POLÍTICA
BARCELONA - 15 abril 2019 2.00 h

OLGA ARDERIU 

ADVOCADA DE CARME FORCADELL I ANNA SIMÓ

“La rebel·lió i la sedició no han existit mai i la desobediència és inviable”

 “El vot de la presidenta Forcadell valia el mateix que el dels altres membres de la mesa, i cal aclarir si l’ordre del Constitucional va ser desobeïda, perquè hi ha decisions, com la votació de les lleis del setembre, que les va prendre el ple del Parlament i no la mesa”

 “Les presons provisionals són injustificables i mantenim l’esperança d’una sentència justa”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
La decla­ració de For­ca­dell va ser molt clara. Sols havia de dir, com deia ella, la veri­tat del que va suc­ceir
La pre­si­denta, com a molt, hau­ria de ser jut­jada al TSJC, com la resta de la mesa del Par­la­ment
Per poder denun­ciar Baena, cal­dria que el que va dir en el judici tingués rellevància en la sentència
L’únic pre­ce­dent és el cas Atutxa. I, en el cas de la mesa, va ser un acte par­la­men­tari i no admi­nis­tra­tiu
A escala euro­pea no s’entén, perquè el par­la­men­ta­risme és l’essència de la divisió de poders
For­ca­dell va estar cinc mesos en lli­ber­tat i anant al jut­jat. La seva presó pre­ven­tiva és injus­ti­fi­ca­ble
Que algú llanci una cadira a un agent no és sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car la violència que reque­reix la rebel·lió

Olga Arde­riu (Berga, 1975) és sòcia fun­da­dora d’MDA Advo­cats, des­patx espe­ci­a­lit­zat en dret penal, menors i dret peni­ten­ci­ari, i cons­tituït el 2007. Actu­al­ment, és dipu­tada de la junta de govern del Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona (Icab), amb la degana Maria Eugènia Gay, i és pro­fes­sora asso­ci­ada del grau de cri­mi­no­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra i també del màster d’advo­ca­cia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. És l’advo­cada de l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell i de l’exdi­pu­tada d’ERC i mem­bre de la mesa Anna Simó. Per car­re­gar piles davant les llar­gues ses­si­ons del judici al Tri­bu­nal Suprem, a Madrid, Arde­riu asse­gura que quan pot s’escapa al gimnàs. “L’esport em va molt bé per fer reno­vació. I ens cal­drien esto­nes per des­con­nec­tar, però això és molt difícil, perquè el cap de set­mana hem de seguir pre­pa­rant el judici.” I hi afe­geix: “Tenir un cli­ent a la presó pesa, però en aquest cas més, perquè veus que és una injustícia, i tot­hom te’n parla. Quan mar­xem de Madrid els dijous, i sabem que ells es que­den allà… És molt dur.”

