OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 15 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Quinze dies

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Sàpigues, Jordi, que aquests dies a la infer­me­ria hi som tots. Perquè estem en estat de xoc

Quinze dies fa, avui, que Jordi Sànchez i Jordi Turull fan vaga de fam (saben què són, quinze dies sense men­jar?); i en fa dotze que la fan Joa­quim Forn i Josep Rull. Avui, també, fa dos dies que fa vaga de fam l’alcalde de Mont­blanc, el repu­blicà Josep Andreu; i avui, és clar, en fa un que Jordi Turull és a la infer­me­ria de Lle­do­ners. L’hi van tras­lla­dar ahir, després de catorze dies sense men­jar. Amb aquest pano­rama, sàpigues, Jordi (i t’ho dic perquè sé que lle­gei­xes aquest diari), que a la infer­me­ria hi som tots. A la infer­me­ria emo­ci­o­nal. Perquè encara estem en estat de xoc. Perquè una vaga de fam és una mesura extrema (què fa Tardà dient que a ERC la vaga de fam “no l’han cre­guda necessària”?; no ho veu que, si més no, és millor estar callat?); una mesura extrema, deia, que ens deixa a tots tocats. S’ha de ser molt valent, per fer una vaga de fam. I tenir una gran con­vicció. Per això em trec el bar­ret, perquè em sem­bla que jo no podria. Em fa res­pecte, ja ho he dit en alguna altra ocasió. I me’n fa encara molt més, Jordi, quan sé que, con­jun­ta­ment amb els altres pre­sos i pre­ses, heu sig­nat l’arti­cle que avui publi­quem, i que no desprèn més que con­vicció: “Quan decla­rem davant del Tri­bu­nal Suprem, no renun­ci­a­rem, no capi­tu­la­rem, no ens ren­di­rem (...) Man­tin­drem el cap ben alt i par­la­rem clar, con­vençudes i con­vençuts ple­na­ment de la nos­tra innocència i de la legi­ti­mi­tat de les nos­tres acci­ons i de les nos­tres con­vic­ci­ons”, dieu. Ja ho sé que no es pot fer res més, perquè quan un té raó no pot fer res més que defen­sar-la fins al final. Però m’admira, vull que ho sapi­gueu, la vos­tra con­vicció. Quins cor­dons! (per no dir una altra paraula que rima amb aquesta). Quinze dies de vaga de fam i amb el cap ben alt. Fins i tot a la infer­me­ria. Quin con­trast amb la manca de res­pecte de Casado l’altre dia fent-ne burla i par­lant de la “dieta pro­teica” dels pre­sos. Pateixo. Pel qui hi ha a la infer­me­ria i pels qui hi poden aca­bar anant; i estic temp­tat de dema­nar-vos que ho dei­xeu. Perquè ja fa quinze dies. I demà 16. I el dia 20, la vigília del 21-D, en farà vint. I aquell dia Pedro Sánchez i sis minis­tres del seu govern (i un parell de con­se­llers, tot sigui dit) sopa­ran a Bar­ce­lona con­vi­dats per Foment de Tre­ball. Sense comen­ta­ris.