POLÍTICA
BARCELONA - 15 gener 2017 2.00 h

El pla ‘b', de ‘balear'

 Tot i que el govern català no participarà en el debat, el de les Illes hi defensarà una proposta de reforma del sistema de finançament que han treballat conjuntament

 El model, liderat pel catedràtic Guillem López Casasnovas, planteja més capacitat recaptatòria i normativa per als territoris que en vulguin, i s'assembla al pacte fiscal solidari defensat fins al 2012

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
La propostasuperaria el model actual en què l'Estat recapta i distribueix segons les seves estimacions

Catalunya no seurà a taula en la negociació que, amb més de tres anys de retard, finalment obrirà l'Estat per renovar l'obsolet model de finançament vigent, però hi tindrà algú que defensa una proposta que satisfaria mínimament les seves aspiracions mentre segueixi en el marc autonòmic, fins al punt que n'és el coautor material. Vaja, la que de facto suposaria un pla B per si no pot culminar el procés amb la independència. En el marc de relacions renovades encetat amb el govern balear, amb el qual es comparteix el dubtós honor d'estar entre els territoris més perjudicats pel sistema actual, Carles Puigdemont va acordar al maig amb la seva homòloga Francina Armengol crear una taula de treball conjunta, coordinada pel catedràtic menorquí d'economia de la UPF Guillem López Casasnovas, per analitzar les mancances actuals i fer propostes per a una millora del model quan s'obrís el meló. “El nostre sistema de finançament futur es diu estat independent”, aclaria aquell dia Puigdemont, que tanmateix també defensava que, “tècnicament”, a Catalunya li interessa aquest debat, tot i que no el lideri. “En aquest estadi entre la postautonomia i la preindependència, tenim vocació d'exhaurir al màxim les competències de què disposem”, justificava.

Dit i fet, la comissió bilateral entre els dos governs, presidida pels respectius consellers d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras i Catalina Cladera, es va constituir a finals de juliol per col·laborar sobretot en tres camps: promoció econòmica, gestió tributària i relacions fiscals i financeres. Aquell mateix dia, de fet, ja es va començar a treballar en aquest darrer àmbit –en aspectes com l'elaboració de balances fiscals i l'anàlisi d'escenaris pressupostaris a mitjà termini–, amb equips de perfil eminentment tècnic nomenats pels executius. I la seva feina va cristal·litzar al desembre en una reunió a Palma en què van consensuar els principis bàsics de la proposta de reforma que presentaran les Illes Balears. I per extensió, així, tot i que des de l'ombra, Catalunya.

Tot i que no s'ha fet pública la concreció de la proposta, El Punt Avui ha tingut accés al document signat per López Casasnovas amb els principis genèrics que la vertebren, que tenen la inspiració última en el que seria un model clàssic de federalisme fiscal. És a dir, un model en què les administracions més properes als ciutadans tenen la capacitat de decidir i gestionar tant les polítiques públiques que tenen assignades com els recursos necessaris per fer-hi front i, per tant, “ingressos i despeses van de bracet”. “Els mínims acceptables serien fer un veritable pacte federal”, exposa el catedràtic, que defensa així una autonomia “competencial i de despesa” en què es reassigni “la totalitat o part” dels ingressos de cada territori a les seves institucions. Una filosofia que recorda la demanda de pacte fiscal que el Parlament va aprovar el juliol del 2012, abans de l'esclat sobiranista d'aquella Diada, inspirat al seu torn en el concert econòmic del País Basc i Navarra. El document, així, proposa una autonomia fiscal en què cada comunitat (si més no, les que ho desitgin, matisa Casasnovas) es faci responsable com a mínim dels ingressos que necessita per finançar les seves competències, un fet que segons ell posaria fi als desajustaments actuals en aquest aspecte, i que també faria que hi hagués més disciplina pressupostària, ja que trauria arguments als territoris per excusar-se en insuficiències financeres i demanar rescats externs que solen dur a una multiplicació del deute. “Més autonomia tributària implica també més estabilitat macroeconòmica”, subratlla.

A la pràctica, la proposta suposa la superació de la lògica actual de les transferències –inclosa la seva “fosca” compensació amb tot un reguitzell de fons– en què és el govern estatal el que té la sobirania gairebé exclusiva sobre els ingressos, i després els distribueix a les comunitats segons l'estimació que ell fa de les necessitats que tenen. Si seguís aquesta filosofia, que el catedràtic troba “complexa” i “problemàtica”, només hi hauria marge, segons ell, per introduir petits ajustos, per exemple en els índexs de consum a efectes de les transferències de l'IVA (per comptar consum total en un territori, i no només dels residents), per considerar els preus relatius diferents en cada territori i per treure del càlcul les competències que no són homogènies a tots per finançar les específiques a banda. Amb això, conclou que aquesta aproximació és “desaconsellable”.

Entre un extrem –l'autonomia fiscal plena– i l'altre –la dependència de les estimacions de l'Estat–, l'informe apunta un parell de possibilitats intermèdies. Per un cantó, blindar l'ordinalitat del model –una proposta que havia defensat fins i tot el PP català– per posar un límit que eviti que una comunitat perdi posicions en el rànquing de recursos que rep respecte al dels que aporta, i per tant allunyi una excessiva discrecionalitat estatal en la redistribució. Una segona opció lligaria amb un altre principi, el de solidaritat interterritorial, que també es desitja preservar (de fet, ja el preveia també la proposta catalana de pacte fiscal, i el mateix Puigdemont l'avalava en la reunió del maig). Per tal de recollir-la, i de limitar alhora l'anivellament entre el que aporta i el que rep un territori, l'informe proposa entregar al fons comú la diferència entre la recaptació fiscal per l'IRPF –a Catalunya, un 21% aproximadament del total estatal– i el pes relatiu del PIB, en aquest cas el 18%.

2.500
milions.
A finals de maig, tot just uns dies després d'acordar la creació de la comissió de treball amb les Illes, Puigdemont va quantificar a Sitges, en el marc d'unes jornades del Cercle d'Economia, que un sistema de finançament “racional” hauria d'aportar a Catalunya uns 2.500 milions més cada any, els quals fins i tot avisava que es veia amb dret de reclamar amb efectes retroactius, des que el sistema vigent va caducar legalment, l'1 de gener del 2014. Ni Puigdemont ni ningú altre del govern, però, han insistit des de llavors en aquesta reivindicació.