ECONOMIA
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 14 juny 2017 2.00 h

ANÀLISI

La campanya i les pensions

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT

És repugnant, però ja veig que no podem pas fer-hi res, les pensions han estat, són i seran element de campanyes electorals, i ara també per la campanya del referèndum. I ho penso perquè els pensionistes són gent que ha viscut molt, gent que ha llegit força i gent que s’ha informat suficientment. Però inocular por a un pensionista per beneficiar-se del seu vot em sembla d’una baixesa moral impressionant. Una immoralitat que per al PP és recurrent, ja que en les campanyes utilitza tots els col·lectius per atraure vots que per trajectòria i per ideologia no tindria. Són unes campanyes d’una vilesa inusitada per uns polítics i uns partits en principi seriosos. La campanya xenòfoba d’utilització de la immigració que va fer Xavier García Albiol (Netegem Badalona) per recollir vots traspassa qualsevol ètica política. És clar que d’ells ens ho podem esperar tot, i ara persisteixen en les estratègies i Albiol ha presentat un pamflet amb la imatge del president Pujol i Marta Ferrusola per apel·lar a una teòrica despreocupació catalana en la responsabilitat del pagament de les pensions i oferir la seguretat del PP i d’Espanya. És l’inici clar de la campanya pel no del referèndum que fa el PP malgrat que públicament diu que el referèndum no es farà.

Arribats aquí, ja cal parlar clar, si més no per silenciar la demagògia i aturar les males arts d’alguns polítics i partits. No sé si començar una campanya amb les pensions és una evidència de l’escassetat d’arguments que tenen per oferir als catalans per motivar el no a la independència. Ells sabran. Però voldria començar pel principi, i és que, fins i tot sent independents, l’únic que té l’obligació i el deure de pagar les pensions actuals és l’Estat espanyol; i m’explico. Tots els pensionistes d’avui han cotitzat a la Seguretat Social espanyola i, a canvi, aquesta els garantia una pensió vitalícia. Això que és tan contundent passa a qualsevol país democràtic del món. Els espanyols que han anat a treballar a Alemanya i s’han jubilat, cobren la pensió que els pertoca d’Alemanya indiferentment de si són de nacionalitat alemanya o tenen residència a Alemanya. I el mateix passa amb els estrangers que han treballat a Espanya: un cop jubilats cobraran la pensió de la Seguretat Social espanyola, independentment de la seva nacionalitat i de si tenen residència a Espanya. Dit això, que queda prou clar, posaré uns casos més extrems perquè veurem la contundència de l’afirmació. Pel fet de ser un dia independents, els militars espanyols, els guàrdies civils, els policies, el funcionaris de la hisenda espanyola, del banc d’Espanya, els jutges,... que s’hagin jubilat a Catalunya i que s’han quedat a viure aquí, qui té l’obligació de continuar pagant-los la pensió? L’Estat espanyol. Algú pensa que qualsevol d’aquestes persones vivint a Vinaròs cobraria pensió d’Espanya i vivint a Sant Carles de la Ràpita, no? Igual passa amb els treballadors que han cotitzat a la Seguretat Social espanyola.

L’informe que va presentar a la comissió del pacte de Toledo l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) assenyala que el dèficit de la Seguretat Social és i serà de 15.000 milions d’euros anuals fins al 2022. Un fet que ningú ens diu és com pot quedar Espanya quan les empreses catalanes deixin d’ingressar a la Seguretat Social espanyola i ho facin a la catalana i les pensions antigues les hagin de continuar pagant els espanyols. És fàcil de preveure. No?

Sembla clar que el sistema de pensions, més que el deute públic, serà el tema més urgent al qual trobar una solució negociada perquè, si no s’arriba a un acord, en el moment que les empreses paguin la Seguretat Social catalana i els espanyols les pensions compromeses, el seu sistema segur que farà fallida. Així doncs, quan García Albiol treu en campanya les pensions no s’adona que precisament ell és el més feble de tot aquest debat. Tradicionalment el sistema català ha tingut superàvit, per això jo si fos ell callaria, no fos cas que precisament per sentir-se segurs els pensionistes preferissin una Catalunya independent.