OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 14 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

Santa paciència

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“La majo­ria dels relats dels agents al Suprem serien els d’un sim­ple judici de fal­tes o aca­ba­rien arxi­vats

Em sem­bla que aquest és el ter­cer cap de set­mana seguit que apro­fito aquest espai per fer-los el meu par­ti­cu­lar resum set­ma­nal del judici de l’1-O. Pot­ser tro­ba­ran que tres set­ma­nes segui­des són mol­tes, però tenint en compte que fa tres anys que cinc dies a la set­mana faig un arti­cle rela­ci­o­nat amb això que en diem el procés, suposo que ara no els vindrà pas d’aquí. Santa paciència. Santa paciència és el que hem hagut de tenir aquesta set­mana sen­tint (con­ti­nu­ant sen­tint, és clar) aquest reguit­zell de guàrdies civils i poli­cies esta­tals. Santa paciència perquè la immensa majo­ria dels tes­ti­mo­nis, si anes­sin a decla­rar en qual­se­vol jut­jat d’ins­trucció d’eixe món, la seva decla­ració dura­ria dos minuts i el jutge no els faria ni cas. Dos agents que diuen que dos mos­sos que pas­sa­ven pel cos­tat els van dir no sé què; un altre, que es va engan­xar el peu en una porta però que no va ni anar al metge i que l’endemà tre­ba­llava amb nor­ma­li­tat; un, que la masa el mirava amb cara d’odi, o uns altres que van dis­cu­tir amb uns que engan­xa­ven car­tells amb una ins­cripció tan greu com la d’Escolta, Europa!. Qual­se­vol d’aquests casos, per sepa­rat, pro­ba­ble­ment aca­ba­ria arxi­vat –com va pas­sar amb el capítol dels car­tells de Bada­lona–, o la decla­ració del tes­ti­moni dura­ria un minut si arribés a judici. Què passa, doncs? Que tot aquest reguit­zell de decla­ra­ci­ons són necessàries perquè s’imposi això del relat de la violència? Santa paciència. Santa paciència la que hem de tenir tots, i santa paciència la que té el jutge Marc­hena amb ells (i nosal­tres amb ell) per­me­tent que els tes­ti­mo­nis s’allar­guin incom­pren­si­ble­ment. Aquest és, doncs, el meu resum set­ma­nal: santa paciència. Santa paciència i, és clar, totes les refle­xi­ons que vostès ja deuen haver fet en veure i sen­tir com la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil no només des­con­fi­a­ven dels Mos­sos sinó que els feien segui­ments d’incògnit. I em pre­gunto, vist tot ple­gat, quina reper­cussió tin­dran totes aques­tes decla­ra­ci­ons dels agents en allò que és impres­cin­di­ble per a un cos poli­cial, i que és que tin­gui la con­fiança de la gent. Perquè si la de segons quins cos­sos poli­ci­als l’1-O ja va que­dar tocada, ara em sem­bla que és allò de “tocada, i enfon­sada”.