OPINIÓ
14 setembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Taps a les orelles

XAVIER CORTADELLAS

S’acaba l’estiu i amb l’estiu es va acabant també l’època aquella que cada cop més gent parlem de piscines, de taps i de mal d’orelles. Però a la tardor continuarem parlant de taps perquè amb la tardor arriba aquella temporada que, quan es parla de taps, és sobretot per provar de no sentir allò que a Barcelona en diuen soroll, a les Illes renou i a l’Empordà fressa. Com ja sabem els que tenim algun d’aquests mals, de taps n’hi ha de moltes classes: de silicona, de cera, de plàstic, fins i tot d’escuma. El resultat sol ser sempre el mateix: no acaben d’ajustar-se prou bé a les nostres orelles. És per això que no és estrany que aquell que s’ha passat l’estiu dient-nos que tenia otitis, a la tardor ens expliqui que no pot dormir perquè no hi ha nit que no senti soroll, renou o fressa. Això, és clar, si és que el que l’escolta el sent, que, pel que fa a sorolls, amb els anys el millor tap es va incorporant de manera natural a la majoria de les orelles. Aquells que ja hi han arribat expliquen que es comença no sentint l’home o la dona que estimen, es continua amb la resta de familiars i, finalment, s’experimenta aquell fenomen de constatar que el poc que se sent no coincideix amb el que diuen que ens diuen. A Catalunya, l’avantatge que tenim els d’aquesta banda de tribu és que portem una bona colla d’11 de setembres experimentant un fenomen semblant. Fa anys que resulta que allò que hem sentit o vist durant la Diada no coincideix amb el que han sentit o vist a Madrid. El fenomen s’ha anat agreujant. Va tenir la seva apoteosi l’últim primer d’octubre. No sembla que a Madrid hagin vist o hagin sentit gaire res aquesta última Diada. Preparem-nos, doncs, per al diàleg.