Salomó a Ciutadans

La Vanguardia en català | 14/06/2015 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos


El terme salomònic és l'epònim d'una manera de decidir, d'adoptar resolucions taxatives que proven de preveure tots els interessos en presència i considerar-los en la resolució que s'adopta. El rei dels jueus, Salomó, en la disputa de dues presumptes mares per un mateix fill va tractar de descobrir quina era l'autèntica i va ­ordenar partir en meitats la criatura de manera que la veritable progenitora va renunciar a la seva reclamació abans que veure mort el fill. Salomó, sàviament, l'hi va lliurar i va rebutjar la petició de la impostora. Molts polítics han seguit el bíblic Salomó, com Benjamin Franklin, que va encunyar l'encertada expressió que "la pitjor decisió és la indecisió". De tot això en deu haver après Albert Rivera, que aquesta setmana ha consumat una brillant política salomònica de pactes.

Ciutadans ha pres la decisió estratègica de comportar-se com un partit versàtil en el panorama espanyol, eludir els etiquetatges ideològics o tàctics tancats, i repartir les seves capacitats en influències diverses. Així ha donat la investidura de la Junta d'Andalusia a Susana Díaz i pràcticament ha tancat un pacte amb el PP per lliurar el govern de la Comunitat de Madrid a Cristina Cifuentes. En tots dos casos, el partit de Rivera ha imposat unes condicions interessants que van des d'aspectes que concerneixen la fiscalitat fins a la regeneració democràtica, induint, fins i tot i per via indirecta -una proposició de llei de l'Assemblea de Madrid- per exigir que totes les formacions polítiques celebrin primàries per elegir els seus candidats als càrrecs públics i als ­orgànics.

El partit d'encuny català ha adoptat aquestes decisions en un context complicat perquè a Andalusia ha tornat a esclatar el cas Edu amb moltes detencions per desviació dels fons de formació per a aturats i perquè a ­Madrid la trama Púnica continua causant estralls en el PP, els últims la dimissió precipitada com a conse­llera de la prometedora Lucía Figar i del també futurible -ja no- Salvador Victoria. Els de Rivera han fet un acte de fe, però han aprofitat el rebrot d'aquests episodis de corrupció per collar els cargols al PSOE i al PP que han firmat dòcilment les seves ­propostes.

Aquesta doble decisió de C's es produïa la mateixa setmana en la qual una enquesta de Metroscopia al diari El País reflectia un descens del partit de Rivera de sis punts respecte del vot aconseguit el 24 de maig passat. Uns comicis en els quals Ciutadans va estar per sota de les expectatives generades, però que amb aquesta doble operació a Sevilla i a Madrid ha optimitzat els seus recursos parlamentaris posant-los en relleu i arraconant en els parlaments andalús i madrileny a Podem, que va travessar algunes dificultats en llocs com València, epítom del desastre dels populars, però també reflex d'una esquerra massa reactiva l'argamassa de la qual sembla que consisteix, abans que en programes de llarg abast, en fer fora el PP del poder institu­cional.

És molt possible que Ciutadans permeti també els governs populars a La Rioja i Castella i Lleó, però no és gens segur que ho faci també a Múrcia, on el partit carbassa podria tornar a demostrar la seva capacitat de contorsió tàctica i donar suport a una opció alternativa d'esquerra que s'encarregaria de moderar. De tal manera que, a dreta i esquerra, la política salomònica de Ciutadans es cor­respon amb la d'altres formacions en països europeus amb sistemes multipartidaris capaços de facilitar la governabilitat a un costat i l'altre de l'espectre polític en funció de les ­circumstàncies. La qual cosa, per cert, convé al nou sis­tema de partits sorgit de les urnes el passat 24 de maig i obre expectatives per a una nova ­política després de les generals de ­novembre en les quals segurament el Partit Popular obtindrà una victòria¿insuficient.

Superat el repte que tenia davant seu el partit de Rivera, li queda una assignatura pendent: el 27-S català. Ciutadans podria ser la segona o tercera força política a Catalunya i si aconsegueix un reagrupament de les energies electorals que es posicionen contra el procés sobiranista -veurem avui què passa a UDC- el seu paper en el mapa de poder espanyol adquiriria una importància redoblada i li prestaria un prolegomen d'èxit davant les pròximes eleccions generals. De Ciutadans s'espera, tot i això, alguna cosa més que oposar-se al secessionisme. S'espera que aporti la dosi de política, d'alternativa, de sortides que els partits tradicionals no han estat capaços d'oferir a un sector de catalans que militen conjunturalment en l'independentisme perquè no tenen cap altre reclam i detesten l'statu quo. Un repte apassionant.