POLÍTICA
BARCELONA - 15 març 2019 2.00 h

Trapero reivindica els Mossos

 El major desvela al Suprem que la policia catalana tenia un dispositiu per detenir el president i els consellers si rebien l’ordre judicial

 Sosté que van complir el mandat i que els cossos espanyols van abandonar el dispositiu conjunt

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els Mos­sos d’Esqua­dra van com­plir el man­dat judi­cial del TSJC d’inten­tar evi­tar el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1-O, amb un dis­po­si­tiu que fins a l’últim moment la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil els va fer creure que era “con­junt”, i davant un govern “que impul­sava un acte il·legal”, però que no els va ins­tar a tren­car la lega­li­tat. Són les dues pre­mis­ses que el major dels Mos­sos d’Esqua­dra, Josep Lluís Tra­pero, va des­bros­sar ahir en la seva decla­ració com a tes­ti­moni i durant més de qua­tre hores, en el judici al Tri­bu­nal Suprem.

Tra­pero va res­pon­dre a totes les parts ferm i serè i al cos­tat de la seva advo­cada, Olga Tubau, per la seva con­dició de pro­ces­sat per rebel·lió a l’Audi­en­cia Naci­o­nal gai­rebé pels matei­xos fets que l’alt tri­bu­nal jutja els dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans. En cap moment, la pena­lista, que pre­nia apunts de tot, va adver­tir-li que no res­pongués a alguna pre­gunta, com a dret de defensa. Tra­pero va rei­vin­di­car la pro­fes­si­o­na­li­tat del cos i fins i tot va asse­gu­rar que dos dies abans de la decla­ració d’inde­pendència del 27 de setem­bre de 2017, la poli­cia cata­lana havia pla­ni­fi­cat un dis­po­si­tiu per dete­nir el pre­si­dent Puig­de­mont i els con­se­llers si rebien un man­dat judi­ci­als, que mai va arri­bar, tot i que aquell dia va tru­car i es va posar a dis­po­sició del pre­si­dent del TSJC i del fis­cal supe­rior.

La fis­ca­lia no havia sol·lici­tat l’inter­ro­ga­tori de Tra­pero al Suprem, segu­ra­ment perquè no li espatllés el seu relat vio­lent i de con­xorxa dels Mos­sos amb el govern de Puig­de­mont, en ser conei­xe­dora de les afir­ma­ci­ons del major en la causa que té oberta a l’Audi­en­cia Naci­o­nal. L’acu­sació popu­lar del par­tit d’ultra­dreta Vox sí que havia sol·lici­tat la seva decla­ració, com algu­nes defen­ses. L’inter­ro­ga­tori de l’advo­cat Javier Ortega va ser tan erràtic que va tan­car la porta al fis­cal Javier Zara­goza a pre­gun­tar a Tra­pero què van expo­sar als polítics en dues reu­ni­ons de finals de setem­bre. Sí que li ho va poder pre­gun­tar la defensa de l’excon­se­ller d’Inte­rior sense les deduc­ci­ons par­ci­als que el fis­cal fa en veu alta a les ses­si­ons. “Vam expres­sar-los la nos­tra pre­o­cu­pació d’ordre públic i de segu­re­tat ciu­ta­dana si dos mili­ons de per­so­nes ana­ven a fer una acció i 15.000 agents en el sen­tit con­trari”, va decla­rar el major que van indi­car al pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, al vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i al con­se­ller Quim Forn. “Vam ins­tar-los a com­plir la lega­li­tat i que nosal­tres no tren­caríem la lega­li­tat”, va insis­tir Tra­pero. “I què els van res­pon­dre, els polítics?”, va pre­gun­tar-li el pena­lista Xavier Melero. “El pre­si­dent Puig­de­mont ens va dir que féssim el que havíem de fer”, va dir Tra­pero, res­posta que és un tor­pede al delicte de rebel·lió i al de grup cri­mi­nal.

Front a De los Cobos

La “tensió” entre el cos dels Mos­sos i el govern català era pública i publi­cada, i el major va recor­dar que, de forma inu­sual, els coman­da­ments van fer un comu­ni­cat en què expres­sa­ven el seu “males­tar” per decla­ra­ci­ons de con­se­llers, com les de Forn, en les quals indi­ca­ven que la poli­cia cata­lana garan­ti­ria la votació l’1-O. “Ho vam con­si­de­rar un punt irres­pon­sa­ble i així els ho vam dir”, va sos­te­nir el major dels Mos­sos. Tra­pero també va sos­te­nir que l’excon­se­ller d’Inte­rior Jordi Jané va dei­xar el càrrec per la seva “inco­mo­di­tat, com jo” davant la direcció política del govern.

Pel que fa a la mani­fes­tació mas­siva del 20 de setem­bre davant del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia, i cri­mi­na­lit­zada per les acu­sa­ci­ons, Tra­pero va lamen­tar que la Guàrdia Civil no complís “la lle­ial­tat entre cos­sos” i no els alertés de la vin­tena d’escor­colls arreu de Cata­lu­nya. Va afe­gir que aquell dia es van mobi­lit­zar uns 300 agents de la bri­gada mòbil, però que no hi va haver inci­dents greus més que un llançament d’ampo­lles d’aigua a dos agents sense ferir-los. Tra­pero va adme­tre haver par­lat amb el lla­vors pre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, però va insis­tir que els mos­sos des­ple­gats tenien com a inter­lo­cu­tors els res­pon­sa­bles de la Guàrdia Civil a Eco­no­mia. Va expli­car que va dema­nar a Sànchez que fes un cordó amb volun­ta­ris de l’ANC per després fer un cordó poli­cial perquè sortís la comi­tiva judi­cial, però que no el van aca­bar de rea­lit­zar perquè “van dir que la comi­tiva judi­cial tri­ga­ria més perquè tenia pro­ble­mes per clo­nar els ordi­na­dors”.

