POLÍTICA
BARCELONA - 15 maig 2017 2.00 h

Malestar en la comissió d'experts del finançament

 El pacte entre el PP i el PNB sobre la quota basca impacta en el grup constituït pel govern espanyol per repensar el model de règim comú

 Dimiteix el membre designat per Astúries

REDACCIÓ - BARCELONA

“No té sentit pertànyer a un òrgan que per a l'executiu és irrellevant.” El catedràtic i expert designat per Astúries en la comissió del finançament autonòmic, Carlos Monasterio, va presentar divendres la seva dimissió després del pacte pressupostari entre el PP i el PNB que incloïa la rebaixa i compensacions per a la quota basca. En declaracions a Efe, el catedràtic d'economia aplicada per la Universitat d'Oviedo expressava el seu malestar pel fet que els integrants de la comissió no van ser informats ni consultats sobre l'acord. Una sensació que comparteixen diversos membres del grup de savis nomenats per les comunitats autònomes de règim comú (a excepció de Catalunya, que va declinar participar-hi) per repensar el sistema de finançament. Tot i que el País Basc i Navarra gaudeixen del concert i estan fora del cafè per a tothom del sistema comú, el pacte entre el PP i el PNB ha molestat els membres de la comissió pel greuge que comporta respecte als altres territoris. Monasterio va comunicar per carta la seva decisió al president de la comissió, Manuel González.

El catedràtic designat per les Illes i president de la comissió bilateral entre Catalunya i les Balears sobre finançament, Guillem López Casasnovas, va indicar a Efe que el pacte ha generat un “sentir general” de desànim i ha deixat els experts amb “cara de pòquer” per les dificultats d'explicar als territoris de règim comú la situació del País Basc i Navarra, “amb plena capacitat fiscal i nul·la aportació solidària”. El catedràtic d'hisenda pública a la UPF va indicar que encara que el pacte no interfereixi en el debat de la comissió des d'un punt de vista polític sí que ho fa des del tècnic pels seus efectes tributaris.

La creació de la comissió d'experts sobre el finançament va ser un dels acords de la conferència de presidents del gener, a la qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va negar a assistir perquè considera que la relació entre els governs espanyol i català ha de ser bilateral i no multilateral. Posteriorment, la Generalitat també va declinar designar un expert, tot i que els interessos de l'executiu coincideixen amb els plantejaments que hi fa López Casasnovas, president de la comissió bilateral entre Catalunya i les Illes per abordar les demandes coincidents en aquest camp entre els dos territoris, que pateixen greuges similars.

Amb la creació de la comissió de savis, el govern de Mariano Rajoy pretenia engegar el debat sobre la reforma del sistema de règim comú, que segons la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes s'hauria d'haver revisat l'1 de gener del 2014, tenint en compte que s'ha de fer cada cinc anys i que el sistema anterior és del 2009. El model es va renovar aleshores a cavall de la pressió que va fer el govern català després de la reforma de l'Estatut. El paper de Catalunya, de fet, ha estat tradicionalment clau per a les reformes del sistema. Amb la determinació de l'executiu d'Artur Mas i posteriorment de Carles Puigdemont de no liderar les negociacions de la reforma, el govern valencià va intentar sacsejar la discussió territorial reclament insistentment un finançament just. La comissió d'experts es va constituir al febrer. La Moncloa no pretén que arribin a cap acord però sí que facin propostes que després seran avaluades per l'executiu espanyol.

LA XIFRA

6
mesos,
que s'exhaureixen al setembre, tenen els experts per presentar un informe sobre el finançament.