OPINIÓ
15 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Les promeses de sempre

MIQUEL RIERA
Per què som on som? Pel mal­trac­ta­ment crònic vers les infra­es­truc­tu­res, la llen­gua i la cul­tura. No ho obli­dem

Per què hem arri­bat fins aquí? Per què l’inde­pen­den­tisme ha cres­cut de manera expo­nen­cial des de l’any 2010? Ho sabem tots: bàsica­ment pel mal­trac­ta­ment cons­tant de l’Estat espa­nyol pel que fa a la inversió pública, la cul­tura i la llen­gua cata­la­nes. Un mal­trac­ta­ment sim­bo­lit­zat en la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal que va trin­xar l’Esta­tut del 2006. En aquell moment, una majo­ria de cata­lans van fer números i, a part dels greu­ges iden­ti­ta­ris –molt impor­tants–, van veure que roman­dre a l’Estat espa­nyol direc­ta­ment no sor­tia a compte. Van comp­tar que un munt de diners mar­xa­ven cap a Madrid –els famo­sos 16.000 mili­ons d’euros anu­als– i van con­cloure que aquests euros, ben ges­ti­o­nats, ens per­me­trien ser un país de pri­mera en infra­es­truc­tu­res i ser­veis de tota mena. Era un rao­na­ment can­tat, i encara més quan les pro­me­ses incom­pler­tes, els retards en les obres anun­ci­a­des i els pres­su­pos­tos no exe­cu­tats eren –i són, malau­ra­da­ment encara– a l’ordre del dia pel que fa a l’Estat. Un greuge que es fa més gran si el com­pa­rem amb el que l’Estat des­tina –i ha des­ti­nat– a altres regi­ons espa­nyo­les. Els números can­ten i aquest és el càstig a què l’Estat sot­met els cata­lans des de fa anys.

Per tot ple­gat hem arri­bat fins aquí i cal recor­dar-ho amb força, i encara més ara que fa temps que l’inde­pen­den­tisme sem­bla haver dei­xat de banda el pes de les rei­vin­di­ca­ci­ons econòmiques –tan pre­sents, per exem­ple, en els ini­cis del procés– per cen­trar-se en aspec­tes més emo­ci­o­nals, com ara la lli­ber­tat dels pre­sos, a causa de la dura repressió judi­cial i poli­cial espa­nyola.

I cal tenir-ho ben pre­sent, sobre­tot ara que l’Estat intenta enllu­er­nar-nos de nou amb pro­me­ses d’inver­si­ons mil·lenàries, en lloc d’impli­car-se en una veri­ta­ble nego­ci­ació política sobre el futur de Cata­lu­nya. Qua­tre dades només perquè ens aju­din a tenir les coses clares: en la pri­mera mei­tat del 2018, Adif-Alta Velo­ci­tat havia inver­tit el 26,3% del pre­vist a Cata­lu­nya; Adif, el 16,7%; Enaire (antiga Aena), el 46,1%; Renfe, el 39,1%, i Ports, el 25,3%. Alguna pre­gunta més?