OPINIÓ
14 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

“Presumpte” poble català

MARINA LLANSANA
Pas­sen els anys però es manté inal­te­ra­ble la por del PSOE a per­dre vots si cons­tru­eix algun pont amb Cata­lu­nya

Joan Tardà i Xavier Domènech aca­ben de publi­car un lli­bre a qua­tre mans: Entre Ítaca i Icària. De fet és a sis mans, perquè es tracta d’una con­versa mode­rada per la peri­o­dista Àngels Bar­celó. Les refle­xi­ons i anècdo­tes que hi expli­quen Tardà i Domènech, que han estat fent política al front de Madrid, són reve­la­do­res. Sen­tit –o més ben dit, lle­git– en pri­mera per­sona la decepció que va ser Zapa­tero, la sentència de l’Esta­tut i el govern de Pedro Sánchez queda poc espai per a l’espe­rança que un govern del PSOE a Madrid tin­gui la valen­tia d’assu­mir el cost polític que com­por­ta­ria obrir un diàleg sin­cer amb Cata­lu­nya per tro­bar solu­ci­ons democràtiques. Ho vam veure amb el ja famós i ine­xis­tent “rela­tor”, que es va car­re­gar la pos­si­bi­li­tat d’entesa i, de fet, es va car­re­gar la legis­la­tura sen­cera.

Al lli­bre el dipu­tat Joan Tardà explica una anècdota molt il·lus­tra­tiva de com ha actuat tra­di­ci­o­nal­ment el PSOE res­pecte a Cata­lu­nya. Ara farà deu anys, arran de la insub­missió lingüística que ERC feia des de la tri­buna, Tardà i Carme Chacón van tre­ba­llar durant mesos en una comissió del Congrés per modi­fi­car el regla­ment i anar incor­po­rant pro­gres­si­va­ment el català, el gallec i l’euskera a la cam­bra. Els por­ta­veus van anar al para­dor de Sigüenza a aca­bar de tan­car la reforma i, poc abans de sig­nar, el soci­a­lista López Gar­rido va dir a Tardà: “No pode­mos fir­mar porqué el PP no entra, y si fir­ma­mos nos van a mac­ha­car.” Amb aquest argu­ment tom­ba­ven un any i mig de feina i el pro­jecte de l’Espa­nya plu­ri­lingüística que pre­go­nava ZP.

Han pas­sat quasi deu anys, han can­viat mol­tes coses a Cata­lu­nya i a Espa­nya, però es manté inal­te­ra­ble la por del PSOE a per­dre vots si cons­tru­eix algun pont amb Cata­lu­nya. Encara una altra prova, aquesta més recent: el dia que Pedro Sánchez es va refe­rir al “pre­sunto pue­blo catalán”. Encara que tin­guem més de mil anys d’història i siguem reco­ne­guts com a poble a l’Esta­tut –reta­llat– d’Auto­no­mia, si fa per­dre vots millor no dir-ho.