POLÍTICA
BARCELONA - 14 desembre 2018 2.00 h

ALFRED BOSCH 

NOU CONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“Borrell actua amb un manual d’antidiplomàcia”

 “Vaig parlar molt breument per telèfon amb el ministre espanyol d’Exteriors i ja d’entrada em va dir que seria molt difícil l’entesa”

 “A tot Europa hi ha un viratge des de fa un any cap a la comprensió del que està passant a Catalunya”

 “És molt important que vinguin observadors internacionals a seguir els judicis”

IGOR LLONGUERES - BARCELONA
Cata­lu­nya té l’obli­gació d’estar pre­sent al màxim de llocs del món, com qual­se­vol altre país
Vostè va assu­mir el càrrec ara fa uns 15 dies després de renun­ciar a ser el cap de llista d’ERC a les muni­ci­pals. Quina és la seqüència, perquè renun­cia quan ser alcalde era un dels seus som­nis i, quan renun­cia, ja sap que serà con­se­ller?
Aquest estiu vaig tenir con­ver­ses amb un seguit de gent, de forma des­ta­cada amb l’Oriol Jun­que­ras i, col·lec­ti­va­ment, vam arri­bar a la con­clusió que era millor renun­ciar a la can­di­da­tura a l’Ajun­ta­ment perquè la pogués ocu­par algú que pogués tenir més opor­tu­ni­tats. I a par­tir d’aquí vam començar a par­lar de com podia ser útil al par­tit i al país i final­ment se’m va pro­po­sar la pos­si­bi­li­tat de ser con­se­ller. Vaig dir que sí perquè segu­ra­ment és el lloc que més m’agrada i on crec que puc ser millor per estar al ser­vei de Cata­lu­nya.
Va coor­di­nar les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes a Bar­ce­lona, va ser can­di­dat a l’alcal­dia, por­ta­veu al Congrés a Madrid, cor­res­pon­sal en zones de con­flicte... quina part del seu bagatge pot ser més útil?
La vida i l’experiència sem­pre és útil, però hi ha tota una part de per­sona de món que penso que és indis­pen­sa­ble. Estem par­lant de la pro­jecció de Cata­lu­nya al món, estem par­lant sobre­tot que Cata­lu­nya sigui cone­guda i reco­ne­guda arreu del món, que com a país cada cop siguem més forts. Per tant, jo crec que algú que coneix el món tindrà més faci­li­tats de tirar enda­vant aques­tes tas­ques. Jo crec que haver estat en diver­ses uni­ver­si­tats del món, par­lar diver­ses llengües, haver orga­nit­zat esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals... tot això, a mi, em resulta molt útil...
El pri­mer acte va ser anar a Lle­do­ners a veure Raül Romeva, què li va dir, com el va veure?
Vaig anar a veure el Raül Romeva perquè va ser el con­se­ller que va fun­dar el Depar­ta­ment d’Exte­ri­ors i ,a més, repre­sa­liat amb el 155 i enviat a pre­sidi sense judici. Una altra de les vícti­mes inno­cents de tot aquest procés de repressió política que està des­ple­gant el poder espa­nyol. Per tot això, jo creia que el pri­mer que havia de fer era un acte de reco­nei­xe­ment. Ell em va dir que hauríem de par­lar sovint, que hau­ria d’anar sovint a la presó. I jo ho faré, perquè té mol­tes coses a expli­car-me i perquè vol aju­dar. I jo li demano que ens ajudi perquè crec que l’experiència que té ell mai l’hi hem de robar, cada dia que faig feina el recordo.
També va ser a Brus­sel·les per visi­tar el pre­si­dent Puig­de­mont a Water­loo. Va haver de dema­nar permís al seu par­tit? Ho dic perquè en una entre­vista recent l’excon­se­ller Ernest Mara­gall insi­nu­ava que ell no havia visi­tat Puig­de­mont perquè la direcció del par­tit així ho pre­fe­ria.
