POLÍTICA
BARCELONA - 14 març 2019 2.00 h

Torra deixa els llaços i acusa la Junta Electoral de ser parcial

 Demana que l’ordre no tingui efecte perquè no es pot complir i ha de respectar la llibertat d’expressió dels empleats públics

 Li retreu que donar la raó a qui vol treure els símbols no és neutral

JORDI ALEMANY - BARCELONA

Els llaços grocs i les este­la­des en edi­fi­cis públics de la Gene­ra­li­tat no es toquen, de moment. Aquesta va ser la res­posta “com­ba­tiva” a l’ordre de reti­rada de llaços grocs i este­la­des de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), a demanda de Cs, que va anar acom­pa­nyada d’un escrit de recurs a l’orga­nisme de l’admi­nis­tració elec­to­ral, gai­rebé al límit de les 48 hores de marge que li donava, en què, després d’acu­sar-la d’una “absència d’impar­ci­a­li­tat”, li demana que recon­si­deri la decisió que va dic­tar dilluns.

L’escrit del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, divi­dit en tres punts, argu­menta d’entrada que l’este­lada està reco­ne­guda com “un símbol que repre­senta un anhel de lli­ber­tat i una rei­vin­di­cació democràtica, legítima, legal i no vio­lenta” per una reso­lució apro­vada al Par­la­ment el 29 de gener i publi­cada al BOP el 10 de febrer del 2014, que no ha estat qüesti­o­nada mai admi­nis­tra­ti­va­ment ni jurídica. Per això entén que l’atri­bució de “símbol par­ti­dista” que li fa la junta és una “inter­pre­tació sub­jec­tiva” que con­tra­diu la reso­lució par­la­mentària i que no es cor­res­pon amb la rea­li­tat ni amb la volun­tat popu­lar. En el segon punt, fent referència als llaços grocs, cen­sura a la JEC que, “lluny de man­te­nir la neu­tra­li­tat política”, doni la raó i el reco­nei­xe­ment als ide­als dels “par­tits que han ata­cat sis­temàtica­ment” i que han incen­ti­vat la reti­rada dels llaços des de fa més d’un any. I en aquest sen­tit li recorda que el Par­la­ment també va refu­sar per majo­ria abso­luta, el 21 de juny del 2018, dues pro­po­si­ci­ons de llei per treure els llaços de l’espai públic i les ins­ti­tu­ci­ons, un fet que és una “posició clara” a favor de la “lli­ber­tat d’expressió”.

La ter­cera qüestió plan­te­jada pel pre­si­dent Torra en l’al·legació adver­teix, d’una banda, de la impos­si­bi­li­tat tècnica de com­plir l’ordre perquè exis­tei­xen nom­bro­sos edi­fi­cis públics a tot Cata­lu­nya on es pres­ten ser­veis pro­pis de la Gene­ra­li­tat que poden no ser de la seva titu­la­ri­tat o que no els ges­ti­o­nin i, de l’altra, que té el deure de res­pec­tar “el dret fona­men­tal a la lli­ber­tat d’expressió reco­ne­guda als emple­ats públics”.

Reti­rada i sanció

El pre­si­dent va comu­ni­car la decisió quan fal­tava un quart d’hora per arri­bar a les set de la tarda i mal­grat que la minis­tra de Justícia, Dolo­res Del­gado, asse­gu­rava des de Segòvia al matí que “els llaços es trau­ran i des­a­pa­rei­xe­ran i segu­ra­ment se l’impo­sarà una sanció”, en la línia de l’expres­sat per altres minis­tres dimarts, com ara Josep Bor­rell, que va asse­gu­rar que l’Estat espa­nyol tenia els “ins­tru­ments apro­pi­ats” per fer-ho com­plir.

També al matí, tant Cs com el PP ja van anun­ciar que, si no es feia efec­tiva la reti­rada, por­ta­rien el cas als tri­bu­nals. Des de Cs el por­ta­veu al Par­la­ment, Car­los Car­ri­zosa, dei­xava clar que, si Torra no reti­rava els llaços grocs “de bon grat”, ins­ta­rien la JEC i, si calia, els tri­bu­nals a ini­ciar les acci­ons “que cal­guin” per fer com­plir la llei. Cs també pre­sen­tarà una moció al ple del Par­la­ment de la set­mana que ve en què con­demna que el govern “apro­fiti” el seu domini sobre els edi­fi­cis públics per con­ver­tir-los en “apa­ra­dors de pro­pa­ganda d’opci­ons polítiques sepa­ra­tis­tes”, ja que con­si­dera que “vul­nera el prin­cipi de neu­tra­li­tat política que hau­ria de garan­tir tot poder i auto­ri­tat pública per garan­tir el caràcter lliure, net i democràtic de les elec­ci­ons”.

Per la seva banda, el pre­si­dent del PP, Pablo Casado, va adver­tir que, si no es com­plia la reti­rada de llaços no en els edi­fi­cis públics de la Gene­ra­li­tat, sinó de “tots els car­rers i pla­ces” de Cata­lu­nya, ho por­ta­rien a la fis­ca­lia. El popu­lar hi va afe­gir que, si sor­tia esco­llit pre­si­dent, després del 28 d’abril no farien falta ordres de reti­rada perquè no dei­xa­ran que es posi “ni un sol llaç groc”.

Tinc el deure de respectar el dret fonamental a la llibertat d’expressió dels empleats públics
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Els llaços es trauran i desapareixeran, i segurament s’imposarà una sanció a Torra
Dolores Delgado
MINISTRA DE JUSTÍCIA
Si Torra no compleix, anirem a la fiscalia a exigir que retirin els llaços grocs de tots els carrers i places
Pablo Casado
PRESIDENT DEL PP

L’organisme electoral respondrà dilluns

La Junta Electoral Central (JEC) es reunirà dilluns per respondre a l’escrit de reconsideració que ahir els va enviar el president Torra, però des de l’organisme indicaven a l’ACN que això no implica la paralització del termini de 48 hores que li van donar per retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics ni, per tant, de les mesures sancionadores que pugui adoptar contra ell. La JEC ja advertia dimarts que no complir l’ordre significava una infracció de les normes establertes en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) amb sancions de 300 a 3.000 euros. Però l’organisme de l’administració electoral tampoc actua d’ofici i només imposa la multa si persisteixen les denúncies, com ja van anunciar que seguirien fent Cs i el PP, tot i que també pot optar per traslladar el cas a la fiscalia si considera que hi ha un delicte de desobediència i, d’aquesta manera, obrir la via penal.

La resolució de la JEC adreçada al president de la Generalitat només es referia a la retirada d’estelades i llaços grocs en edificis públics de la Generalitat en un termini de 48 hores en considerar que eren símbols partidistes usats per formacions electorals als comicis i que es podien considerar “propaganda electoral”. En el cas del llaç groc, perquè s’utilitza per “recordar dirigents o candidats que pertanyen a formacions que estan en situació de presó preventiva. En principi no estava adreçada a altres administracions, com ara ajuntaments i diputacions, tot i que el PP i Cs ja han traslladat les denúncies a les juntes electorals de zona.