Els catalans i el minotaure

La Vanguardia en català | 15/07/2015 - 00:00h


Màrius Carol


Jaume Vicens Vives va escriure a Notícia de Catalunya que els catalans no estan familiaritzats amb el poder i que històricament els costa de gestionar-lo. L'historiador utilitzava la metàfora del minotaure per establir que aquest personatge mitològic que s'associa al poder té mil formes: "El poder és la pau i la guerra, la revolució i la reforma, la justícia i la injustícia, el mal i el bé comú". El minotaure és una realitat quotidiana que cal saber manejar, evitant que ens devori ocult darrere de les seves múltiples màscares.

D'un temps ençà la política catalana s'ha tornat imprevisible, quan no inintel·ligible. Sovint els comentaristes han de fer mostra del seu ofici per entendre per què una setmana el sobiranisme vol marginar els polítics de les llistes electorals i la següent decideix que d'acord que hi siguin, però no als primers llocs. Que aquells personatges que han tingut el protagonisme en l'últim accelerament de la vida política catalana no figurin, com sembla que han acordat, entre els tres primers llocs de la llista unitària és de difícil justificació. Es pot estar a favor o no d'Artur Mas, però no hi ha dubte que en tot aquest procés se l'ha jugada més que ningú. La prova és que l'està investigant el TSJC després de la consulta del 9-N per un presumpte delicte de desobediència. Tot i això, en nom de la unitat i per salvar les diferències entre ERC i CDC, al final s'ha decidit que Mas ocupi el quart lloc i Oriol Junqueras es quedi el cinquè. Al davant hi aniran tres independents que es repartiran entre les dues formacions, així que no seran exactament independents. Això ha permès al món secessionista sortir davant els micròfons amb un somriure als llavis.

El minotaure s'ho mira tot amb cara de sorpresa. Caldrà veure si en el món sobiranista algú té, com Ariadna, el cabdell per trobar la sortida del laberint sense ser devorat definitivament pel toro mitològic.