POLÍTICA
15 desembre 2018 6.01 h

OPINIÓ

Serenor i fermesa

DOLORS BASSA, JORDI CUIXART, CARME FORCADELL, JOAQUIM FORN, ORIOL JUNQUERAS, RAÜL ROMEVA, JOSEP RULL, JORDI SÀNCHEZ I JORDI TURULL *
Només amb una uni­tat estratègica granítica [...] serem capaços de superar els embats de l’Estat espa­nyol
Quan decla­rem davant del Suprem, no renun­ci­a­rem, no capi­tu­la­rem, no ens ren­di­rem
Ens podran con­dem­nar [...]. El que mai podran demos­trar és que la seva con­demna sigui justa i fona­men­tada amb fets i pro­ves
El que tot­hom des­co­brirà [amb el judici] és la fallida de la democràcia a Espa­nya i la justícia de les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons
És el moment de saber-se forts i serens. Ho estem nosal­tres i neces­si­tem que també ho esti­gueu

Us podríem donar les gràcies mil cops i serien insu­fi­ci­ents. Farem sem­pre curt a l’hora de retor­nar-vos tot l’escalf, el suport i la com­pa­nyia que ens lliu­reu dia sí, dia també. Gràcies per no obli­dar-nos, per ser al nos­tre cos­tat, per tenir-nos pre­sents i ense­nyar cada dia al món sen­cer la causa justa que sem­pre és la lluita pels drets i les lli­ber­tats civils que a nosal­tres ens han estat arra­bas­sats.

Som ja molt a prop de l’inici del judici davant del Tri­bu­nal Suprem. Aquest és un moment que vol la màxima fer­mesa per part nos­tra, però també tota la sere­nor. I també la vol de vosal­tres, de tots els que esteu al nos­tre cos­tat, dels que ens veniu a veure de fora la presó estant, dels que ens escri­viu, dels que us mani­fes­teu, dels que assis­tiu a sopars grocs, dels que ens teniu, en defi­ni­tiva, pre­sents i heu fet des del pri­mer dia de la nos­tra injusta situ­ació la vos­tra causa i també la vos­tra lluita.

Ente­nem que molta gent que s’apropa física­ment o emo­ci­o­nal­ment a la presó senti en carn pròpia la impotència que pro­voca tanta injustícia. Ente­nem que algú pugui con­si­de­rar, fruit d’aquesta indig­nació que gene­ren els abu­sos, que la solució hau­ria de ser obrir les pre­sons. Però, de la mateixa manera que podem enten­dre la neces­si­tat d’esbra­var la impotència, també hem de dir clara­ment que això, lluny d’afa­vo­rir la nos­tra causa, la per­ju­di­ca­ria, igual que també per­ju­di­ca­ria els objec­tius polítics del país que volem i pels quals som aquí empre­so­nats pen­dents d’un judici polític.

La repressió pretén deses­ta­bi­lit­zar-nos i divi­dir-nos. No ho hem de per­me­tre. La riquesa del sobi­ra­nisme és la seva plu­ra­li­tat i aquí rau també la seva força. Només amb una uni­tat estratègica granítica, cons­truïda sobre la pre­missa del res­pecte i la gene­ro­si­tat, serem capaços de superar els embats de l’Estat espa­nyol.

Afron­tem el judici amb plena consciència i res­pon­sa­bi­li­tat. No us resulti estra­nya aquesta sere­nor. Com­par­tim la con­vicció que no hem comès cap delicte, perquè posar urnes no ho podrà ser mai. I això ens fa forts davant de qual­se­vol embat judi­cial i davant qual­se­vol arbi­tra­ri­e­tat i injustícia. Som inno­cents. Ho sabem. I és aquesta plena con­vicció d’innocència la font de la nos­tra sere­nor i de la nos­tra ambició de situar el judici com una gran opor­tu­ni­tat per denun­ciar les arbi­tra­ri­e­tats i la vul­ne­ració dels drets civils i les lli­ber­tats ciu­ta­da­nes.

