Enyoren el llop

Ni els que esperen que Mas es faci enrere ni els que dubten del seu full de ruta entenen el que ha fet el president

La Vanguardia en català | 15/12/2014 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro


L'amic Jordi Armadans, politòleg, ho ha resumit de manera perfecta en una piulada: "Per tot arreu apareixen federalistes i terceraviistes. Innegable: el sobiranisme ha espavilat molta gent". Vet aquí el projecte de la independència reduït per les ànsies d'alguns a motor involuntari del reformisme espanyolista, sincer o no. Però Rajoy, des de La Granja, ha deixat clar que el PP encara manté la seva estratègia contra la tranquil·la revolta catalana. Mentre, com explicava ahir Manuel Pérez a Economia, l'Executiu espanyol estudia un possible quitament del deute autonòmic, que donaria oxigen a la Generalitat rebel a canvi d'incrementar el control de Madrid sobre una autonomia que, a efectes econòmics, ha deixat d'existir fa temps. Ni fuero ni huevo, només un flotador que seria una cotilla més rígida.

Es fan federalistes o terceraviistes perquè ja li veuen les orelles al llop. Gest defensiu. En la coneguda faula, el llop era una amenaça de la qual, a cops de repetició, ningú no feia cas i, llavors, un dia -quan tots dormien refiats- arribava l'ensurt. El llop de l'independentisme va ser, durant les dècades del pujolisme, un mer espantall retòric per estovar la gasiveria del Madrid oficial a l'hora de negociar diners i competències per a la Generalitat. Que ve el llop, que ve el llop. CiU era el cuidador del jardí autonòmic i era, alhora, el garant contra qualsevol temptació secessionista. Recordeu els Jocs Olímpics del 1992 i el "Freedom for Catalonia", tot estava pactat. El llop no arribava mai al llogarret. Per això encara n'hi ha que esperen que Mas es desdigui de la seva aposta sobiranista. Per això encara n'hi ha que dubten de la sinceritat del seu full de ruta i ho repeteixen a orelles de Junqueras. Ni uns ni altres entenen el que ha fet el president.

Hi ha notables que voldrien tornar als temps del conte del llop. Continuen parlant d'"encaix". Però la quadratura del cercle és -avui dia- més ingènua que la secessió: pregunteu als barons del PP i del PSOE si admetrien més poder i més euros per a Catalunya. Divendres es va presentar en societat una nova entitat que porta un nom inequívoc: La Tercera Via. Es veu que preparen una proposta. Molt bé. Llàstima que, de Granada a la La Granja, d'esquerra a dreta, no hi hagi cap escletxa per on col·locar-la. Ara, sobtadament, molts tenen pressa per reformar Espanya. Democristians duranistes al costat de socialistes regimentals amb ecosocialistes unitaristes i independents amb l'Estat al cor. Tots ells parteixen d'una premissa: els catalans no poden votar res sense pactar-ho amb Madrid i no es pactarà res amb Madrid sense que abans no ho votin tots els espanyols. El bucle que condueix al cadenat que mena a la residualització de Catalunya. Una manera elegant de dir que els catalans no tenen dret a decidir res més que allò que els permetin la resta d'espanyols.