I, de la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia, Mont­ser­rat del Toro, el major va indi­car que fins a les cinc de la tarda que li va tru­car el pre­si­dent del TSJC i després el magis­trat que havia orde­nat els escor­colls no tenien clar què volia fer la fun­cionària i va dema­nar als seus agents que li pre­gun­tes­sin direc­ta­ment, i li van habi­li­tar la sor­tida pel ter­rat en no voler-ho fer pel car­rer.

El major dels Mos­sos va adme­tre al fis­cal Zara­goza que no va rebre de bon grat que el coro­nel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, fos el coor­di­na­dor dels tres cos­sos poli­ci­als per escapçar l’1-O. “Era un coman­da­ment polític, no ope­ra­tiu, i amb la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal tenim altres orga­nis­mes per tre­ba­llar junts i així li ho vaig dir al fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya”, va decla­rar Tra­pero, que en diver­sos cops va rec­ti­fi­car el fis­cal dient-li: “Estava dis­con­forme amb el seu nome­na­ment, però vaig accep­tar l’ordre.”

L’única falta que el fis­cal Zara­goza va enxam­par a Tra­pero és quan va reconèixer que totes les ins­truc­ci­ons del fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya per atu­rar l’1-O, algu­nes d’elles decla­ra­des secre­tes, les reen­vi­ava al lla­vors con­se­ller d’Inte­rior Quim Forn. Una supo­sada reve­lació de secrets necessària, com va fer veure l’advo­cat Melero, ja que les ordres de fis­ca­lia exi­gien dis­po­sar de més agents i recur­sos, que reque­rien el vis­ti­plau de la direcció política del Depar­ta­ment d’Inte­rior.

Tra­pero també va acla­rir que el dis­po­si­tiu Àgora “era gover­na­tiu” i es va enge­gar a mit­jan setem­bre de 2017 arran de les mobi­lit­za­ci­ons cons­tants i “la tensió entre grups antagònics”. El major va indi­car que la poli­cia cata­lana sem­pre va com­plir les ordres de la fis­ca­lia i després les de la magis­trada del TSJC, però va expo­sar que men­tre que els Mos­sos van pre­sen­tar el seu pla d’actu­ació “la Guàrdia Civil només va por­tar un esbor­rany d’on eren al ter­ri­tori i la poli­cia espa­nyola, res”. Va repe­tir diver­sos cops que el binomi de Mos­sos que van plan­te­jar anar a cada un dels 2.300 punts de votació “era una pri­mera part d’un dis­po­si­tiu con­junt amb els altres cos­sos”, però que de bon matí van veure que la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil van deci­dir anar pel seu compte, i a cops de porra. “El dis­po­si­tiu va impli­car el màxim esforç del cos”, va sos­te­nir Tra­pero, amb 7.850 agents. El balanç: van tan­car 24 cen­tres, van entrar en 110 més, i es van endur 432 urnes, 90.000 pape­re­tes i qua­tre ordi­na­dors.

Ara serà culpa de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional que fallés el dispositiu per evitar l’1-O
Javier Zaragoza
FISCAL DEL TRIBUNAL SUPREM
El binomi dels Mossos als centres era part d’un dispositiu conjunt amb els tres cossos policials
Josep Lluís Trapero
MAJOR DELS MOSSOS D’ESQUADRA

La magistrada Armas i el fiscal Bañeres, protagonistes

Per evidenciar la plena disposició del cos dels Mossos d’Esquadra a complir les instruccions de la fiscalia, el major Josep Lluís Trapero va exposar al tribunal que en una de les darreres instruccions s’ordenava posar un perímetre a cent metres dels centres de votació, i que van exposar als responsables de la Fiscalia Superior de Catalunya els problemes per executar-ho, ja que caldrien uns 40.000 agents i buscaven solucions. “El fiscal Bañeres hi era i se li pot preguntar”, va declarar Trapero al Suprem referint-se a l’actual fiscal superior de Catalunya. Del difunt fiscal José María Romero de Tejada va assegurar que va dir-li que “era el fiscal general de l’Estat” qui qüestionava el primer dispositiu dels Mossos, evidència que totes les ordres venien de Madrid.

El major també va desvelar ahir que la magistrada del TSJC, Mercedes de Armas, que va fer la resolució en què cessava les accions de la fiscalia vers l’1-O i agafava ella les regnes, quan va donar-los la part dispositiva de la resolució, el 27 de setembre, va dir-los que des de llavors Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil tenien la mateixa potestat d’actuar per frenar el referèndum, i com que no quedava clar, Trapero va indicar que li va comunicar, i “ella va trencar la resolució i ens va portar una nova part dispositiva”. És per això que tots podien actuar el cap de setmana abans de l’1-O. “Segons els seus atestats, la Guàrdia Civil i la policia van anar a les escoles, i tots vam veure actes lúdics, no actes preparatoris de l’1-O”, va sostenir. Fins a l’ordre del TSJC, Trapero va admetre un excés de zel per exigir que la policia catalana era la primera a actuar al territori i després sol·licitava el reforç dels altres cossos per l’1-O.

A més, Trapero també va revelar: “la magistrada va dir actuïn amb paciència, contenció i pau social”, i això és el que va transmetre al cos. El major va admetre que dies abans havia tingut una forta discussió amb el coronel Diego Pérez de los Cobos sobre l’ús de la força i que per això va delegar en el comissari Ferran López les reunions d’enllaç del dispositiu. Trapero, però, va desmentir De los Cobos que ell hagués prioritzat la seguretat social al mandat judicial. “Vam complir el mandat judicial d’una forma de fer les coses”, va cloure.