OPINIÓ
14 març 2019 2.00 h

KEEP CALM

Fora de control

JOFRE LLOMBART
Puig­de­mont és un dels pocs ele­ments de l’inde­pen­den­tisme que l’Estat és incapaç de con­tro­lar

Amb inde­pendència de com acabi la nova estratègia de Car­les Puig­de­mont per tor­nar a Cata­lu­nya, la pro­mesa del 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat demos­tra que el seu nom és un dels actors més temuts per l’Estat espa­nyol. I ho és, abans que res –abans que qual­se­vol con­no­tació política–, per la seva impre­vi­si­bi­li­tat. Car­les Puig­de­mont és, a hores d’ara, un dels pocs ele­ments de l’inde­pen­den­tisme que l’Estat és incapaç de con­tro­lar, del qual no en pot con­di­ci­o­nar l’agenda més enllà dels Piri­neus. Amb un govern de tall inde­pen­den­tista que, a la seva manera, acata la legis­lació espa­nyola per evi­tar donar motius al fer­vor del 155, amb un Par­la­ment de majo­ria inde­pen­den­tista que fa exac­ta­ment el mateix per evi­tar l’acció de la justícia i amb nou dels seus líders a la presó, entre ells el pre­si­dent d’una enti­tat que té 160.000 socis, Puig­de­mont ha esde­vin­gut –a ulls de Madrid– un fac­tor inges­ti­o­na­ble. La mos­tra és que aquests dies els esforços polítics i legals se cen­tren a tro­bar la manera que Puig­de­mont acon­se­gueixi l’acta d’euro­di­pu­tat, cosa que pro­vo­ca­ria un nou salt: la con­so­li­dació d’aquesta situ­ació ara amb l’aval d’una ins­ti­tució euro­pea com és el seu Par­la­ment. Però l’estratègia de Puig­de­mont va més enllà perquè, des d’aquesta lli­ber­tat de movi­ments, encara pot ten­sar la corda legis­la­tiva de l’Estat. L’actu­ació del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat durant l’1 d’octu­bre està asses­so­rada per Gon­zalo Boye, l’advo­cat que –quan a Bara­jas ja pre­pa­ra­ven el furgó poli­cial per con­su­mar l’extra­dició– el va treure de la presó d’Ale­ma­nya. I durant els últims mesos, l’equip de Boye ha gra­tat en la legis­lació, els ante­ce­dents i els esce­na­ris per pro­vo­car una situ­ació inèdita perquè la justícia espa­nyola i euro­pea mai s’havia tro­bat amb un dipu­tat al Par­la­ment amb una sus­pensió de fun­ci­ons incon­creta i simultània­ment electe per l’euro­cam­bra. I segu­ra­ment per això, el retorn serà més segur que imme­diat perquè el prin­ci­pal bé que es pre­tendrà con­ser­var és aquesta capa­ci­tat d’estar fora de con­trol.