POLÍTICA
BARCELONA - 14 març 2019 2.00 h

Sánchez, al rescat del rei

 El president espanyol enviarà al Tribunal Constitucional la creació de la comissió d’investigació del Parlament sobre els excessos de la monarquia

 És el tercer recurs d’inconstitucionalitat del PSOE contra la cambra

EMILI BELLA - BARCELONA
El Con­sell d’Estat no va veure base legal per impug­nar la repro­vació del rei

Pedro Sánchez farà un últim favor a la corona abans del 28-A i es tor­narà a ves­tir d’escu­der de Felip VI per por­tar al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal la cre­ació de la comissió d’inves­ti­gació del Par­la­ment sobre la monar­quia que van apro­var la set­mana pas­sada Junts per Cata­lu­nya, ERC els comuns i la CUP. Segons va avançar ahir El Periódico, el govern espa­nyol pre­para un recurs davant l’alt tri­bu­nal per sus­pen­dre de manera cau­te­lar i automàtica la ini­ci­a­tiva quan aquest l’admeti a tràmit i ja ha encar­re­gat al Con­sell d’Estat un informe –pre­cep­tiu, però no vin­cu­lant– que espera que esti­gui llest abans de diven­dres perquè el pròxim Con­sell de Minis­tres el for­ma­litzi.

La Mon­cloa argu­menta que el Par­la­ment només pot abor­dar qüesti­ons que siguin com­petència de la Gene­ra­li­tat. L’objecte de la comissió és inves­ti­gar “les acti­vi­tats delic­ti­ves o irre­gu­lars de per­so­nes vin­cu­la­des a la família reial, inclo­ses les des­ti­na­des a forçar el tras­llat del domi­cili social de bancs, grans empre­ses i mul­ti­na­ci­o­nals fora de Cata­lu­nya després de l’1-O”. El legis­la­tiu pretén igual­ment abor­dar els “pre­sump­tes comp­tes irre­gu­lars” del rei emèrit, Joan Car­les I, “a Suïssa i d’altres para­di­sos fis­cals a nom de ter­ce­res per­so­nes”, a par­tir dels enre­gis­tra­ments de la seva amiga íntima Corinna zu Sayn-Witt­gens­tein.

Ciu­ta­dans, el PSC i el sub­grup del PP es van opo­sar a la ini­ci­a­tiva. El par­tit de la cap de l’opo­sició, Inés Arri­ma­das, va ins­tar pre­ci­sa­ment Sánchez a fer aquest pas, men­tre que els soci­a­lis­tes cri­ti­ca­ven l’opor­tu­ni­tat de l’apro­vació de la comissió per la pro­xi­mi­tat amb les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28-A.

Els impul­sors de la inves­ti­gació van denun­ciar ahir la impug­nació de Sánchez i van fer broma amb el pretès repu­bli­ca­nisme del soci­a­lista. El por­ta­veu par­la­men­tari de JxCat, Albert Batet, piu­lava: “La monar­quia no es toca...” El dipu­tat d’ERC que va defen­sar la cre­ació de la comissió, Ruben Wagens­berg, va repiu­lar irònica­ment una piu­lada de Sánchez del 14 d’abril del 2014 que deia “Salut i República”, amb una imatge del car­tell d’un car­rer dedi­cat a la pro­cla­mació de la Segona República Espa­nyola. Rut Ribas, par­la­mentària d’ERC, va lamen­tar que el pre­si­dent espa­nyol intenti evi­tar que es des­ta­pin “les males acti­vi­tats que tants anys ha dut a terme la monar­quia espa­nyola, com ara la cor­rupció, el tràfic d’armes i mol­tes més”.

El dipu­tat dels comuns Lucas Ferro recor­dava que una monar­quia par­la­mentària ha d’estar sub­jecta al con­trol dels seus par­la­ments: “El mateix PSOE que s’alia amb el PP i Cs en cada fil­tració de [José Manuel] Villa­rejo per tapar la cor­rupció de la Casa del Rei, s’alia ara amb el TC per blin­dar la seva opa­ci­tat per sentència ferma. Quina ver­go­nya.”

Al seu torn, la CUP cons­ta­tava que “el règim del 78 s’auto­pro­te­geix i es blinda en una ins­ti­tució opaca, anti­de­mocràtica, patri­ar­cal i jeràrquica; règim del 78 en estat pur.”

No és la pri­mera vegada que Sánchez surt al res­cat de la corona. Va fer el mateix amb la repro­vació de Felip VI feta per la cam­bra l’octu­bre pas­sat, quan feia un any del dis­curs apo­re­llista del monarca del 3-O. En aque­lla ocasió, el Par­la­ment va con­dem­nar la posició de Felip VI en el con­flicte amb Cata­lu­nya i va apos­tar per “l’abo­lició d’una ins­ti­tució caduca i anti­de­mocràtica com la monar­quia”, amb els vots de JxCat, ERC i els comuns. La CUP es va abs­te­nir. Ales­ho­res, Sánchez va rebre una galleda d’aigua freda, ja que el Con­sell d’Estat no va veure base legal per impug­nar la repro­vació. Tan­ma­teix, com que el dic­ta­men no era vin­cu­lant, va tirar pel dret igual­ment i ho va dei­xar en mans del tri­bu­nal. El màxim òrgan con­sul­tiu espa­nyol va argu­men­tar que es trac­tava d’una decla­ració política i que la cam­bra té “capa­ci­tat per expres­sar la seva dis­con­for­mi­tat” sobre l’actu­ació del Borbó.

La pri­mera impug­nació de Sánchez, al més pur estil Mari­ano Rajoy, va ser el juliol de l’any pas­sat, el mes següent d’acce­dir al poder, quan va enviar al TC la rati­fi­cació de la decla­ració sobi­ra­nista del novem­bre del 2015. Segons La Mon­cloa, el nou recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat es basa en els matei­xos motius que van por­tar el govern espa­nyol a impug­nar la repro­vació del rei i la moció del 2018.

El gabi­net de Sánchez incor­po­rarà al recurs la petició perquè s’apli­qui l’arti­cle 161.2 de la Cons­ti­tució, que com­porta la sus­pensió automàtica de les lleis o deci­si­ons impug­na­des per l’exe­cu­tiu espa­nyol en el moment en què el TC admeti a tràmit l’escrit, per un període ini­cial de cinc mesos.

Sánchez porta al TC que es puguin destapar les males activitats que durant tants anys ha dut a terme la monarquia
Rut Ribas
DIPUTADA D’ERC
Una monarquia parlamentària ha d’estar subjecta al control dels seus parlaments
Lucas Ferro
DIPUTAT DE CATALUNYA EN COMÚ
El règim del 78 s’autoprotegeix i es blinda en una institució opaca i antidemocràtica
CUP
TWITTER @CUPNACIONAL

La moció sobre la monarquia que va passar el filtre del PP

El Parlament va aprovar el juny del 2014 una moció amb els vots d’ERC, ICV-EUiA i la CUP que declarava que, a conseqüència de l’abdicació de Joan Carles I, s’hauria d’haver convocat un referèndum sobre la possibilitat de la restitució de la República o la continuïtat de la monarquia, “atès que les circumstàncies polítiques que es donaven en el moment de la promulgació de la Constitució Espanyola el 1978 estaven totalment condicionades per la necessitat de superar la dictadura franquista”. El text reclamava un referèndum consultiu sobre el manteniment de la institució i va tirar endavant gràcies a les abstencions de CiU, el PSC i Ciutadans. El PP hi va votar en contra. En aquella ocasió, el govern de Rajoy no va considerar que la cambra s’excedís i no ho va dur al TC.