ECONOMIA
BARCELONA - 15 maig 2017 2.00 h

Pagar la factura elèctrica basca

 El govern espanyol rebaixarà la tarifa de la xarxa que abasta les empreses del País Basc

 Baiget s'exclama al ministre perquè més de 3.200 companyies catalanes quedaran excloses de la millora

 Podrien pagar 200 milions anuals més

M. MORENO - BARCELONA
Baiget reclama que es defineixin mecanismes per evitar diferències

La rebaixa de la quota basca i la pluja de milions per a infraestructures al País Basc no són les úniques concessions que han despertat greuges comparatius en altres territoris com Catalunya. El pacte pel qual el PNB donarà suport al PP en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat inclou algun afegitó més, un xic més subtil i recòndit, en aquest cas en el capítol energètic. I és que l'executiu presidit per Mariano Rajoy està disposat a atendre una antiga demanda dels empresaris bascos amb relació a la tarifa elèctrica dels grans consumidors, és a dir, les empreses, connectats a les xarxes amb una potència de 30 quilovolts (kV).

Per què perjudica això els empresaris catalans? Doncs perquè el pacte pressupostari implicarà un canvi en l'escala de potències, que fins ara i des de fa anys s'organitzava en diversos trams que es definien entre 1 i 36 kV, entre 36 i 72,5 kV, entre 72,5 i 145 kV i d'aquesta potència en endavant.

És a dir, que els preus de les tarifes es van abaratint com més tensió suporta la xarxa. La reforma del sector elèctric va obrir la porta a canviar aquestes categories i el PNB l'ha aprofitada de ple: l'acord PP-PNB implica que els grans consumidors abonats a una potència entre 30 i 36 kV canviaran de tram tarifari i pagaran menys, perquè s'ha decidit de manera arbitrària eliminar la tarifa 6.1b (que engloba els subministraments de 30 a 36 kV) i incorporar-la a la tarifa 6.2 a partir de l'any vinent (vegeu gràfic).

Fora d'àrea

Per la manera com estan construïdes les xarxes, que van des de les subestacions als usuaris, aquest abaratiment s'aplicarà al peatge que abonen el gros de les empreses basques, que depenen d'aquesta tarifa industrial, mentre que Catalunya no podrà accedir a aquest avantatge, ja que la xarxa del Principat només suporta fins a 25 kV i queda condemnada a abonar els preus més alts. La diferència és substancial, ja que, segons la previsió per a aquest any, els beneficiaris d'aquest premi econòmic passaran de pagar 26,26 euros per megawatt hora a abonar-ne 14,72.

Segons fonts del Departament d'Empresa i Coneixement, l'estalvi global per als clients corporatius bascos podria ser d'uns 50 milions d'euros anuals. El problema, però, no es limita al greuge comparatiu per a la resta d'usuaris empresarials, sinó que, com que la factura elèctrica global és una caixa única que es reparteix entre els abonats, la compensació d'aquests diners haurà de sortir d'alguna altra banda i es tem que acabi repercutint en la resta de consumidors, empreses o particulars de la resta de l'Estat espanyol, amb Catalunya com un dels mercats més vulnerables.

De fet, diverses organitzacions empresarials, encapçalades per la Cecot, ja han estimat que el sobrecost que suposarà a les empreses industrials catalanes el fet de no quedar incloses en aquesta revisió de tarifes podria arribar a uns 200 milions d'euros anuals; això, sense comptar que podrien acabar pagant més per compensar l'abaratiment de què gaudiran les companyies de les zones afavorides.

Clam des del Principat

Davant d'això, el conseller Baiget va enviar a finals de la setmana passada una carta al ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, en què s'exclamava per la pèrdua de competitivitat que implica l'acord polític. En la carta, que avui mateix haurà entrat al registre del ministeri, Baiget lamenta la “discriminació geogràfica” dels preus de l'energia, que afectarà molt negativament un total de 3.277 empreses catalanes, la immensa majoria de les perjudicades en el conjunt de l'Estat, que sumen unes 5.800, repartides de manera dispar pels diversos territoris.

“Això esdevé un factor de desigualtat i un greuge comparatiu”, clama Baiget, que insta el govern de l'Estat a ampliar el rang tarifari de manera que la millora de les condicions també arribi als abonats a les xarxes de 25 kV.

“També cal tenir present que qualsevol rebaixa en qualsevol de les tarifes generarà un desequilibri en la cobertura dels costos del sistema”, puntualitza Baiget en la seva missiva, just abans de recomanar que la diferència “no es faci repercutir en la resta de peatges” o, el que és el mateix, en el conjunt de consumidors.

L'única solució possible perquè no acabin pagant justos per pecadors i per evitar fins i tot un possible encariment de les tarifes dels usuaris domèstics seria que aquesta rebaixa la cobrís el mateix Estat via pressupostos.

Tasca impossible

De moment, no hi ha viabilitat per a una eventual renovació de les xarxes, que seria lenta i, sobretot, costosa. Es tracta d'infraestructures antigues, que depenen de cada distribuïdora i construïdes al seu moment per les operadores, que van decidir amb quina tensió electrificarien la porció que els va correspondre i que hi van destinar les inversions i la tecnologia que van considerar convenients.

50
milions
anuals es calcula que s'estalviaran les empreses basques amb la mesura promesa a Vitòria.
11,54
euros
menys per cada MWh pagaran les companyies afavorides pel pacte pressupostari amb el País Basc.

Les patronals del Principat posen el crit al cel

La Cecot, la Federació Empresarial del Metall, la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, Texfor i la Unió Patronal Metal·lúrgica també han fet arribar al ministre i al president Rajoy una nota en què expressen el “rotund” desacord amb l'exclusió de les empreses que depenen d'una tensió de 25 kV “sense cap raó tècnica o objectiva”. Les organitzacions blasmen els “criteris polítics” que han dut a prendre aquesta decisió i denuncien que tindrà un impacte molt negatiu sobre la competitivitat del teixit industrial català. Les patronals, que aprofiten per recordar a les autoritats espanyoles l'escatainada “unitat de mercat” que han esgrimit sempre, subratllen la “incoherència regulatòria” que origina una “inseguretat jurídica” intolerable, ja que deriva en discriminació i sobrecostos per a les empreses afectades pel problema. En la nota tramesa a l'executiu espanyol, els representants empresarials, que estan integrats en la plataforma energètica kV 25/30, juntament amb altres entitats com ara TMB, asseguren que Catalunya serà la més perjudicada per la mesura, mentre que hi haurà altres zones que se'n beneficiaran, com ara Navarra, Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó i Astúries, ja que les seves xarxes tenen una tensió superior.