Va ser una decisió meva. Tenia molt clar que havia d’anar a la capi­tal d’Europa, que havia de ser el meu pri­mer viatge, que havia de veure la dele­gació cata­lana, que és la més impor­tant que tenim al món i a més a més tenia clar que anant a Brus­sel·les no tenia cap sen­tit que no anés a veure el pre­si­dent Puig­de­mont. És el més cone­gut i el més influ­ent en ter­mes de política cata­lana i de pro­jecció exte­rior. Però és que si fal­tes­sin raons n’hi ha una altra: és el líder d’una de les for­ma­ci­ons que forma coa­lició amb el govern de la Gene­ra­li­tat i jo em dec a aquest govern, en soc mem­bre.
Com va anar la tro­bada? Es poden tre­pit­jar les tas­ques que puguin fer el Depar­ta­ment d’Exte­ri­ors i el Con­sell de la República?
La tro­bada a Water­loo va ser extre­ma­da­ment cor­dial. Bàsica­ment vam estar par­lant sobre com podíem col·labo­rar tots per fer conèixer la rea­li­tat de la repressió, la rea­li­tat dels pre­sos i les pre­ses polítiques, la rea­li­tat dels exi­li­ats i les exi­li­a­des, la rea­li­tat de gai­rebé nou-cents càrrecs, bàsica­ment alcal­des, que poden ser pro­ces­sats per haver posat les urnes. De gent que està essent per­se­guida només per haver col·labo­rat en un procés democràtic.
Fins a quin punt creu que hi ha dis­tan­ci­a­ment entre les dues for­ma­ci­ons. S’està tre­ba­llant per lli­mar asprors?
Tin­gui en compte que allò que pugui haver pas­sat fa mesos a mi se m’escapa una mica perquè estava a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, fent feina per a la ciu­tat, molt con­vençut del que feia. Per tant el que pugui haver pas­sat ho hauríeu de dema­nar als que eren més pro­ta­go­nis­tes dels fets que comen­teu. Sí puc dir que en pren­dre aquesta decisió la vaig con­tras­tar amb el pre­si­dent del meu par­tit, amb la secretària gene­ral, amb el Pere Ara­gonès, vice­pre­si­dent del govern, amb el pre­si­dent Torra, i tots em van dir que els sem­blava per­fecte.
Quin són els objec­tius del seu depar­ta­ment?
La meva feina és fer que Cata­lu­nya sigui cone­guda i reco­ne­guda arreu del món. Com ho podem fer això? Amb democràcia, amb soli­da­ri­tat i també amb pro­jecció mun­dial. Les tres coses depe­nen del depar­ta­ment. Tenim l’obli­gació de demos­trar que som demòcra­tes. Per tant, hem de fer més con­sul­tes, hem de millo­rar el sis­tema de vot, el vot electrònic, a distància, de la gent que està fora del país. Hem de millo­rar la legis­lació elec­to­ral. Tot això depèn del depar­ta­ment que tinc l’honor d’encapçalar. Per tant, aquí hi ha molta feina. Després hi ha l’àmbit que és de la soli­da­ri­tat. A vega­des se’ns acusa de ser egois­tes, de ser els rics que volem mar­xar i sepa­rar-nos dels altres veïns més pobres. Nosal­tres hem de dei­xar ben clar que això no és així, que el poble de Cata­lu­nya i el govern són tre­men­da­ment soli­da­ris, que estem coo­pe­rant amb tot el món. I final­ment, hi ha la pro­jecció mun­dial. Hem de ser pre­sents als cinc con­ti­nents. Cata­lu­nya té l’obli­gació d’estar pre­sent al màxim de llocs del món, com qual­se­vol altre país, per expli­car-se, per fomen­tar l’inter­canvi, per millo­rar la vida dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya amb més impor­ta­ci­ons, més expor­ta­ci­ons, amb inter­can­vis cul­tu­rals i de tota mena. I també expli­cant tot el que està pas­sant i les injustícies que estem vivint en aquest moment. És la nos­tra obli­gació.
