ARTICLES
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 15 febrer 2016 2.00 h

A LA TRES

Ho farem, Muriel!

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Seny, paciència, tenacitat, tossuderia, optimisme i il·lusió. Molta il·lusió. Són sinònims de Casals

Per si no en teníem prou, de motius per arribar fins al final, ara, malauradament, se'ns n'hi ha afegit un. I de prou important. I és fer que allò que volia Muriel Casals sigui una realitat. S'ho mereix. Perquè jo no he conegut cap dona tan optimista com aquesta. Tan optimista i tan tranquil·la, que em sembla que és la combinació que millor ha retratat alguns moments d'aquest procés: optimisme i tranquil·litat. Jo no he conegut la Muriel Casals de quan era al PSUC o de quan era a Iniciativa, ni la Muriel Casals professora d'universitat; he conegut la Muriel Casals presidenta d'Òmnium i partidària del procés d'independència de Catalunya. I els asseguro que ho era i sense embuts. “Em fa molta il·lusió”, m'havia dit cada vegada que ens vèiem. Esmorzant o dinant en alguna ocasió al bar de la cantonada, perquè Òmnium i El Punt Avui som veïns d'edifici, en actes on havíem coincidit, en els preparatius del concert del Camp Nou, en els concerts que el diari ha organitzat aquests darrers anys o, simplement, arran d'alguna de les trucades esporàdiques que ens fèiem per comentar l'actualitat política. La recordo molt preocupada, molt, desesperada, cada cop que el procés semblava descarrilar per culpa de la classe política. I la recordo emocionada quan s'encarrilava. Em sembla que per això va acceptar anar a la llista i ser diputada, perquè li feia il·lusió, i molta, però també per vigilar-lo de prop. En alguna ocasió, quan Muriel Casals i Carme Forcadell eren parella de fet i voltaven pel país fent actes en suport de la independència, jo els havia definit en aquest mateix espai com el seny i la rauxa. I és ben cert. Muriel era el seny. El seny, la paciència, la tenacitat i la tossuderia. “Al segle XXI ningú pot prohibir un referèndum democràtic”, deia i repetia. I ara una topada ben estúpida se'ns l'ha endut i ens ha deixat a tots perplexos i amb la boca oberta. Em sap molt greu, Muriel. Em sap molt greu el que t'ha passat i em sap molt greu com ha acabat. Ploro només de pensar-hi. Només em consola saber que ho farem. Perquè ho farem, Muriel! Ho farem. No et fallarem. I tu ho veuràs.