En les nou set­ma­nes de judici, fins a tres cops s’han fal­se­jat dades sobre l’expre­si­denta For­ca­dell. Sig­ni­fica que falta mate­rial acu­sa­tori con­tra ella?
Abso­lu­ta­ment. L’única cosa que se li pot impu­tar és l’actu­ació que va fer amb els mem­bres de la mesa del Par­la­ment, i com a molt hau­ria de ser jut­jada al TSJC, com ells. No s’explica per què a ella se li dema­nen dis­set anys de presó per rebel·lió i a la resta de la mesa, una inha­bi­li­tació per deso­bediència.
Sem­bla que se l’acusi d’haver par­ti­ci­pat en con­cen­tra­ci­ons i sem­pre defen­sant la no-violència, com davant del TSJC.
Exac­ta­ment. I en aquesta mani­fes­tació davant del TSJC, en l’ates­tat poli­cial, el tinent coro­nel Baena va treure una part de la seva inter­venció, quan For­ca­dell deia: “No cai­guem en pro­vo­ca­ci­ons. Ho farem tot pacífica­ment, com sem­pre.” No lli­gava amb el seu relat.
El tinent coro­nel Baena també va decla­rar en el judici que la can­di­da­tura de For­ca­dell com a pre­si­denta del Par­la­ment sor­tia en la lli­breta Moleskine de Jové i no és cert. El denun­ci­a­ran per fals tes­ti­moni?
En funció de la sentència. Per denun­ciar un delicte de fals tes­ti­moni, la men­tida que es digui ha de tenir una rellevància en la reso­lució. Si el que va dir Baena no té cap valor, res. I si es recull en la sentència, ho estu­di­a­rem.
El Suprem no ha vol­gut acla­rir si Baena és Tácito.
No. Vam dema­nar una peri­cial per acla­rir si Baena era Tácito en un compte de Twit­ter, a banda de la tes­ti­fi­cal d’un peri­o­dista, que sí que es va adme­tre. El tri­bu­nal ens la va dene­gar amb l’argu­ment que no calia perquè el que feia Baena en la seva vida per­so­nal no afec­tava la seva vida pro­fes­si­o­nal. Nosal­tres pen­sem que no és així després de veure com s’han mani­pu­lat els seus ates­tats i s’han omès fets impor­tants.
Par­lant de ver­si­ons con­tra­dictòries, creu que el Suprem accep­tarà final­ment l’aca­ra­ment, dema­nat pel seu col·lega Xavier Melero, entre el coro­nel Diego Pérez de los Cobos i el comis­sari Fer­ran López?
És una mesura molt excep­ci­o­nal i que nor­mal­ment es denega. Al Suprem, però, hi ha un pre­ce­dent: va apro­var diver­sos aca­ra­ments entre el minis­tre Bar­ri­o­nu­evo i altres acu­sats del cas de Segundo Marey. Si el tri­bu­nal la volia dene­gar, ja podria haver dit que no l’accep­ta­ven.
Va pre­pa­rar molt l’inter­ro­ga­tori amb For­ca­dell?
De la seva decla­ració, en vam sor­tir totes dues molt con­ten­tes. La vam pre­pa­rar, però ella va dir que només havia de dir la veri­tat del que va suc­ceir. Ho va expli­car tot molt bé i molt clar.
Com està For­ca­dell?
La veig can­sada. Tot ple­gat és molt dur. Lle­var-se molt d’hora i tor­nar molt tard, tot el dia en tensió... No van als cala­bos­sos de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, però en el canvi de la Guàrdia Civil a la Policía Naci­o­nal els ho escor­co­llen tot cada vegada.
Poden entrar a la sala del Suprem on són els pre­sos?
Els advo­cats i les advo­ca­des hi podem entrar, en les pau­ses. I als fami­li­ars els dei­xen entrar-hi deu minuts a l’hora de dinar, i de qua­tre en qua­tre.
El tri­bu­nal va can­viar l’ordre de sor­tida de la sala i ha pro­vo­cat que fami­li­ars i amics que són entre el públic no puguin salu­dar ni abraçar els pre­sos i les pre­ses quan acaba el judici. Diuen que va ser perquè sem­bla que algú els va insul­tar.
De cop i volta van can­viar el cri­teri i no ens van expli­car res. No vam sen­tir cap insult ni res. Ells pre­fe­rei­xen poder-se abraçar cada dia amb els fami­li­ars.
En el judici, For­ca­dell va decla­rar que la seva actu­ació com a pre­si­denta del Par­la­ment era defen­sar la lli­ber­tat d’expressió de tots els grups par­la­men­ta­ris. Els lle­trats del Par­la­ment, però, han asse­gu­rat al Suprem que la mesa pot atu­rar una pro­posta per motius de fons si va con­tra la Cons­ti­tució, amb les dar­re­res inter­pre­ta­ci­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC).