Què es pot fer des de la con­se­lle­ria per ampli­fi­car l’expli­cació d’aquesta situ­ació que es viu a Cata­lu­nya per denun­ciar la farsa de judici que és l’1-O...
Li donaré un exem­ple d’una cosa que podem fer i que hi estem tre­ba­llant: que vin­guin obser­va­dors inter­na­ci­o­nals a seguir els judi­cis, a seguir-los en viu i en directe. És molt impor­tant que vin­guin perquè quan par­les amb cònsols i ambai­xa­dors i amb peri­o­dis­tes de la premsa inter­na­ci­o­nal, o amb obser­va­dors d’altres països, el pri­mer que et diuen és que fins que no van venir no s’ho cre­ien.
I abans del judici es mou­ran també per pres­si­o­nar?
Sí. Ja ho estem fent. Una de les coses que més ens ha aju­dat en l’esfera inter­na­ci­o­nal és com­pro­var les con­tra­dic­ci­ons del sis­tema judi­cial espa­nyol res­pecte als sis­te­mes judi­ci­als euro­peus. És a dir, allò que els jut­ges de tot Europa on han estat els nos­tres exi­li­ats diuen que no és delicte, que no és lícit rete­nir o tan­car ningú per aquells fets, ni tan sols se’ls pot jut­jar i no s’admet una euro­or­dre judi­cial sobre la supo­sada sedició o rebel·lió aquí es con­ti­nua defen­sant com a delicte sense cap argu­ment vàlid. Convèncer la gent de fora que s’està come­tent una injustícia és molt impor­tant. A tot Europa hi ha un viratge des de fa un any cap a la com­prensió del que està pas­sant a Cata­lu­nya. Perquè cada cop és més clar que s’està actu­ant d’acord amb uns interes­sos i no d’acord amb la justícia i encara menys amb el dret uni­ver­sal.
El minis­tre d’Exte­ri­ors, Josep Bor­rell, és un dels mem­bres més bel·lige­rants del govern de Sánchez. Ha par­lat amb ell?
Hi vaig par­lar molt breu­ment per telèfon i ja d’entrada em va dir que seria molt difícil l’entesa. Pot­ser és així, però jo tinc l’obli­gació de par­lar amb tot­hom i sobre­tot amb els meus opo­nents. Jo li he dema­nat reu­nir-nos perquè nosal­tres cre­iem en el diàleg. De moment no tinc res­posta i més aviat he obtin­gut eva­si­ves. I estem veient com el cap de la diplomàcia espa­nyola actua amb un manual de l’anti­di­plomàcia, fent tot el con­trari del que li per­toca a la diplomàcia. Per exem­ple quan fal­ten al res­pecte a Eslovènia vin­cu­lant-la a la violència, insul­tant els indis nord-ame­ri­cans o esgri­mint un tema de naci­o­na­lisme espa­nyol i gai­rebé de fana­tisme de ban­dera com Gibral­tar per posar pedres en el camí de l’acord pel Bre­xitentre la Gran Bre­ta­nya i la Unió Euro­pea.
Com creu que rep l’opinió pública inter­na­ci­o­nal el canvi d’estratègia de Pedro Sánchez amb l’ofen­siva con­tra l’inde­pen­den­tisme català?
Crec que Pedro Sánchez s’equi­voca si l’única manera que té de jus­ti­fi­car el revés elec­to­ral que el PSOE ha patit a Anda­lu­sia és cul­pant l’inde­pen­den­tisme català. No estan apro­fun­dint en els motius reals de la dava­llada. I en tot cas, si aban­do­nen el diàleg que pro­mul­ga­ven per un revés elec­to­ral quan­tes victòries elec­to­rals neces­si­ten per asseure’s a dia­lo­gar? S’equi­vo­quen i molt.
