POLÍTICA
14 setembre 2018 2.00 h

CRÒNICA

“Les llàgrimes no les trauran de la presó”

MAYTE PIULACHS

Va ser una xerrada amb el cor a la mà la que van oferir ahir al vespre Montse Bassa, germana de l’exconsellera Dolors Bassa, en presó preventiva per haver declarat la independència de Catalunya; Bel Pozueta, mare d’Aldo, condemnat a dotze anys de presó per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil a Altsasu; Aranza Zulueta, advocada de presos polítics bascos i també empresonada, i Tamara Carrasco, confinada a la seva ciutat de Viladecans, acusada d’activitat terrorista per la fiscalia per les mobilitzacions dels CDR. El centre cultural Euskal Etxea de Barcelona va aplegar aquestes veus femenines en un testimoniatge públic d’angoixes i determinació, conduït per la periodista Rita Marzoa, al teatre dels Lluïsos de Gràcia ple de ciutadans que van aplaudir-les i emocionar-se.

Montse Bassa va despullar sentiments de la família i com primer es va tancar en ella mateixa amb la primera entrada a la presó de la Dolors, el 2 de novembre passat a la presó d’Alcalá Meco, a Madrid, amb l’exconsellera Meritxell Borràs. “Primer ho vam viure com un dol, però després vaig pensar que les llàgrimes no les trauran de la presó”, explicava Montse Bassa en el seu canvi d’actitud i determinació per sortir als mitjans de comunicació i assistir a xerrades i als sopars grocs de ciutadans anònims i solidaris “que ens ajuden molt”.

La germana de la consellera no es va estalviar cap crítica contra el sistema penitenciari que margina les dones a l’Estat espanyol però també a Catalunya. “No s’ha invertit diners per a presons de dones al nostre país, i tot i que vam estar contents que la Dolors vingués a la seva terra, la presó de Puig de les Basses és d’homes, i les dones amb un mòdul tenen limitats els moviments i els serveis”, relatava la Montse. Fins i tot va explicar que, a la presó de Figueres, les dones només tenien una hora de piscina a la setmana, mentre que els homes en tenen tres, una discriminació corregida per Serveis Penitenciaris arran de la queixa de les 34 internes del centre, animades per l’exconsellera.

Bel Pozueta va detallar que també han estat víctimes dels estereotips masclistes en ser tractades com a “pobres mares” o “males mares” per no haver educat correctament els fills. “Som primer de tot dones, ens hem tret la por i hem demostrat que podem fer moltes coses”, deia la mare de l’Aldo, que alhora admetia: “No amaguem que ens mediquem i tenim ajuda psicològica perquè el que ens ha passat ho canvia tot.”

Tamara Carrasco, a través de Skype, va explicar la seva retallada de llibertats i la iniciativa de crear una associació “per desobeir perquè em volen quieta i callada”.

L’advocada Arantza Zulueta va fer posar els pèls de punta en relatar el règim en què va viure més de tres anys en una cel·la d’aïllament. “D’allà se’n surt. Vaig tenir el suport d’un col·lectiu, d’un projecte polític. Vosaltres sou molts, aprofiteu i traieu-los de la presó!”, va instar la lletrada al públic, i Montse Bassa va compartir que “cal més pressió ara, i no després del judici”.