OPINIÓ
14 setembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

Desfer l’odi

ADELA GENÍS
La violència exercida contra els catalans l’1-O la va veure tot el món

Odiar és una paraula molt lletja. En boca de nens petits, encara més. “T’odio”, li deia una nena al seu germà petit, perquè l’havia molestat o li havia pres una joguina, ves a saber. “Tu saps què vol dir odiar?”, li preguntava la mare, visiblement afectada. “Vol dir que aquesta persona et fa molta ràbia, que no l’estimes gens, que t’és igual si pateix. Tu sents això?”, hi afegia. “No...”, responia la nena. Doncs això. Com es fa ara per calmar uns mitjans de comunicació que esmorzen, dinen i sopen contra tot allò que soni a català? Amb unes infografies espectaculars explicant el nombre de policies que hi haurà desplegats a Catalunya fins que faci falta? Fa gairebé un any que a alguns pobles d’Espanya s’acomiadaven amb un “A por ellos” de les forces de seguretat que havien d’actuar l’1 d’octubre. La violència exercida contra els catalans aquell dia la va veure tot el món. Potser és per aquest motiu que el ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, declarava fa pocs dies a la BBC sobre la situació dels presos polítics. “Preferiria que aquestes persones estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres d’evitar que fugin.” Unes declaracions que es poden llegir en clau internacional, amb un marcat interès per fer veure que es rebaixa la tensió. En l’escena espanyola, les paraules de Borrell han estat imperdonables. Desfer l’odi és complicat quan s’ha sembrat durant tants anys.