ARTICLES
15 febrer 2016 2.00 h

ARA TORNO

Ones gravitacionals

PEP RIERA

Entre haver predit les ones gravitacionals fa un segle i la fugida indignada de l'acte d'inauguració del metro a l'aeroport de Barcelona hi deu haver una distància sideral. És clar que no cal que ens posem a comparar entre Albert Einstein i Xavier García Albiol. En tot cas, seria una demostració que la talla no importa.

“Davant de grans avenços científics sempre penso en la condició humana

Tampoc caldria que comparéssim els avenços que poden proporcionar a la humanitat la demostració d'aquesta teoria d'Einstein i la negativa de Mariano Rajoy d'encaixar la mà a Pedro Sánchez.

També podríem dir que sembla estrany que una cosa que un científic brillant ja va intuir fa cent anys no s'hagi pogut demostrar fins ara, però que encara ho és més que hi hagi tants pocs càrrecs del PP a la presó per les enormes quantitats de diners de tots que s'han posat a les seves butxaques.

O també podríem preguntar-nos com és que s'han descobert abans les ones gravitacionals de l'univers primigeni que el parador de Rita Barberà ara que tot el seu entorn està emergint del forat negre de la corrupció.

És clar que aquest nou avenç científic que situa la humanitat a tocar de l'origen de l'univers també serveix per fer demagògia positiva. Com seria, per exemple, preguntar-nos com és que els humans som capaços de trobar el rastre de la radiació de fons i al mateix temps som incapaços de fer alguna cosa més per les onades de refugiats que fugen de les guerres i de la misèria.

Sí, ja sé que també em podrien dir a mi que què fa un periodista com jo fent demagògia barata en lloc de contribuir al progrés de la humanitat.

I tindrien raó, és clar. I també en tindrien si em diguessin que fer això no em fa (gaire) millor que Albiol, Rajoy o Barberà, ni tan sols que el pobre Sánchez. I que tampoc no m'acosta gens a Albert Einstein, ni al miler de científics que han estat capaços de fer-nos sentir el “so de l'univers”.

Però és que aquest article potser només es tracta d'això. De ser un intent fallit de descriure, a partir de les coses més meravelloses i de les petiteses més mesquines, de què estem fets els éssers humans. Davant d'avenços científics que em costen de comprendre, sempre acabo pensant en la condició humana.

M'agradaria poder entendre en què es converteixen dos forats negres quan es fusionen, a part de desprendre les ones gravitacionals que ara hem estat capaços de detectar. Però encara m'agradaria més poder entendre per què els humans som el pitjor enemic dels humans mateixos. Sobretot quan s'ha demostrat, molt abans que l'última teoria d'Einstein, que la col·laboració entre humans és l'única manera d'aconseguir de la més petita cosa positiva a veritables meravelles de proporció còsmica.