Opinió
15 gener 2018 2.00 h

la crònica

Difícil d’entendre

Quim Domingo

És difícil d’entendre que el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) acceptés anar de segon de llista de Carles Puigdemont quan encara era president de l’entitat. Carme Forcadell va dimitir molt abans d’anar a una llista unitària, juntament amb Muriel Casals. Jordi Sànchez ha trencat la transversalitat de l’ANC i s’ha apuntat a una candidatura que es vol unitària però que és partidista. De fet, és la llista del PDeCAT, camuflada. Mai el president del moviment social més important de Catalunya, juntament amb Òmnium Cultural, havia d’anar a una llista no unitària (hi faltaven ERC, la CUP, Demòcrates de Catalunya i altres partits). Jordi Cuixart, president d’Òmnium, així ho degué entendre. Per cert, en els últims dos mesos Òmnium ha augmentat en 24.000 socis. Quants, en el mateix temps, s’han donat de baixa de l’ANC i quants s’hi han apuntat? Seria molt interessant saber-ho. Quina llàstima, Jordi Sànchez, que la teva decisió hagi trencat la transversalitat política de l’ANC. Segurament serà un cop molt dur per a l’ entitat, que li costarà molt de superar.

És difícil d’entendre com l’ANC i Òmnium, que amb tant d’èxit van organitzar l’anada a Brussel·les, no hagin fet cap pas ni cap gestió per organitzar una anada d’uns quants milers a la presó de Soto del Real, on els seus presidents, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, compleixen injustament presó preventiva. Quin gran error! Encara, però, són a temps d’esmenar-lo.

És molt difícil d’entendre com el dia 4 de gener, dia en què Junqueras anava al Suprem per revisar la seva presó preventiva, cap membre del PDeCAT ni de Junts per Catalunya acompanyés la gent d’ERC. El motiu, l’ignorem, però estrany ho va ser.

És molt difícil d’entendre com l’únic missatge de Junts per Catalunya (JxCat) durant tota la campanya electoral era substituir el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i tot el govern destituït il·legalment per Rajoy en virtut de l’aplicació inconstitucional de l’article 155. I que, si la candidatura de Junts per Catalunya guanyava, el president Puigdemont tornaria per ser investit president. I “que entraria al Palau de la Generalitat per la porta gran, acompanyat de tots els consellers destituïts”. Ara no pot complir la promesa. La gran majoria de la ciutadania el va votar perquè volem que ell sigui el president. Però ara, i com és lògic, demana garanties de no ser detingut i de poder exercir la presidència. Tant es van equivocar el grup assessor de juristes quan li asseguraven que podria tornar, sense perill de ser empresonat? En algunes garanties jurídiques es devien basar. Però n’hi ha de sobres, de garanties, per al seu vicepresident, Junqueras, i ja fa dies que és a la presó. Aquesta situació no va de garanties, va d’un 155 que és el poder absolut. Tots els independentistes volem que Puigdemont sigui el president de la Generalitat. Ara ens han de dir com es fa tot això. És la inquietud que corre aquests dies arreu: si torna, el detindran. I si es queda a Brussel·les, pot exercir de president? I és que tenim pressa i hem d’elegir una mesa del Parlament i el seu president o presidenta. I després, un govern de la Generalitat que respongui al resultat de l’ 1 d’octubre i del 21 de desembre. No fem experiments estranys.

Toquem de peus a terra i, d’aquí a uns mesos, segons com respongui el govern central a la gestió i les decisions del nostre govern, el poble ja tornarà a parlar i actuar.