OPINIÓ
15 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Provocacions

GERMÀ CAPDEVILA
Torna a bas­tir-se un relat fals d’una Cata­lu­nya sense llei que neces­sita el Setè de Cava­lle­ria

Més de dos mili­ons de cata­lans assis­ti­ran el dia 21 a una pro­vo­cació directa de l’Estat espa­nyol, que vol ampliar l’escar­ment i expan­dir la humi­li­ació a totes aque­lles per­so­nes que van gosar somiar en un futur dife­rent i van defen­sar les urnes davant la repressió poli­cial i l’asset­ja­ment judi­cial.

Torna a bas­tir-se un relat fals d’una Cata­lu­nya vio­lenta i sense llei, una mena de Wild West que neces­sita ser paci­fi­cat amb el Setè de Cava­lle­ria. La idea d’un 155 sine die que per­meti fer una desin­fecció a fons gua­nya cada cop més pro­ta­go­nisme a l’Estat, i es fan pas­ses clares en aquesta direcció. La volun­tat de menys­prear i silen­ciar les vagues de fam, o la tria de l’ani­ver­sari de les elec­ci­ons del 21-D per fer un Con­sell de Minis­tres a Bar­ce­lona –després de 4 dècades sense fer-ho– no són casu­a­li­tats. L’elecció del Palau de Mar, des­a­con­se­llada pels matei­xos Mos­sos, busca unes imat­ges i unes excu­ses molt clares que sos­tin­guin el dis­curs inven­tat de la violència. Saben que la situ­ació és molt deli­cada. Més de dos mili­ons de cata­lans veuen empre­so­nats o a l’exili els líders que van triar democràtica­ment per gover­nar el país. En el ple monogràfic per par­lar sobre Cata­lu­nya al Congrés, Pedro Sánchez –que repre­sen­tava un bri d’espe­rança en un canvi de direcció que pogués posar les bases a una reso­lució política del con­flicte– va començar la seva inter­venció dient “men­ti­ders” a més de dos mili­ons de ciu­ta­dans i posant la Cons­ti­tució com a única res­posta pos­si­ble a qual­se­vol inqui­e­tud democràtica. Com a cire­reta del pastís s’envien 1.000 efec­tius poli­ci­als a Cata­lu­nya, tot menys­pre­ant l’auto­go­vern i les com­petències del Mos­sos d’Esqua­dra.

En aquest con­text es fa molt difícil man­te­nir la calma i no caure en les pro­vo­ca­ci­ons i els paranys, però man­te­nir el caràcter cívic i pacífic del movi­ment inde­pen­den­tista és vital. Hi ha mol­tes mane­res no vio­len­tes de demos­trar el rebuig a les pro­vo­ca­ci­ons de l’Estat i l’opció més intel·ligent és no sor­tir d’aquest marc que ha mera­ve­llat el món durant l’última dècada.