POLÍTICA
BARCELONA - 15 juny 2017 2.00 h

GORKA KNÖRR

 

EXVICEPRESIDENT DEL PARLAMENT BASC, ARA ABSOLT D’UNA PENA D’INHABILITACIÓ PEL TRIBUNAL D’ESTRASBURG

“El govern del PP hauria de demanar perdó”

 “En tots dos casos hi ha una intromissió abusiva en la vida parlamentària i un canvi de regles per condemnar esdeveniments polítics”

 “La sentència no entra en el fons perquè la defensa no ho va fer”

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Tot un històric de la política basca, de la qual es va retirar fa més d’una dècada –avui viu a Catalunya i és membre de l’ANC–, Gorka Knörr acaba de ser absolt pel Tribunal d’Estrasburg de la inhabilitació a què el va condemnar el Tribunal Suprem el 2003 per haver-se negat a dissoldre el grup de Batasuna quan era a la mesa del Parlament.

Content per la sentència?
Molt. Personalment és una victòria moral important, però sobretot també pel que significa. Passats els primers moments d’emoció penso que vam fer el que havíem de fer, davant d’un atac d’un poder judicial que ens demanava una cosa que no es podia dur a terme. Però també tinc l’enorme satisfacció de sentir l’escalfor de la gent que m’ha donat suport tots aquests anys. Recordo a tots els que han cregut que érem innocents fins i tot quan els del Suprem amb cinc vots particulars i al TC amb quatre van dir que allò que havíem fet no es podia fer.
En tot cas, en l’absolució no s’entra a valorar els fets sinó que és més per defectes de forma, oi?
No és això. El tema és molt clar: vam ser denunciats per la fiscalia general de l’Estat, la causa va ser arxivada dos cops, vam guanyar dos cops a la instància corresponent, que era el Tribunal Superior de Justícia del País Basc, i la causa va mantenir-se gràcies als recursos dels feixistes Manos Limpias. Això arriba al Suprem, que de manera absolutament incomprensible –o comprensible, segons com– fa una reavaluació de la causa sense entrar en el que havia determinat la instància ni donar-nos dret a la defensa. És clar, això és el que vam portar al tribunal europeu. La defensa jurídica, que ha estat impecable, es va centrar en la vulneració de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans perquè no se’ns havia donat audiència per defensar-nos, i no vam entrar a demanar que jutgés per exemple si érem inviolables, i per això la sentència tampoc hi entra.
En les absolucions del TSJPB sí que s’hi entrava, però...
Sí, i les sentències sí que deien que com a parlamentaris s’havia posat en qüestió la nostra inviolabilitat, dos cops. I hi queda clar també que no hi havia desobediència perquè un cop vam rebre una ordre de dissolució d’un grup parlamentari va ser impossible trobar un forat en el reglament, perquè tothom que sàpiga una mica de dret sap que un partit polític no és un grup parlamentari, i la dissolució d’un partit no ha de comportar la dissolució d’un grup, no pot ser de cap manera. Per això vam ser absolts dues vegades, amb la circumstància que després de la instrucció, que va ser molt dura per part del fiscal de Madrid i del País Basc, va canviar el color del govern a Madrid i el fiscal va deixar d’acusar, amb la qual cosa vam arribar a judici amb una sola acusació de Manos Limpias, cosa que era una autèntica barbaritat. Finalment el procés va arribar al Suprem, i vam pensar que aplicaria la doctrina Botín, segons la qual només amb acusació particular no es pot obrir judici oral... però no, nosaltres érem especials. Aquesta és la successió de fets, però s’ha de posar l’accent en el fet que el Tribunal Europeu ha dit que s’ha menystingut la nostra possibilitat de defensa, i això és el que demanàvem.
El sobiranisme català ho ha vist com un precedent de cara als processos oberts aquí. Els troba casos comparables?
Deixant clares les distàncies entre les causes i tot el que comporta un fet i l’altre, hi ha un doble paral·lelisme. En tots dos casos hi ha una intromissió abusiva en les competències i el decurs de la nostra vida parlamentària: en el nostre cas hi van entrar per ordenar que féssim una cosa que no es podia, i a Catalunya hi han entrat fins i tot per dir que la mesa no pot decidir que un tema es pot tractar. Però també hi ha un paral·lelisme jurídic: en el nostre cas es canvien les regles del joc un cop començat el partit, amb una interpretació abusiva de les competències del Suprem, ja que en lloc de fer una cassació de sentència fa una reavaluació de tot el contingut del judici, i sense donar la possibilitat de defensa. En el cas català és paradigmàtic que es condemna Homs, Mas, Ortega i Rigau per un delicte de desobediència tot i que s’han de donar uns mínims de comunicació perfectament taxats a la llei, dels quals fan una reinterpretació. En tots dos casos hi ha un canvi de regles per condemnar esdeveniments polítics.
La condemna és simbòlica o tindrà algun efecte real?
A la secretària de la mesa, que era molt més jove que nosaltres, li han fet molt mal, i això ja no té reparació possible. Si tingués una mica de vergonya, aquesta gent hauria de demanar perdó com a govern perquè és un govern del PP el que va instar la fiscalia que fes una cosa que no podia, que era dissoldre un grup parlamentari. El ministre Catalá va amagar la derrota i el calbot del tribunal en dir que no ha entrat en el fons, però ell sap que aquest no era el tema, sinó la violació palmària d’un dret. També hi ha uns costos de què s’han de fer càrrec, i una multa d’un euro per cap.
I què faran amb aquest euro?
No ho sé, potser el sortejarem i el posarem en un marc ben gros en una paret (riu). Això sí, tindrem dret a rescabalar-nos dels 12.000 i 18.000 euros que hi vam haver de posar; això se’ns deu i se’ns haurà de tornar amb interessos, i ja no parlo dels danys morals, que han estat molts i aquesta mala gent ni se’ls plantejarà.