s’havia suspès. L’exconseller de la Presidència, Jordi Turull, havia assegurat en el seu interrogatori que es va emetre en l’espai gratuït que té la Generalitat a TV3. La inconcreció va provocar que el president de la sala, Manuel Marchena, llegís a Mestre la definició del delicte de fals testimoni, penat amb fins a dos anys de presó. Mestre es va mantenir ferm i el fiscal va demanar deduir testimoni contra ell, i denunciar-lo al jutjat de guàrdia. Marchena va informar que la sala ho decidiria en sentència en valorar les proves. Abans, Mestre va explicar que van encarregar dues campanyes de catalans a l’exterior i de civisme, que, al final, no es van pagar.