Ni tan sols han esperat que es resolgui el debat polític i s'incorporin els seus nous membres. Davant la possibilitat que el referèndum s'avanci, el Tribunal Constitucional va decidir ahir anar per feina i afegir una anul·lació més a la llarga llista de cops de destral al full de ruta del procés i, sobretot, va tornar a posar el focus sobre Carme Forcadell per tal que la fiscalia actuï novament contra la presidenta del Parlament per haver-se desentès de les seves sentències. En el setge judicial s'amplia també al vicepresident de la cambra, Lluís Maria Corominas; a la secretària primera de la mesa, Anna Simó; al secretari tercer, Joan Josep Nuet i a la secretària quarta, Ramona Barrufet. A tots ells s'acorda “deduir testimoni” per tal que el ministeri fiscal “procedeixi a exigir la responsabilitat penal que procedeixi” per haver desobeït les resolucions del TC que deixaven sense efecte anteriors decisions del Parlament per avançar cap a la sobirania i l'exercici del dret a decidir. Tots ells són membres de la mesa que van votar a favor (JxSí) o es van abstenir –com és el cas del representant de CSQP– en la tramitació de la resolució que proposava la celebració del referèndum unilateral.
En la mateixa resolució, s'aprofita per “advertir” també el Parlament i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com els membres del seu gabinet, que en cap cas podran dur a terme accions per mantenir el full de ruta impugnat. Avisant-los, doncs, que el seu deure és “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament, suposi ignorar o eludir la nul·litat” decretada sobre la celebració del referèndum o l'impuls d'un procés constituent.
Quan tot plegat acaba de concloure, el judici contra l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau pel 9-N i en la vigília que el Tribunal Suprem assegui al banc dels acusats el també exconseller Francesc Homs per haver permès la consulta, la judicialització de la política no s'atura i Forcadell podria sumar una nova querella de la fiscalia a la qual ja es va presentar l'octubre passat pels delictes de desobediència i prevaricació.
En aquella ocasió se l'assenyalava per haver permès que el Parlament votés les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. I també en aquell moment l'acusació al·legava que el TC ja l'havia advertit de les conseqüències de permetre el debat. “Si obrim la porta a la censura, ja no la podrem tancar i no permetrem que això passi”, argumentava Forcadell davant la magistrada que el 16 de desembre passat la va cridar a declarar en qualitat d'investigada. A banda de la comitiva del govern català –encapçalada per Puigdemont i Oriol Junqueras– durant aquella compareixença, si més no, la presidenta del Parlament va estar acompanyada per més de 3.000 persones, que van romandre a les portes del TSJC.
A l'espera del contingut de la resolució acordada ahir –per unanimitat de tots els magistrats i que el govern català rebrà de manera personalitzada– el TC va avançar ahir la decisió de declarar inconstitucional i, per tant, anul·lar bona part dels preceptes d'aquella iniciativa parlamentària –sobretot pel que fa al referèndum unilateral– per la qual l'executiu espanyol havia presentat incident d'execució considerant que els membres de la mesa havien tirat pel dret, malgrat que el mateix tribunal havia posat tota mena de topalls al procés sobiranista.
Amb aquesta resolució del TC, queda ja amputada la iniciativa 306/XI, després que el 14 de desembre passat hagués suspès de manera cautelar la proposta aprovada l'octubre anterior amb els vots de JxSí i la CUP. Concretament, segons s'afirma en un comunicat del tribunal, afecta els capítols titulats “Referèndum” i “Procés Constituent”.
La resolució del TC –que es troba en fase de renovació perquè ja ha expirat el mandat de quatre dels seus membres, incloent-hi el del president– coincideix també amb un cap de setmana de congrés del PP marcat per un enduriment del discurs del president espanyol, Mariano Rajoy.
