Contra el mur La Vanguardia en català | 14/06/2015 - 00:00h  Isabel Garcia Pagan La "molt noble, molt lleial, molt hospitalària, molt benèfica i sempre intrèpida" Màlaga -això diu el lema de la ciutat- és la localitat de més població entre les que governa el PP a Espanya. Si els populars han perdut la meitat de les 35 capitals de província que tenien és perquè han estat víctimes de la fragmentació política, però també de la seva incapacitat per analitzar la realitat, dialogar i arribar a acords amb la resta dels partits i amb la societat mateixa. No només després de conèixer els resultats de les urnes del 24 de maig, sinó com a pràctica habitual a l'hora d'exercir les màximes cotes de poder que el partit va assolir l'any 2011. Sense rèdits electorals per la recuperació econòmica i aferrat al discurs de la por, el PP ha descobert amb estupefacció com part dels seus votants han acceptat de grat el seu dret a convertir les eleccions en la gastada sentència de David Lloyd George: una revenja de vots com si fossin punyals de paper. El PP ho ha perdut tot i més a Madrid, València i Balears, la meitat a Andalusia i Galícia, i ha estat literalment expulsat del mapa municipal de Catalunya. L'únic alcalde que resisteix del PP català no deixa de ser un exotisme. Del govern de Luis Fernando Caldentey a Pontons -500 habitants-, que ja dura 16 anys, només es recordarà una frase del 2005: "Els gais són persones tarades". La irrellevància municipal del PP a Catalunya és la resposta ciutadana a la política de mà de ferro sense guant de seda aplicada pel govern de Mariano Rajoy a la Generalitat. La prova que la relació entre dos executius no pot limitar-se a querelles criminals, llançar-se conflictes competencials pel cap en un Tribunal Constitucional amb composició parcial, i salpebrar al gust l'enfrontament amb fons de liquiditat autonòmica com a única alternativa política. Les demandes del Govern català i les mobilitzacions ciutadanes es repliquen en els tribunals fins i tot abans de convertir-se en un projecte independentista, des que el PP és Govern i quan era oposició. Però el conflicte judicial s'estén més enllà del debat sobiranista i evidencia pura voluntat recentralitzadora. No només de procés sobiranista viuen les administracions i, després del 24-M, es comprova que tampoc les estratègies polítiques. Si fins ara la lògica electoral desenvolupada pels gurus del PP dictava que l'enfrontament amb el govern d'Artur Mas li concedia vots extres a la resta de l'Estat, el resultat de les municipals i autonòmiques va demostrar que, més enllà de les urnes catalanes, aquesta estratègia és intranscendent per al còmput global. La pregunta és si un partit gairebé absent en un territori que suposa el 16% de la població i el 19% del PIB de l'Estat està en condicions de governar per a tothom. I on segur que no es pot trobar la resposta és al mur que s'alça amb cada recurs judicial. |
|
|