Tem un altre 155 amb el clima que hi ha els dar­rers dies?
Espero que no, perquè si els soci­a­lis­tes entren en un altre debat sobre el 155 esta­rien fent-li el joc a Vox, a Ciu­ta­dans i al PP i no esta­rien gover­nant. No esta­rien posant-hi el coratge que es neces­sita per exer­cir d’esta­dista. Reclamo a Pedro Sánchez un exer­cici de coratge com a esta­dista. Que demos­tri que real­ment el que vol és solu­ci­o­nar pro­ble­mes i no tor­nar-los a crear com ja va pas­sar amb el 155.
Fins a quin punt el govern espa­nyol posa tra­ves a la tasca que es vol fer des del seu Depar­ta­ment?
Des del moment que el minis­tre d’Exte­ri­ors espa­nyol dic­ta­mina en con­tra de l’ober­tura de noves dele­ga­ci­ons cata­la­nes a l’estran­ger, és obvi que vol obs­ta­cu­lit­zar una de les mis­si­ons prin­ci­pals del govern català, que és ser pre­sent a tot el món perquè Cata­lu­nya sigui cone­guda i reco­ne­guda per tal d’expli­car la rea­li­tat i per apro­fun­dir en la inter­na­ci­o­na­lit­zació de Cata­lu­nya com a país, com a eco­no­mia, com a soci­e­tat, com a cul­tura
Vostè va expli­car que vol apro­fi­tar la potència que té Bar­ce­lona com a marca, de cara a inter­na­ci­o­na­lit­zar la situ­ació. N’ha par­lat amb Ada Colau? Com ho pensa fer?
Sí, el mateix dia del comiat a l’Ajun­ta­ment em vaig reu­nir amb Ada Colau i li vaig dir exac­ta­ment això.
S’espe­cu­lava que no s’ente­nien gaire. Era veri­tat? S’enten­dran millor amb la nova res­pon­sa­bi­li­tat?
Es diuen tan­tes coses... És clar que vàrem votar en con­tra d’alguna de les pro­pos­tes del govern d’Ada Colau, perquè fèiem d’opo­sició. Però també és veri­tat que en alguns moments ens vàrem poder enten­dre amb pro­fit de la ciu­tat. Amb Ada Colau, amb els Comuns, és reco­ma­na­ble que hi hagi diàleg. Segu­ra­ment Bar­ce­lona és el millor ambai­xa­dor que tenim del país. És una ciu­tat cos­mo­po­lita, admi­rada arreu del món. Seria absurd que des de la con­se­lle­ria d’Exte­ri­ors no comptéssim amb Bar­ce­lona, no ajudéssim Bar­ce­lona i no anes­sin de la mà el país i la ciu­tat per tenir una posició millor al món.
El dia 21 hi haurà a Bar­ce­lona el desem­bar­ca­ment del govern de Pedro Sánchez amb el Con­sell de Minis­tres que es farà a la Llotja de Mar. Què li sem­bla? Ho veu com una pro­vo­cació, un error?
El govern de Cata­lu­nya haurà de garan­tir, i garan­tirà, que tota la gent que hagi de fer feina en qual­se­vol sen­tit, la pugui fer; i que tota aque­lla gent que es vul­gui expres­sar lliu­re­ment, també ho pugui fer. Pel que fa al govern espa­nyol, cal­dria pre­gun­tar-los si cre­uen que això és l’ade­quat. Jo opino, i amb això estic d’acord amb tots els mem­bres del govern de Cata­lu­nya, que seria molt millor que pogues­sin fer una reunió els dos governs per par­lar de tu a tu; d’igual a igual, per resol­dre els pro­ble­mes que tenim; per resol­dre una situ­ació d’injustícia que està patint Cata­lu­nya, que està patint gent molt con­creta perquè els diver­sos poders de l’Estat estan actu­ant de forma injusta i de forma no gaire democràtica.