OPINIÓ
15 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Col·laborador necessari

FERRAN ESPADA
Sergi Sol ha escrit un lli­bre molt neces­sari per enten­dre els fets de l’octu­bre català i fer la impres­cin­di­ble diagnosi sobi­ra­nista com­par­tida

Tret dels malalts de la política, molta gent ha des­co­bert ara un per­so­natge espri­mat­xat i amb fac­ci­ons més aviat dures però que parla amb sere­nor i sobre­tot molta clare­dat i pre­cisió quirúrgica del procés durant el dar­rer any. Es diu Sergi Sol i acaba de publi­car el lli­bre Oriol Jun­que­ras, fins que siguem lliu­res, en què explica la seva vivència però també trans­met la posició política del pre­si­dent d’ERC, empre­so­nat a Lle­do­ners. No en va ha estat i és un dels seus col·labo­ra­dors més estrets. Els lide­rat­ges forts, com el que ha demos­trat tenir Jun­que­ras, no es cons­tru­ei­xen només amb dots de reflexió, visió estratègica i oratòria, que també. Els cal una bona direcció política col·legi­ada, com la que encapçala Marta Rovira, i equips de col·labo­ra­dors que irradiïn –quel­com més que comu­ni­car– de forma efi­ci­ent els vec­tors polítics. Fins i tot els adver­sa­ris d’ERC adme­ten que Sol i els seus com­panys dels equips del par­tit –els efec­tius homes i dones del vice­pre­si­dent– han acon­se­guit donar a l’ERC de Jun­que­ras aquesta dimensió que no tenia. Com els Madí i els Mer­ca­der-Roig van fer-ho en el cas de Mas i Mara­gall. Els dar­rers anys he vist poc el Sergi –i bàsica­ment per motius pro­fes­si­o­nals–, però el conec de fa molt. Vaig apren­dre el seu nom a les pan­car­tes que en dema­na­ven l’alli­be­ra­ment. És dels que coneix bé el preu de deso­beir ara que hi ha tants apo­lo­ge­tes de la deso­bediència des del sofà de casa. En Sol sap què és afron­tar un tri­bu­nal mili­tar i pas­sar per les pre­sons espa­nyo­les per insubmís. Un fons de con­vicció política que jun­ta­ment amb les dots periodísti­ques for­ja­des pro­fes­si­o­nal­ment en la gran escola del peri­o­disme local –com un ser­vi­dor– el fan idoni per escriure un lli­bre molt neces­sari per mirar d’enten­dre un epi­sodi que pas­sarà a la història de Cata­lu­nya. Uns fets d’una immensa com­ple­xi­tat sobre els quals l’inde­pen­den­tisme ha d’arri­bar a una diagnosi com­par­tida per poder enca­rar el futur amb una estratègia comuna desen­vo­lu­pada mit­jançant la uni­tat d’acció.