Aquí el que ha succeït és un canvi de juris­prudència en els últims anys per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el qual con­si­de­rem que està poli­tit­zat. Els can­vis que ha fet no són només per motius jurídics. Cer­ta­ment, abans només es refu­sa­ven pro­pos­tes per raons de forma, cosa que té molt de sen­tit, perquè el que no pot fer la mesa és cen­su­rar el que pre­sen­ten els grups par­la­men­ta­ris per deba­tre-ho, ja que la ini­ci­a­tiva després pot can­viar, pot ser cons­ti­tu­ci­o­nal o ni tan sols apro­var-se. Donar tant poder polític a la mesa, perquè deci­deixi de què es parla i de què no, vul­nera el dret a la par­ti­ci­pació política, el qual no només empara els dipu­tats i dipu­ta­des, sinó tots nosal­tres, que els hem votat. Per pri­mer cop, l’any 2014, el TC anul·la una reso­lució, la del dret a deci­dir, que és estric­ta­ment política. I el que pretén el TC és donar un poder exces­siu a la mesa.
Per què defensa que la pre­si­denta For­ca­dell hau­ria d’estar amb la resta de mem­bres de la mesa acu­sats al TSJC, com Anna Simó, de la qual vostè també és advo­cada?
La mesa és un òrgan col·legiat. Són set mem­bres, i totes les deci­si­ons les van pren­dre per majo­ria: la pre­si­denta For­ca­dell no va haver d’usar el seu vot de qua­li­tat mai, perquè mai hi va haver cap empat per usar-lo. El seu vot val el mateix que el dels altres mem­bres de la mesa i és abso­lu­ta­ment inex­pli­ca­ble que no esti­gui amb ells al TSJC. La man­te­nen al Suprem perquè, en aquest relat de pilars que han cons­truït, el pilar del Par­la­ment l’aguanta ella.
Els mem­bres de la mesa van come­tre un delicte de deso­bediència?
La deso­bediència és invi­a­ble. En aquest cas, hi ha una col·lisió entre els drets fona­men­tals dels dipu­tats, que s’han de res­pec­tar, i l’ordre que els dona el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. En dret penal, hi ha exi­ments com ara quan la per­sona actua en l’exer­cici d’un deure o un dret, i amb això se la pot absol­dre. Cal acla­rir també si han incom­plert o no l’ordre del TC, ja que no totes les deci­si­ons estan en mans de la mesa. En el cas de les lleis del setem­bre, va ser el ple del Par­la­ment en la seva tota­li­tat el que va votar can­viar l’ordre del dia. I en aquest cas no estan inves­ti­gats tots els dipu­tats i dipu­ta­des, perquè els seus vots estan empa­rats per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària. Aquí s’intenta dife­ren­ciar els vots dels par­la­men­ta­ris dels vots dels mem­bres de la mesa. L’únic pre­ce­dent és la sentència del cas Atutxa al Suprem, en què es diu que la mesa fa actes admi­nis­tra­tius i actes par­la­men­ta­ris, i els pri­mers no estan sub­jec­tes a la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària, que també seria dis­cu­ti­ble. El nos­tre cas és dife­rent del d’Atutxa, perquè els actes de la mesa que es qüesti­o­nen són abso­lu­ta­ment par­la­men­ta­ris, ja que afec­ten drets fona­men­tals rela­ci­o­nats amb el que es pot deba­tre i el que no. No pot ser que els par­la­men­ta­ris esti­guin pro­te­gits per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària i que la mesa deci­deixi què es debat, és a dir, els cen­suri abans, i alhora no esti­gui també empa­rada per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària. Per tant, si hi ha invi­o­la­bi­li­tat, no hi ha delicte de deso­bediència.
En el judici al TSJC es deci­dirà si el Par­la­ment pot deba­tre sobre qual­se­vol tema o és un òrgan inter­vin­gut?
Sí. Com el fet que el TC hagi pro­hi­bit una comissió d’estudi, amb cap efecte jurídic. A escala euro­pea i inter­na­ci­o­nal no s’entén, perquè el par­la­men­ta­risme té uns valors que s’han de pro­te­gir, i és l’essència de la divisió de poders.
Amb les decla­ra­ci­ons del major Tra­pero, s’han des­mun­tat els delic­tes de rebel·lió i sedició?
La rebel·lió i la sedició no han exis­tit mai, i la deso­bediència és invi­a­ble. Les seves decla­ra­ci­ons són una prova clara que els Mos­sos d’Esqua­dra esta­ven dis­po­sats a com­plir amb la llei.
Veient la presó pre­ven­tiva durant més d’un any de For­ca­dell i els altres vuit pre­sos polítics, s’afirma que cos­tarà molt que el Suprem els absol­gui.
Espe­rem que no, i no hau­ria de ser així. Les pre­sons pro­vi­si­o­nals i el seu man­te­ni­ment són total­ment injus­ti­fi­ca­bles. En el cas de la pre­si­denta For­ca­dell, feia cinc mesos que estava en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal, sig­nant cada set­mana al jut­jat i amb el pas­sa­port reti­rat, i no va fer cap actu­ació que fes pen­sar que volia fugir. Volem man­te­nir l’espe­rança que serà una sentència justa.
