POLÍTICA
Barcelona - 14 novembre 2015 2.00 h

L'independentisme, a l'alça

 Si ara es fessin eleccions al Parlament, les forces a favor de l'estat català superarien el 50% dels vots

 El baròmetre del CEO atorga entre quatre i sis diputats més a la CUP, mentre que JxSí es mantindria

ANNA BALLBONA

La no investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat en la segona votació havia sotraguejat l'estat d'ànim col·lectiu de l'independentisme. Potser per això els resultats del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) es van rebre com una alenada d'aire fresc per al moviment sobiranista. L'enquesta, sobre 2.000 persones, es va començar a fer una setmana després de les eleccions al Parlament, entre el 5 i el 27 d'octubre. En les dues preguntes habituals sobre la independència, les xifres dels que en són partidaris pugen lleugerament. A l'hora de triar entre un estat independent, un estat dins d'una Espanya federal, una comunitat autònoma o una regió, els favorables a l'estat propi són un 41,1% dels enquestats (en l'anterior onada, al juny, eren un 37,6%). Davant la pregunta directa de si volen una Catalunya independent, apareix el que, “en termes estadístics, s'anomena un empat tècnic”: 46,7% per al sí i 47,8% per al no. Entre els que responen sí, un 23,1% van votar Catalunya Sí que es Pot el 27-S.

Unió desapareix del baròmetre, “molt poca gent l'esmenta”

Si ara es fessin eleccions al Parlament, l'independentisme pujaria en nombre de diputats i superaria el 50% dels vots. Segons l'estimació de vot –és a dir, la cuina estadística de l'enquesta, a partir de la intenció de vot i elaborada amb una participació més baixa que la del 27-S– les dues forces independentistes sumarien un 50,9% dels vots: un 39,8% per a JxSí i un 11,1% per a la CUP. A més, el baròmetre atorga un augment estimat de diputats cupairesd'entre 4 i 6 (dels 10 diputats d'ara passarien a una forquilla d'entre 14 i 16), mentre que JxSí es mantindria (ara en té 62 i, segons aquesta enquesta, n'obtindria entre 61 i 63).

Com s'explica l'augment estadístic de la CUP, que, segons el baròmetre, la portaria a ser la tercera força del Parlament? “En aquells moments ens va sortir com el partit que està recollint més simpatia, més intenció de vot i, una cosa paradoxal, més record de vot; això ens fa pensar que era un partit de moda el mes d'octubre, el que està connectant amb més gent”, va argumentar Jordi Argelaguet, director del CEO. Entre aquests, hi compta “abstencionistes” que, per la seva pàtina “antisistema”, ara afirmen que votarien la CUP. De fet, es dóna la circumstància paradoxal que, percentualment, hi ha més gent que diu haver votat la CUP de la que realment la va votar.

Pel que fa a la resta de forces, no hi hauria grans canvis: el PSC, CSQP i el PP experimentarien només petites davallades en el seu nombre de diputats. Pel que fa a Unió, no apareix en cap de les respostes del baròmetre, en no arribar a l'1% dels que mencionen el partit com a preferència. “Està desapareguda, molt poca gent l'esmenta”, va comentar Argelaguet.

Pel que fa a les eleccions al Congrés, i tenint en compte que les enquestes es van fer quan encara no s'havien configurat certes ofertes electorals, una cosa està clara: a dos mesos del 20-D, hi ha una xifra prou important d'indecisos (un 23%) i s'augura una participació elevada. Més enllà del resultat del 20-D, la majoria dels enquestats (un 64,3%) consideren gens o poc probable que el govern espanyol acabi oferint un acord que sigui acceptable per a la majoria del Parlament. Només un 25,8% ho troben “bastant” o “molt probable”.

El director del CEO va indicar que, probablement, si el baròmetre es fes avui els resultats serien uns altres. “Tot el que ha passat aquesta setmana pot haver afectat aquestes dades, perquè el comportament electoral de Catalunya és molt fluid, cada vegada més volàtil”, va afirmar.

50,9
per cent dels vots,
segons l'estimació de vot del baròmetre del CEO, traurien JxSí i la CUP si ara es fessin eleccions.
22,8
per cent dels enquestats
es mostren indecisos encara sobre el signe del seu vot en les eleccions al Congrés.
83,6
per cent suspenen
la gestió del govern espanyol. Un 52,1% dels enquestats suspenen la del govern català.
79,7
per cent
afirmen que quan van votar el 27-S no van tenir gens en compte les enquestes.

Junqueras rep un aprovat; Mas, un suspens

La valoració dels líders polítics té una petita trampa: com més conegut és, més afectada queda la puntuació que rep dels enquestats. Tot i això, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, rep una nota sobre 10 de 5,3 (al juny havia rebut un 5). El president del govern català en funcions, Artur Mas, empitjora lleument el seu suspens (ara passa a ser d'un 4,3). A més, es dóna la circumstància que, entre els votants de JxSí, Junqueras (amb una nota del 7,7) és una mica més ben valorat que Mas (dels seus, obté un 7,3). Els votants de la CUP aproven clarament Junqueras (li donen un 6) i, en canvi, suspenen Mas (li atorguen un 4,2). Fent el camí a l'inrevés, els votants de JxSí posen un 6 al líder de la CUP, Antonio Baños, i un 5,93 a la diputada Anna Gabriel.

En conjunt, de mitjana, Baños (amb 5,6) i Gabriel (amb un 5,8) són els líders independentistes més ben valorats, tot i que són, també, uns dels més desconeguts. Ara bé, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, estan, com ells, en la banda baixa de polítics poc coneguts, i s'emporten un suspens. A Inés Arrimadas (C's) l'aproven tant els seus votants com els del PP, i a Xavier García-Albiol, només els del PP.

Pel que fa a la valoració dels governs, tant el català com l'espanyol suspenen, tot i que l'estirada d'orelles més forta és per a l'espanyol: un 83,6% dels enquestats creuen que la seva gestió ha estat dolenta o molt dolenta.