LA RODA

Olga Merino

OLGA MERINO

Periodista i escriptora

La paella de l'estelada

@olga_merino


DIUMENGE, 14 D'AGOST DEL 2016

L'agost és un camp minat de sopars. Des de les vetllades de la plutocràcia a l'Empordà o la Cerdanya, fins a gresques més pedestres, de carmanyola amb carn empanada. Cites de tota mena, perquè el relaxament de l'estiu propicia trobades com la que va organitzar Pilar Rahola a Cadaqués -bell enclavament per a la gauche divine, el que resta del lli blanc décontracté- amb Puigdemont a la guitarra i Laporta als cors. També Trapero, el cap dels Mossos, es va marcar uns acords.

Resulta que era un àpat entre amics, d'acord. Res a veure amb el conciliàbul amistós que solia organitzar Pere Portabella a la seva masia de Llofriu, perquè per haver-se acostat al famós suquet li sobrava bastanta ceba al sofregit. Una reunió entre col·legues, d'acord, ¿però qui diables s'emporta una bandera a la costellada per treure-la en el moment de les postres i les copes? Al final, gairebé tot és política. Les imatges pujades, a més, pequen de certa artificiositat, d'assaig, tenen un aire com de posat Porcelanosa per a l'¡Hola! Una festassa, com diuen, sembla que tampoc ho va ser. Van entonar Let it be, dels Beatles, i Paraules d'amor, de Serrat, cançons boniques, de tota la vida, però més aviat d'estocada, la banda sonora per a un diumenge de ressaca o de foguera al campament. També van treure La gallineta de l'altell.

Un pot ajuntar-se i ficar a casa a qui li doni la gana, només faltaria, però d'aquí a explicar-ho en el pim-pam-pum de Twitter hi ha un abisme de malaptesa o unes ganes boges que els de la caverna mediàtica es posin les botes amb la «paella colpista», com així ha sigut. Em temo que els trets anaven més aviat per aquí. El pati està mig adormit i convé avivar les restes de la confiança i el full de ruta. Però, alerta, perquè el Let it be, que podria traduir-se com «deixa-ho estar», és una cançó que porta mala sort: els Beatles es van separar poc després de publicar l'àlbum
.