OPINIÓ
15 gener 2019 2.00 h

Un judici polític

Els pri­mers escrits que s’han fet públics de les defen­ses dels acu­sats en la causa judi­cial con­tra l’1-O oberta al Tri­bu­nal Suprem con­fir­men i ali­men­ten el caràcter polític d’aquest procés. La ins­trucció i les inter­lo­cutòries del jutge Pablo Lla­rena ja ho havien evi­den­ciat, posant al ser­vei d’argu­ments pura­ment polítics els pre­cep­tes jurídics neces­sa­ris per fona­men­tar inves­ti­ga­ci­ons, acu­sa­ci­ons o la presó pre­ven­tiva. El relat de la defensa des­taca la moti­vació exclu­si­va­ment política del judici i a par­tir d’aquí des­munta la ins­tru­men­ta­lit­zació del procés penal, amb delic­tes ine­xis­tents o impro­ce­dents basats en fets i inten­ci­ons ter­gi­ver­sats i escas­sa­ment docu­men­tats amb la fina­li­tat de per­se­guir un movi­ment que, pacífica­ment, plan­teja un objec­tiu polític legítim en democràcia com és la inde­pendència de Cata­lu­nya.

La bata­lla per la imatge del procés està en marxa. I això explica que el Suprem vul­gui fer públic el seu interès perquè els pre­sos no apa­re­guin espo­sats durant el judici oral o que els seus drets i la seva dig­ni­tat siguin res­pec­tats escru­po­lo­sa­ment. L’ope­ració de maqui­llatge pretén cons­truir ara la imatge d’un judici just, irre­prot­xa­ble en les for­mes pro­ces­sals i en el res­pecte als drets dels acu­sats, quan, durant l’any llarg d’ins­trucció del cas, tant les for­mes pro­ces­sals com els drets dels acu­sats, com fins i tot aque­lla dig­ni­tat que ara sem­bla impor­tar, han estat expres­sa­ment sos­ca­vats per les auto­ri­tats judi­ci­als. Es tracta de legi­ti­mar el judici només perquè aquest serà exa­mi­nat després pel Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans. Perquè si impor­tes­sin de debò els drets dels acu­sats, el tri­bu­nal hau­ria d’estar tra­mi­tant la seva lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal men­tre duri el judici per garan­tir el seu dret a la millor defensa pos­si­ble.