OPINIÓ
CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT - 15 novembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Marisc al cove

CARLES SABATÉ - CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT
“El PNB pre­fe­reix garan­tir-se un excels finançament a topar amb l’Estat. Fins que els mili­tants li ho per­me­tin

El pre­si­dent de Cata­lu­nya només pot ser ben rebut, a l’Estat, al palau d’Aju­ria Enea. És evi­dent que Quim Torra no serà ben­vin­gut a cap altra seu de pre­si­dent autonòmic, cons­ta­tació de l’allu­nya­ment entre Cata­lu­nya i la resta de l’Estat. Fins i tot el pre­si­dent Sánchez con­voca un Con­sell de Minis­tres a Cata­lu­nya sense avi­sar-lo, tot espe­rant la res­posta a reu­nir-se, com recla­mava ahir Torra. La llu­nya­nia és tan gran que també el lehen­dakari basc se sent incòmode amb el procés català, i amb els eixos de govern del pre­si­dent, sobre­tot quan li recorda que a Cata­lu­nya ja no se sent com a pròpia la monar­quia i es vol exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació. Urku­llu juga amb l’ambigüitat que donar suport al dret a l’auto­de­ter­mi­nació no implica inde­pen­den­tisme. Difícil d’expli­car. Però és el preu que paga el PNB actual per gau­dir d’un “sin­gu­lar” finançament autonòmic.

El reco­nei­xe­ment de la rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal es va tra­duir, en l’últim pres­su­post apro­vat a l’Estat espa­nyol (2017), en 3.000 mili­ons més per a Euskadi. Era la quota extra per com­ple­tar el finançament ordi­nari basc de què ja dis­po­sen des que es va apro­var l’Esta­tut del 1979.

Amb aques­tes xifres, des d’Aju­ria Enea es pre­fe­reix anar garan­tint la gover­na­bi­li­tat a l’Estat alter­nant amb PP i PSOE. Però què pas­sarà si algun dia el PNB gosa enfron­tar-s’hi? O els mili­tants del PNB for­cen avançar cap a la inde­pendència, com els va pas­sar a Con­vergència quan Mas era pre­si­dent? Impro­ba­ble, però podria pas­sar que l’onada recen­tra­lit­za­dora espa­nyola no s’aturés, o que posats a atiar sense límits l’enfron­ta­ment ter­ri­to­rial, Cs i Vox no en tin­guin prou ence­nent i men­tint sobre Cata­lu­nya, i neces­si­tin afe­gir-hi Euskadi, i que PP i PSOE no vul­guin que­dar enrere. Ara bé, tren­car amb el PNB impli­ca­ria aca­bar de dila­pi­dar l’entesa ter­ri­to­rial de la Tran­sició ava­lada per la corona.

L’emmi­ra­lla­ment català en Euskadi ha des­a­pa­re­gut. Els dos països avan­cen a rit­mes cada cop més dife­rents. I el pre­si­dent espa­nyol segueix ofe­rint unes pro­pos­tes d’Esta­tuts.