NEUS TOMÀS

Cap de Política

El gran salt del president

@neustomas


DIMECRES, 15 DE JULIOL DEL 2015

En la cançó El gran salt de Manel hi ha una estrofa que sembla dedicada a Artur Mas: «Agafa't fort i, si pots, cau amb els dos peus i en un lloc pla». Perquè, vist com li està anant, o el president de la Generalitat és un dels catalans amb més poder de persuasió o té una sort que ja la voldríem molts. Només així s'explica que hagi aconseguit convèncer Oriol Junqueras i les entitats sobiranistes de presentar-se junts el pròxim 27-S. Això, després que el líder republicà abjurés de la candidatura única amb una convicció que feia preveure que aquesta vegada Mas no se'n sortiria. Però el president convergent, en una jugada digna d'estudi a la facultat de Ciències Polítiques, s'ha tret de sobre Josep Antoni Duran Lleida, (que s'ha quedat sol amb mitja Unió) i ha aconseguit que Junqueras s'avingui a compartir llista amb Convergència. El #millorunits independentista ha fet forat i la por que un Sí que es pot català entrés com a cavall de Troia al Parlament per frenar el secessionisme deuen haver ajudat Junqueras a prendre aquesta decisió -o per ser exactes, a canviar d'opinió-. Això i les enquestes, que els polítics diuen que no es creuen, però que acaben influint en les seves decisions.

Ara la incògnita és saber quines personalitats s'inclouran a la llista i quines, malgrat elles, en quedaran fora. Perquè, a les quotes de partits s'hi hauran de sumar les quotes dels independents independentistes amics de cada partit. Si tu em poses Carme Forcadell, jo et col·loco Carles Viver Pi-Sunyer. Es pressuposa que els analistes han de ser capaços de parlar de qualsevol cosa, i sobretot de poder interpretar-ho de manera didàctica. Doncs ja els dic jo que no és així, o almenys en el cas que ens ocupa. Perquè ¿com s'explica que ERC hagi canviat de parer? Doncs, com en la vida en general, perquè entén que és el mal menor i perquè Mas, l'estadista més tacticista de tots, va amenaçar de no convocar les eleccions. El mal menor o l'acolloniment dels republicans. I si, a més, acaben entrant en un Govern, cosa a la qual s'han negat reiteradament -la versió oficial és que el president de la Generalitat mai els ho ha proposat de veritat-, Esquerra no tindrà fàcil explicar tants vaivens. El paper del president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) , Jordi Sànchez, mereixeria un article a part, ni que sigui per detallar com ha ajudat Mas a sortir-se amb la seva.

Un cop confessada, doncs, la impotència per poder explicar les claus de tant de moviment tàctic, més enllà de la necessitat d'unir esforços perquè no es perdi ni un sol vot independentista, preparin-se ara per a unes setmanes de quinieles sobre noms vinculats a la universitat, la cultura o el periodisme disposats a anar a la candidatura. Agafin-se fort perquè serà esgotador
.