Quan vam anar a decla­rar davant l’Audi­en­cia Naci­o­nal i del Tri­bu­nal Suprem, vam esco­llir, amb plena consciència i volun­tat, el camí de donar la cara i assu­mir les con­seqüències que se’n pogues­sin deri­var. Fa més d’un any que som a la presó des d’aquell dia, i el judici al Tri­bu­nal Suprem és el pas que dona con­tinuïtat i coherència a les deci­si­ons que vam pren­dre lla­vors. En vam assu­mir les pos­si­bles con­seqüències, igual que les assu­mim ara. La coherència de les nos­tres acci­ons es man­tindrà intacta quan esti­guem asse­guts al banc dels acu­sats del Suprem.

Quan decla­rem davant del Tri­bu­nal Suprem, no renun­ci­a­rem, no capi­tu­la­rem, no ens ren­di­rem. Ben al con­trari. Man­tin­drem el cap ben alt i par­la­rem clar, con­vençudes i con­vençuts ple­na­ment de la nos­tra innocència i de la legi­ti­mi­tat de les nos­tres acci­ons i de les nos­tres con­vic­ci­ons. Des­pu­lla­rem el llast de men­ti­des i oprobi que acom­pa­nya el nos­tre cap­ti­veri i la vol­guda incon­sistència de les acu­sa­ci­ons que se’ns for­mu­len, cons­truïdes sobre els fona­ments de la ven­jança i l’escar­ment en aquesta causa con­tra el con­junt del sobi­ra­nisme, de la qual nosal­tres som la part més visi­ble.

Per això us diem que és el moment de saber-se forts i serens. Ho estem nosal­tres i neces­si­tem que també ho esti­gueu els que sou i voleu ser a prop nos­tre, inde­pen­den­tis­tes o no. Som mili­ons de per­so­nes les que com­par­tim la con­vicció que aquesta és una situ­ació pro­fun­da­ment injusta. El judici oral serà el moment pro­pici perquè apa­re­gui la veri­tat al mig de la sala on se’ns estarà jut­jant, i el que la vul­gui negar haurà de girar per força la cara, perquè se’l men­jarà la ver­go­nya, i estem con­vençuts que el car­rer ens hi acom­pa­nyarà.

Ens podran con­dem­nar, perquè tenen la força. Ja hem dit mol­tes vega­des que no espe­rem un judici just, perquè ningú ja no dubta de la fona­men­tació política, i no jurídica, que té aquesta causa.

El que mai podran demos­trar és que la seva con­demna sigui justa i esti­gui fona­men­tada amb fets i pro­ves. No, no podran, perquè, arri­bats a aquest punt, ja ha estat demos­trat que les acu­sa­ci­ons no s’aguan­ten de cap de les mane­res. I és per aquest motiu que el judici és una opor­tu­ni­tat per als que estem empre­so­nats, per al con­junt del sobi­ra­nisme i per a tots aquells que, sense com­par­tir la idea d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent, no dub­ten a posar-se al cos­tat de la defensa dels drets civils i polítics.

El judici és el mirall en què els dife­rents poders de l’Estat, i en par­ti­cu­lar el judi­cial, hau­ran de mirar-se. Pot­ser ells podran supor­tar el que vegin –al cap­da­vall, ja hi estan acos­tu­mats–, però el que tot­hom des­co­brirà és la fallida de la democràcia a Espa­nya, la justícia de les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons i la legi­ti­mi­tat de les nos­tres ambi­ci­ons polítiques.

Sere­nor i fer­mesa. La que ens dona saber que som inno­cents i que no renun­ci­a­rem a res. Gràcies per ser al nos­tre cos­tat.

*Pre­sons de Mas d’Enric, les Bas­ses i Lle­do­ners, 14 de desem­bre del 2018