OPINIÓ
15 agost 2016 2.00 h

LA CRÒNICA

A què juga la Colau?

QUIM DOMINGO

Ada Colau governa la ciutat de Barcelona amb 11 regidors de 41. Una anomalia més de la fràgil democràcia espanyola. Amb aquest any i pocs mesos de dirigir l'alcaldia, ja podem constatar alguns fets i algunes preses de posició molt significatives.

A) A hores d'ara encara no sabem què vol per a Barcelona. Ha donat cops a cegues, ara aquí, ara allà. Ha sorprès propis i estranys (model turístic, vaixells recreatius, llicències hoteleres, top manta, sous, vagues...). No ha concretat res. Moltes paraules, però cap decisió important.

B) La majoria de les seves promeses, per no dir totes, a hores d'ara no s'han complert. Ha testat en pròpia carn que una cosa és l'activisme social i una altra governar la ciutat de Barcelona. La ciutadania ha notat algun canvi de veritat?

C) Ella qualificava els socialistes de corruptes i de ser la casta dominant de Barcelona i deia que de cap manera es podia governar amb ells... Doncs els primers socis que ha buscat i trobat són els socialistes del PSC. No era més lògic buscar el suport d'Esquerra Republicana i de la CUP? Però, és clar, aquests li exigien un compromís clar cap a la independència, en el sentit que Barcelona formés part de l'Associació de Municipis per a la Independència. L'alcaldessa Colau, que diu que el 9-N va votar sí i sí, resulta que prefereix pactar amb el PSC. Això és la nova política que tant predicaven?

D) Una de les seves primeres decisions és canviar el director del Born Centre Cultural (Quim Torra) i donar una nova orientació al centre. El Born és la recuperació de la memòria històrica de com Felip V va destruir Barcelona i Catalunya. Ara, amb l'exposicióFranco, Victòria, República..., es vol ampliar aquesta memòria. Barrejar la dictadura franquista i la seva cruel repressió amb el 1714 és desvirtuar deforma palesa la destrucció de Barcelona i Catalunya per les tropes borbòniques. I si, per a més inri, es vol exposar estàtues del general Franco en l'espai públic, això és una ofensa i una provocació als milers de familiars que encara estan intentant trobar els seus morts en els centenars de fosses comunes que hi ha en la nostra terra, un tema sobre el qual el règim espanyol no només no ha fet res sinó que sovint hi ha posat entrebancs. L'objectiu, per més que es negui, és desvirtuar la memòria de 1714.

E) Una gran part dels comentaristes i ciutadania en general, basant-nos en certes actuacions de darrera hora de l'Ada Colau, sospitem que allò que realment té com a objectiu és la creació d' un partit estrictament de Catalunya per poder-se presentar a la Generalitat.

Es tracta de convertir Barcelona en Comú en un partit polític separat de Podemos i que no depengui de Madrid ni de Pablo Iglesias. Pretén consolidar el seu moviment per a tot Catalunya. Tot i diferenciar-se de Podemos, segurament es presentarà a les eleccions de la nova República Catalana fent tàndem amb la part catalana del grup. En definitiva, al que juga l'actual alcaldessa de Barcelona és a esdevenir la princesa de Catalunya.