EDITORIAL
15 febrer 2016 2.00 h

Muriel, la lluita no ha estat en va

La mort de Muriel Casals ha trasbalsat bona part d'un país conscient que la seva presència tenaç i serena es trobarà a faltar en la recta final del procés cap a la independència. Muriel Casals ha estat una de les cares visibles més estimades i respectades d'aquesta aventura col·lectiva que ha aconseguit vehicular políticament els anhels del gruix de la societat civil per convertir en un projecte allò que durant anys havia estat una utopia. En aquest procés, des de la presidència d'Òmnium Cultural, aquesta dona d'aparença fràgil però de voluntat ferma ha estat una de les claus per eixamplar la base del sobiranisme. Ella ha ajudat a convèncer, o a trobar en l'independentisme una zona de confluència ideològica, moltes persones que, com ella, tot i les posicions indiscutiblement catalanistes, fins fa poc no tenien la independència ni com un projecte factible, ni desitjable. El seu missatge ha causat impressió en aquest terreny com també ho ha fet en un altre col·lectiu no pas polític sinó sociològic. Bona part de la ciutadania de les franges d'edat més altes han vist en l'experiència d'aquesta dona entranyable que ahir ens va deixar el reflex generacional de les seves aspiracions. Molts ciutadans que ja no es veien tornant a sortir al carrer, ho han fet perquè han vist que al davant no només hi havia gent jove.

Muriel Casals ha estat el revulsiu tranquil del procés, i aquesta serenor també ha ajudat a fer el moviment amable a ulls de moltes consciències dubitatives. Lluny de l'agressivitat i de l'actitud visceral, la revolució dels somriures que és aquest procés es dibuixa perfectament en el rostre amable irradiant d'optimisme serè que ahir es va apagar. Muriel no ens podrà acompanyar fins a l'objectiu, però sabem el camí. Ella ens el va mostrar.