ARTICLES
15 desembre 2015 2.00 h

LA COLUMNA

La palanca

FERRAN ESPADA

Doneu-me un punt de suport, i mouré el món. Aquesta frase atribuïda a Arquímedes condensa el principi de la palanca. Una barra suportada sobre un punt fix multiplica la pressió exercida en un extrem i permet moure grans pesos. Doncs bé, aplicat a la política, el magnífic punt de suport aconseguit per l'independentisme català és la victòria del 27-S, i la palanca serà el 20-D. Ara només falta la pressió suficient –és a dir, els vots– que permeti moure el pesat escenari autonomista cap a la consecució de la república catalana. La immensa importància que tenen, i haurien de tenir, per a qualsevol independentista les eleccions de diumenge rau en el fet que ens podem trobar una palanca excepcional i sense la força necessària per moure el destí del país. Per això és fonamental la victòria de l'independentisme el 20-D. En conjunt, amb la suma d'Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat, però sobretot com a opció individual. En aquest últim cas, la majoria d'enquestes situen la victòria a Catalunya entre tres opcions: ERC, En Comú Podem i Ciutadans.

Una victòria d'ERC impulsa el procés, la de Ciutadans l'atura i la d'En Comú Podem va a via morta

En aquest escenari, la victòria d'Esquerra reafirmaria decisivament el camí cap a la república catalana i podria suposar l'espenta definitiva per desencallar les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP que donaria un impuls clau al procés davant una previsible inestabilitat política postelectoral a Madrid. Que el partit independentista guanyés a Catalunya neutralitzaria, a més, que l'unionisme de Ciutadans aconseguís la victòria i tergiversés les aspiracions nacionals dels catalans. No ens enganyem, el partit guanyador a Catalunya el 20-D marcarà el relat, i és la pugna pel primer lloc entre ERC i C's el que serà fonamental a l'hora d'impulsar o frenar el procés per l'estat propi. Les aspiracions del tercer en pugna, En Comú Podem, són legítimes però el seu resultat no marcarà el futur del projecte nacional català, ja que la seva aposta pel dret a decidir va lligada a una victòria de Podem a l'Estat que no s'albira, per la qual cosa la victòria d'aquest espai a Catalunya seria malaguanyada perquè acabaria en via morta. L'anhel per la república catalana s'ho juga tot el 20-D, l'independentisme ho hauria de tenir molt clar.