OPINIÓ
JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT - 14 març 2019 2.00 h

A LA TRES

Els testimonis

JOAN RUEDA - JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT
“La vul­ne­ració de drets queda més palesa en els tes­ti­mo­nis impu­tats

El judici als líders del procés supera aquests dies la cin­quena set­mana i és en una fase que es pre­veu llarga, la tes­ti­fi­cal. Des del seu inici, hi ha un fet que està cri­dant l’atenció a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal: una part dels tes­ti­mo­nis cri­dats a decla­rar no ho fan ja que tenen aquest dret tot i que el tes­ti­moni, per llei, està obli­gat a res­pon­dre a totes les parts i de forma veraç. I per què tenen aquest dret? Doncs perquè estan sent inves­ti­gats per un altre jut­jat i el que decla­res­sin podria ser uti­lit­zat en con­tra seva. I, és clar, no par­lem que esti­guin inves­ti­gats, no sé, per una alco­holèmia, per un aixe­ca­ment de béns... No, estan sent inves­ti­gats pels matei­xos delic­tes. I és que aquesta causa, curi­o­sa­ment ja que això no és pas habi­tual, pot aca­bar sent jut­jada pel Tri­bu­nal Suprem, com ja està pas­sant, per l’Audi­en­cia Naci­o­nal (la cúpula poli­cial), el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa, excepte la seva pre­si­denta) i el jut­jat número 13 de Bar­ce­lona (un grup d’alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat). Bé, això si cap alcalde ha d’anar a judici oral en algun altre jut­jat d’ins­trucció arreu de Cata­lu­nya. I, el que encara és més inha­bi­tual, infor­mes que s’han fet per encàrrec d’un jutge s’han usat per altres ins­ti­tu­ci­ons judi­ci­als.

Però tor­nem a la part tes­ti­fi­cal del judici. Aques­tes inves­ti­ga­ci­ons paral·leles han pro­vo­cat casos ben estranys, com ara que una de les advo­ca­des d’un dels tes­ti­mo­nis hagi de dema­nar si se l’ha de fer venir expres­sa­ment de Bèlgica, on viu, per dir que no decla­rarà, o que Vox retiri la petició d’un d’ells afir­mant que “no sabia” que estava sent inves­ti­gat al jut­jat número 13.

Però n’hi ha hagut altres que, tot i estar inves­ti­gats, han deci­dit decla­rar, com ara el comis­sari Emili Que­vedo, i ahir, Albert Royo, antic màxim res­pon­sa­ble del Diplo­cat. Una decisió presa, segur, per demos­trar que no tenen res a ama­gar. Com, de fet, també els que han optat per no fer-ho. Tot ple­gat, pro­vo­cat pel fet que hi ha ins­truc­ci­ons sobre el mateix fet en dife­rents òrgans judi­ci­als, cosa que no fa més que apro­fun­dir en un aspecte que serà clau, no a Madrid, sinó a Estras­burg: la vul­ne­ració de drets dels pro­ces­sats, de tots, no només dels líders polítics.