ARTICLES
15 agost 2015 2.00 h

Vots o escons?

VICENT SANCHIS

Entre els mil i un debats que es fan i es desfan a Catalunya sense tancar-ne cap d'una manera almenys parcialment definitiva n'hi ha un de ben curiós. La discussió sobre si es pot encarrilar o proclamar la independència amb la majoria absoluta dels escons però no dels vots al Parlament. És curiós, aquest debat, no perquè resulti estrafolari o improcedent, sinó perquè una de les parts que s'hi fica resulta que senzillament no hi creu, en aquesta possibilitat. Per què han d'entrar en la discussió el Partit Popular, Ciutadans o fins i tot el PSC o Podemos, si descarten, d'entrada, que el Parlament de Catalunya tingui la sobirania legítima per fer-ho?

La disposició crida l'atenció. Fins i tot Mariano Rajoy ha arribat a proclamar aquests dies que no es pot proclamar la independència sense la majoria absoluta dels vots emesos si per modificar l'Estatut, per exemple, cal una majoria parlamentària qualificada. No calia tanta explicació. Rajoy, com la gent del seu partit i els ministres del seu govern, no contempla aquesta possibilitat, aquesta declaració, de cap de les maneres. Per què entrar a drap en el debat de propiciar-la amb la majoria dels escons o amb la majoria dels vots? No té cap sentit. Aquesta vegada qui hi ha posat una mica de coherència ha estat el líder de Ciutadans. Albert Rivera ha afirmat amb contundència que el Parlament de Catalunya no pot proclamar la independència ni amb 60, ni amb 80, ni amb tots els seus diputats. Perquè ells, siguin tres o siguin tots, “no poden trencar la unitat que hem lligat entre tots”.

No és que Albert Rivera no sigui un demòcrata, que vés a saber, és que aplica el criteri democràtic d'acord amb els seus principis nacionals. I si per als francesos el poble de Còrsega no existeix, perquè només n'hi ha un, de poble, que és el francès, per al president de Ciutadans no hi ha més poble que l'espanyol, i és a ell a qui competeix decidir tot el que afecti la pròpia unitat. N'hi ha, al seu partit i a uns altres, que van encara més lluny. Són els qui consideren que la unitat de la pàtria –la seva– no depèn ni tan sols dels homes, perquè l'atribueixen al designi diví. Amb aquesta mena d'argumentacions i amb aquests individus difícilment es pot tractar res des del punt de vista humà.

És estrafolari que segons qui entri en segons quins debats perquè, senzillament, els considera improcedents. Un “deliri”. Però sí que han de fer-ho els altres. Els qui consideren que la democràcia té una arrel humana i que un Parlament que representa un poble té dret a tractar tot allò que afecta aquest poble. La pregunta, per tant, formulada des d'unes consideracions més obertes, sí que té tot el sentit. Les eleccions del 27 de setembre són plebiscitàries per substitució. El govern i les institucions de l'Estat no van permetre que la consulta del 9 de novembre fos realment una consulta. Els partidaris de fer-la, doncs, que fan la majoria al Parlament de Catalunya, van considerar la necessitat de mantenir-la d'una altra manera. A través d'unes eleccions autonòmiques i per voluntat de la majoria dels partits que hi concorreran i, després, de la majoria dels electors que votaran.

Aquestes eleccions són consultives, sí, tant com es voldrà, però la conseqüència que se'n derivarà serà un parlament democràtic. I als parlaments democràtics les decisions es prenen per majoria. Per la majoria dels escons. El procés cap a la independència de Catalunya, doncs, es podrà fer des d'aquesta majoria. Una altra cosa els que els partidaris d'encarrilar-la, de desconnectar de l'Estat, ho facin d'una manera o d'una altra atenent els resultats que trauran a les eleccions. Però això ja correspondrà al seu criteri. Al seu càlcul del risc i de la legitimitat per assumir-lo. Però al final hi comptaran els escons. I podria ser que en un moment decisiu els vots decantats a favor de la independència o de la desconnexió de l'Estat fossin fins i tot més nombrosos del que preveuen alguns. Dels mateixos resultats electorals. Perquè en les opcions no declaradament independentistes també n'hi haurà.

I que no pateixi ningú amb escrúpols excessius. El procés que viurem a partir del 28 serà tan complex, per molt ràpid que resulti, que caldrà més d'una votació. I s'hauran de fer sense ànim electoral i s'hi comptaran els vots. Això és, per exemple, un procés constituent. I això també podria passar si al final davant la comunitat internacional cal confirmar la decisió del Parlament amb un referèndum. Dins la llei catalana i les internacionals, no cal dir-ho.

Que no pateixi ningú amb escrúpols excessius: hi haurà més urnes i hi comptaran els vots