OPINIÓ
14 març 2019 2.00 h

DE SET EN SET

I ara a qui voto?

SARA MUÑOZ
El sacri­fici per­so­nal que fan pre­sos i exi­li­ats mereix el meu vot, però em fan triar

S’apro­xi­men tres elec­ci­ons de dife­rent dimensió i haig de con­fes­sar que no tinc ni la més remota idea de qui votar. Com més vol­tes hi dono, i com més m’apro­ximo al dia a dia dels par­tits, més gran se’m fa l’embo­lic. Tinc claríssim que la dreta, i ja no par­lem de l’extrema dreta, no la vota­ria ni que vin­gues­sin en per­sona Albert Rivera o Pablo Casado a posar-me burun­danga al plat de sopa. Pel moment excep­ci­o­nal que es viu, i en plena cele­bració del judici més infame de la història recent, hau­ria desit­jat que els par­tits em (ens) hagues­sin faci­li­tat les coses i hagues­sin apar­cat les diferències que els sepa­ren per cen­trar-se en allò que els uneix. Alguns, pot­ser, m’acu­sa­ran de tenir una ide­o­lo­gia feble, però trobo que el sacri­fici per­so­nal que està fent qual­se­vol dels pre­sos i exi­li­ats mereix com a mínim el meu suport a les urnes. En canvi, m’obli­guen a triar entre el pare o la mare. Intu­eixo que aquest xoc men­tal pot con­duir a valo­rar altres alter­na­ti­ves. I ja no en par­lem si bai­xem al pla muni­ci­pal. El lec­tor, pro­ba­ble­ment, no s’arriba a fer una idea dels pac­tes que fruc­ti­fi­ca­rien si les nego­ci­a­ci­ons es fes­sin obvi­ant les sigles, igno­rant la qüestió naci­o­nal, i cen­trant-se només en aspec­tes refe­rents a la ciu­tat. Molts dels que se cen­su­ren en públic pac­ta­rien encan­tats i amb els ulls tan­cats en pri­vat. Doncs amb el vot passa una mica el mateix. Així que encara dis­poso d’uns dies per inten­tar resol­dre el gui­ri­gall. De moment m’ensumo que no soc cap excepció.