Encara més difícil

La Vanguardia en català | 15/06/2015 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


L'objectiu no és conèixer les preguntes, sinó les respostes. I la resposta a la consulta interna d'Unió no podia ser un simple sí o no, sinó un encara més difícil. La divisió latent del partit ja és oficial i de la lectura del resultat, més enllà de la victòria o la derrota, en depèn el seu futur electoral. La pregunta següent, i la resposta corre pressa, és si les dècades de vida de CiU han atorgat prou maduresa a CDC i UDC per fer front a nous escenaris.

En públic, Convergència ha mantingut les formes en el procés intern d'Unió, però en privat s'ha trencat part de la vaixella amb numerets de matrimoni al caire de l'abisme. Artur Mas no pot esperar que a Unió decideixin si el resultat d'ahir a la nit és "mascle o femella", afirmen des de CDC, així que la voluntat de la cúpula democristiana d'obrir negociacions amb els seus socis per fer aportacions a un hipotètic programa comú són limitades en el temps i en el fons. Ramon Espadaler complirà amb el tràmit que arrenca amb un avís previ: "La responsabilitat per aconseguir un acord no recau sobre un dels socis. També requereix esforços de Convergència". Al quarter general dels convergents no s'immuten: "A veure com gestionen el resultat, nosaltres no pararem". Encara que la resposta més repetida es limitava a una onomatopeia. Com a aperitiu, les joventuts de CDC van demanar ahir a la nit mateix pel seu compte i risc la ruptura de la federació amb Unió. Queden inaugurades les històriques hostilitats.

L'altra meitat de la vaixella s'havia fet miques dins d'Unió molt abans. La divisió en el partit ha anat arrelant a mesura que el procés sobiranista avançava i la decisió de donar el vot a la militància tan sols ha posat xifres als suports de cadascun. Exactament 125 paperetes de diferència. Malgrat l'escàs marge, la direcció s'aferra als criteris defensats en la pregunta proposada. Compten els vots i la militància ha parlat. Amb el seu 50,9% a la butxaca la direcció considera que la resposta és un mandat inequívoc per condicionar el procés sobiranista amb una veu pròpia i legitimada. Una altra cosa és que la batalla interna encara es mantingui oberta.

Els autodenominats representants del sí a la independència a Unió han passat de ser veus més o menys il·lustres amb altaveus individuals a organitzar-se com a "hereus" dels fundadors del partit i ampliar horitzons: Girona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l'Oriental... L'objectiu és reclamar avui mateix que els democristians s'incorporin a la mesa de partits i entitats sobiranistes per fer les seves aportacions "des de dins" al full de ruta que ja han subscrit CDC i ERC. Però no només del debat independentista es viu a Unió. El sector opositor acabat d'inaugurar també creu que té a tocar la possibilitat de girar el partit com un mitjó.

Les múltiples lectures del resultat evidencien els caps per lligar i, com CiU durant trenta anys, Unió requereix ara la seva "i" particular per acoblar el seu projecte i els seus lideratges. Duran ha cedit protagonisme i execució d'estratègies a Ramon Espadaler. El president del comitè de govern no va anar a la seu del partit per seguir el recompte, i només hauria comparegut en cas de derrota de la proposta de la direcció. L'altra absència destacada va ser la de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Una especialista a actuar com a frontissa. A CiU, a Unió, al Govern... Encara que difícilment podrà aconseguir que es tanquin totes les ferides. La bel·ligerància de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a l'hora de defensar la seva aposta per la independència costarà de cicatritzar.