Per jus­ti­fi­car aquesta pre­sumpta violència, la fis­ca­lia fa des­fi­lar en el judici un cen­te­nar d’agents que rela­ten inci­dents o feri­des lleus.
Sí, però que una per­sona indi­vi­du­al­ment llanci una cadira a un agent no és sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car l’alçament vio­lent que reque­reix la rebel·lió per decla­rar la inde­pendència. Quan pen­sem en rebel·lió, a tots ens ve al cap Tejero. Ell va come­tre violència i inti­mi­dació per treure el poder a qui el tenia legítima­ment.
Fa set­ma­nes que no sen­tim el nom de l’expre­si­denta For­ca­dell en els tes­ti­mo­nis. Sem­bla un judici con­tra el cos dels Mos­sos o fins i tot con­tra els ciu­ta­dans que es mani­fes­ten i pro­tes­ten...
Sí. Si pen­sem en mani­fes­ta­ci­ons per altres temes, sem­pre hi ha algun inci­dent pun­tual –de vega­des, danys a con­te­ni­dors i vehi­cles–, i ningú pensa que allò és rebel·lió o sedició. Hi ha en joc el dret de mani­fes­tació. No jus­ti­fico pas la violència en les mani­fes­ta­ci­ons, però, si hi és, s’ha de qua­li­fi­car com el que és: un delicte de danys o de desor­dres públics. S’ha de bus­car la per­sona que ho ha fet i jut­jar-la en tri­bu­nals ordi­na­ris.
La decisió del Suprem de no dei­xar posar vídeos dels fets per con­tras­tar la versió de tes­ti­mo­nis, així com la limi­tació dels inter­ro­ga­to­ris, afecta el dret de defensa?
Sí, total­ment. Amb la qüestió dels vídeos és fla­grant. En qual­se­vol judici es per­met als tes­ti­mo­nis i als pèrits exhi­bir qual­se­vol docu­ment, i avui dia par­lar de “docu­ment” implica qual­se­vol suport, no només el paper, també pot ser àudio o vídeo. I no només per con­tras­tar el que diu el tes­ti­moni, sinó per situar-lo i dir-li “Vostè és aquest” o “Aquesta és l’escola on va anar”. També per saber si aquells agents són els seus quan un tes­ti­moni diu “Els meus no van donar cops de porra al cap als ciu­ta­dans”. I en un cas com aquest, en què per sort tenim tan­tes imat­ges, sepa­rar-les no té sen­tit. I no té sen­tit que una per­sona, amb tots els res­pec­tes, t’expli­qui de manera sub­jec­tiva i par­cial el que va viure quan hi ha tan­tes imat­ges dels matei­xos fets.
Com es farà el visi­o­na­ment dels vídeos en el judici? Hi podran inter­ve­nir i expli­car les con­tra­dic­ci­ons amb els tes­ti­mo­nis?
El pre­si­dent Manuel Marc­hena va dir que podríem fer dues fra­ses d’expo­sició de cada vídeo per escrit, però no sabem si ho podrem fer entre vídeo i vídeo. Si no, serà un cinefòrum amb poc sen­tit. Ja veu­rem com ho arti­cula al final.
I en els inter­ro­ga­to­ris als tes­ti­mo­nis?
Sí. S’ha fet una inter­pre­tació res­tric­tiva d’un arti­cle de la llei, tot i que ho deixa força obert. Sem­pre s’ha inter­pre­tat que totes les pre­gun­tes són per­ti­nents si estan rela­ci­o­na­des amb l’objecte del judici. I la sala no ens ha permès inter­ro­gar un tes­ti­moni sobre altres fets objecte de judici si no ho havia fet abans qui el pro­po­sava. Això ha afec­tat sobre­tot les defen­ses. En canvi, s’ha fet una inter­pre­tació àmplia en el cas de les acu­sa­ci­ons, ja que, tot i que van pro­po­sar un tes­ti­moni per un fet con­cret, els han permès pre­gun­tar per d’altres. Això ens ha obli­gat a bus­car tots els poli­cies i tots els actes en què van par­ti­ci­par. Per tant, no té sen­tit que els fes­sin dir per què els pro­po­sa­ven.
Fal­ten per decla­rar una bona part dels tes­ti­mo­nis de les defen­ses. Qui falta en el cas de For­ca­dell?
Tenim un parell de lle­trats més del Par­la­ment, una per­sona que acom­pa­nyava la pre­si­denta els dies 20 i 21 de setem­bre del 2017, i com­panys i com­pa­nyes de la mesa del Par­la­ment.
Tots els advo­cats defen­sors teniu força bagatge, però com es viu aquest judici?
És un judici difícil, sobre­tot perquè es donen situ­a­ci­ons molt dife­rents de la pràctica habi­tual. No sols pel judici que és, sinó per les situ­a­ci­ons que es creen. Sobre la marxa, les defen­ses hem hagut de resol­dre situ­a­ci­ons amb què no ens havíem tro­bat, com en el cas dels vídeos. Els judi­cis són vius, i aquest és tot un repte.