POLÍTICA
BARCELONA - 15 gener 2017 2.00 h

Adeu a la multilateralitat

 Per primer cop, Catalunya no serà representada en la conferència de presidents, en què sí que hi van ser Mas, Montilla i Maragall

 L'Espanya “plural” de la primera reunió, el 2004, va acabar amb una oda a la unitat el 2012

EMMA ANSOLA - BARCELONA

Cinc conferències i cap acord. Les trobades conjuntes de Zapatero i de Rajoy amb els màxims representants de les comunitats autònomes no han propiciat mai cap encaixada de mans en qüestions cabdals com ara finançament, immigració, polítiques d'aigua, atur i crisi econòmica. Eren temes que, tot i ser inclosos en l'ordre del dia de la reunió, passaven a un darrer pla a causa del marcatge a què eren sotmesos els dirigents autonòmics pels seus propis partits en temes d'actualitat. El partidisme era el protagonista d'unes jornades en què la política territorial ha esdevingut sempre un fantasma que ha recorregut cadascuna de les trobades.

Tretze anys han passat des de la primera reunió. El president Zapatero va impulsar la conferència de presidents autonòmics amb el repte d'oferir la fotografia d'aquella “Espanya plural” que tant havia defensat en la campanya electoral. La cita va arribar l'octubre del 2004. Aquella vindicació de la “pluralitat” de l'Estat es va transformar en una oda a l'“Espanya real” i, a més, no hi va faltar ningú. Zapatero va aparèixer flanquejat pels presidents de Catalunya i el País Basc, Pasqual Maragall i Juan José Ibarretxe, mentre que els d'Andalusia i Extremadura, els socialistes Manuel Chaves i Rodríguez Ibarra, celebraven que la reunió havia estat una mostra de la “defunció de la visió centralista de l'Estat”. Tot plegat, i per la lectura que en van fer les cròniques de l'època, feia pensar que l'esperit de la Transició tornava a la primera línia política, vigilat de prop, com en etapes passades, pels presidents del PP, encarregats d'assenyalar en el transcurs de la trobada que “la unitat d'Espanya i la llengua i la cultura són inqüestionables”. No en va, sobre la trobada planaven les reformes estatutàries que Catalunya havia iniciat i que el País Basc es disposava a endegar.

Referèndums “il·legals”

Un lehendakari assistia per primera vegada a un fòrum de diàleg multilateral entre el govern espanyol i les autonomies amb el benentès que en cap cas s'enterrava la bilateralitat que caracteritzava la relació País Basc-Espanya i que el president Aznar, en el mandat anterior, havia bandejat. És la bilateralitat que ara demana Catalunya i que dimarts s'expressarà de manera contundent en la trobada mitjançant l'absència del president Puigdemont. L'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, tampoc hi assistirà. I, com ara, el referèndum va planar sobre aquella reunió, ja que l'assistència d'Ibarretxe es va vincular aleshores a l'anunci de Zapatero de despenalitzar la convocatòria de referèndums “il·legals” per part de presidents autonòmics que Aznar havia introduït un any abans en el Codi Penal.

Un any després de la primera, es va celebrar la segona trobada de l'Espanya real i plural. Una altra vegada hi eren tots. Ibarretxe i Maragall tornaven a sortir a la foto, i la trobada, malgrat la invitació del president català a celebrar-la a Barcelona, va tenir lloc de nou a Madrid. Aquell any, damunt la taula hi havia diners a repartir. El finançament de la sanitat tenia ofegades les comunitats autònomes, que reclamaven des de feia temps un nou model que resolgués el dèficit acumulat. Els presidents del PP no van voler formalitzar l'acord durant la conferència, però no van expressar cap queixa. La presidenta de la Comunitat de Madrid ho exemplificava amb un refrany: “A cavall regalat no li miris el dentat”, afirmava. Totes les comunitats podien engrossir una mica les arques, i l'única queixa que es va poder sentir, encara que fos a cau d'orella, era que, entre tanta bandera autonòmica, algú s'havia oblidat de col·locar-hi l'espanyola.

El 2007 es va iniciar amb una nova conferència de presidents, que tenia un ordre del dia atapeït: polítiques d'aigua, immigració i recerca i investigació. Tanmateix, l'atemptat un mes abans a la T4 de l'aeroport de Madrid, enmig del procés de pau al País Basc, va enterbolir la trobada. Els dirigents del PP van intentar monopolitzar la cita amb la redacció d'un manifest a favor del pacte anti-ETA.

Zapatero i els presidents socialistes van fer mans i mànigues per evitar el boicot dels populars i també per esvair qualsevol dubte sobre la política del PSOE. Així, Zapatero aprofitava la conferència per anunciar el punt final al procés de pau. La resta de qüestions van passar sense pena ni glòria, al marge de l'acceptació per part de l'executiu espanyol que el nou model de finançament autonòmic que s'havia de negociar tingués en compte la població immigrant.

Tot i l'intent d'alguns dirigents de portar la negociació d'un nou model de finançament de les autonomies a les conferències de presidents, el cert és que el tema no s'hi ha arribat a tractar mai. L'actual model arrenca del 2009, fruit del nou Estatut d'Autonomia i de les reunions en el Consell de Política Fiscal i Financera.

La quarta conferència es va convocar el 2009. La crisi econòmica començava a fer estralls i Zapatero s'havia entestat a fer de la trobada una conjura contra la crisi amb l'aprovació d'un document amb propostes per combatre l'atur. El PP va criticar la falta de consens i diàleg, va recriminar que se'ls demanés l'adhesió gratuïta i es va negar a signar-lo. Els retrets es van llançar en totes direccions, fruit de les consignes enviades des de Ferraz i Gènova. Només es va sortir d'aquella conferència amb un acord, potenciar l'eix mediterrani, i una declaració de lluita contra la violència de gènere. Era el 2009.

No sabem si va ser arran d'aquell resultat, però la següent i última trobada no es va produir fins al 2012. Governava Rajoy i a Catalunya acaba d'esclatar el sentiment independentista amb la manifestació més multitudinària que es recordava. Els barons populars esperaven poder renyar el president Mas, però Rajoy no volia soroll i només esperava extreure el compromís de tots els dirigents de complir amb l'objectiu de dèficit que li reclamaven els mercats i la UE per ajornar el rescat. Mas va parlar de la crisi i l'asfíxia econòmica dels territoris, mentre que la resta de presidents s'afegien als postulats de Rajoy i apostaven per la unitat d'Espanya per fer front a la crisi.

LA XIFRA

5
conferències
s'han celebrat des que el 2004 el president Zapatero va impulsar la primera per mostrar l'“Espanya plural”.