POLÍTICA
VALÈNCIA - 15 maig 2016 2.00 h

Impulsen la creació d'una llei de llengües pròpies

 València és l'escenari del I Seminari de Direccions de Política Lingüística, amb la participació de totes les autonomies bilingües

 Reclamen més implicació de l'Estat en termes de protecció i difusió

TERE RODRÍGUEZ - VALÈNCIA

El canvi polític al País Valencià, amb un govern del PSPV-PSOE i Compromís i sustentat per Podem, ha possibilitat la celebració d'esdeveniments i trobades inimaginables amb els diversos executius del PP. Les proves que indiquen que ens trobem en una etapa completament diferent són nombroses, i aquest mateix cap de setmana se n'ha produït una d'especial rellevància.

València, que sovint s'associa amb una imatge de conflicte lingüístic permanent, va ser ahir l'escenari del I Seminari de Direccions de Política Lingüística, el primer que s'organitza a l'Estat espanyol, sobre la diversitat lingüística i el paper que ha d'assumir l'Estat amb relació a la realitat multilingüe. “Estem capgirant tot allò que s'ha fet en els últims vint anys, durant els quals hem estat al congelador pel que fa a la nostra llengua. Volem ser capdavanters, i per això pensem que cal aconseguir que l'Estat espanyol actue d'una vegada com li correspon en aquesta matèria”, explica Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

Per aconseguir-ho, tenen la complicitat de la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galícia i els governs del País Basc, el principat d'Astúries, Aragó, Navarra i les Illes Balears, que van enviar els seus representants a la trobada, la qual, com va avançar Trenzano en la presentació de l'esdeveniment, s'hauria marcat com a objectiu final i últim el desplegament de l'article 3 de la Constitució espanyola, és a dir, la creació d'una llei de llengües pròpies. “En la trobada no
es presenta cap proposta concreta, ja que el primer pas és reunir tots els responsables autonòmics i que a partir d'ací puguem coordinar accions polítiques conjuntes, que siguen traslladades als diversos governs i als diputats que tenen al Congrés”, expressa Trenzano.

El responsable valencià considera que és el moment adequat –després d'una llarga etapa de relacions estroncades–, atesa la capacitat de diàleg que hi ha ara entre les diverses autonomies, l'existència d'un discurs en què tothom es troba còmode i la voluntat de “fer política lingüística i no pas política amb les llengües”. “Pensem que hi ha algunes autonomies desconegudes fins ara en la defensa de la llengua pròpia com ara Astúries i Aragó que s'han dotat d'una direcció de política lingüística”, diu Trenzano per emfasitzar la importància del multilingüisme.

Inhibició

I és que, com recorda el director general, els governs espanyols a penes han fet res pel respecte i l'impuls de les diverses llengües de l'Estat, fet que es pot constatar amb els informes que emet el Consell Europeu sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, un tractat que el govern espanyol va subscriure i firmar. “Any rere any, el Consell diu a l'Estat que no ho està fent bé, en el sentit que delega en les autonomies el que és la protecció de les llengües regionals minoritàries i li demana més implicació i la reconducció d'algunes anomalies”, explica Trenzano. Una actitud que contrasta, al seu parer, amb la que mostren altres estats plurilingües. “Al Canadà, Suïssa i Bèlgica, les diverses llengües pròpies es veuen com una oportunitat, com una riquesa de tots els ciutadans, un patrimoni a protegir”, indica.

És en aquest sentit que caldria capgirar el discurs que s'ha llançat des de Madrid. “L'Estat espanyol no veu com a pròpies les llengües cooficials i hem de capgirar aquesta visió. Necessitem la seua implicació perquè així siga percebut per tots els ciutadans”, reclama Trenzano. I també per un motiu més “terrenal” i que també s'ha reivindicat en el seminari: perquè les llengües contribueixen a crear riquesa, però també són una font de despesa “considerable”, sobretot si està inclosa en el sistema educatiu. “L'Estat ha de ser conscient que no és el mateix finançar una autonomia amb llengua pròpia que una que no en té”, subratlla el dirigent valencià. En el seminari també es va denunciar la ineficàcia i inoperància de l'Oficina per a les Llengües Oficials, creada pel Ministeri d'Administracions Públiques sota el mandat del castellonenc Jordi Sevilla.

‘L'arbre de les llengües', homenatge a Ramon Llull

L'arbre de les llengües, al Centre del Carme de València, és el símbol amb què s'han celebrat les activitats relacionades amb la llengua de la Primavera Educativa, que aquest cap de setmana ha envaït tota la ciutat. Inspirada en els arbres amb què els filòlegs estructuren les diverses famílies lingüístiques, aquesta escultura col·laborativa, dissenyada per l'artista Monique Bastiaans, ha pres forma des que va ser instal·lada amb les aportacions de flors i fulles de centenars d'escolars i ciutadans, cadascuna de les quals representa les llengües que hi ha al món. Al seu torn, l'arbre constitueix també una referència a l'obra de Ramon Llull, aprofitant la commemoració del 7è centenari de la mort del filòsof, que al seu temps ja va recomanar impulsar acadèmies de llengües. “L'arbre és un símbol de la gran oportunitat que representa el fet que la societat domini diverses llengües”, va declarar el conseller d'Educació, Vicent Marzà.