OPINIÓ
15 desembre 2018 2.00 h

Diàleg a fons i en pau

El pro­per 21 de desem­bre es com­pleix un any de les elec­ci­ons del 155, con­vo­ca­des per Rajoy per fre­nar el procés sobi­ra­nista però gua­nya­des un cop més per les for­ces que defen­sen la inde­pendència de Cata­lu­nya. Va ser, sense dubte, una victòria no només sobre els par­tits uni­o­nis­tes, sinó també con­tra tota la maquinària de l’Estat, política, econòmica, mediàtica, judi­cial i fun­ci­o­na­rial. I va ser, sobre­tot, una victòria cívica i democràtica, uns trets que són essen­ci­als i irre­nun­ci­a­bles d’aquest procés i que no es poden obviar en les mobi­lit­za­ci­ons de pro­testa con­tra la reunió del govern espa­nyol a Bar­ce­lona diven­dres que ve.

Hi ha motius de sobres per mani­fes­tar-se el 21-D, sigui per rei­vin­di­car el pro­jecte inde­pen­den­tista, per pro­tes­tar per la situ­ació dels pre­sos en vaga de fam i la resta de pre­sos i exi­li­ats polítics o per mos­trar la indig­nació d’una amplíssima majo­ria de cata­lans per la repressió, la vul­ne­ració de drets i lli­ber­tats, el blo­queig ins­ti­tu­ci­o­nal, la falta de volun­tat per resol­dre el pro­blema de fons i el relat defor­mat i far­sant que es fa a Espa­nya sobre la rea­li­tat cata­lana. És també per des­men­tir aquest relat malin­ten­ci­o­nat que parla de violència, caos i des­go­vern que és impres­cin­di­ble mani­fes­tar-se amb la lli­ber­tat i amb el civisme de sem­pre.

És una bona notícia que Pedro Sánchez, després de la duresa del seu dis­curs de dime­cres pas­sat al Congrés i d’una con­vo­catòria del Con­sell de Minis­tres uni­la­te­ral i ino­por­tuna en tots els sen­tits, pro­curi rebai­xar la tensió pro­po­sant una reunió amb el pre­si­dent Torra. Ho hau­ria d’haver fet molt abans per no sem­blar un recurs d’última hora. Tot i així, la reunió és necessària i serà posi­tiva sem­pre que no es tracti d’un tràmit mera­ment pro­to­col·lari, sinó d’un diàleg amb volun­tat de par­lar dels temes de fons, que és el que s’ha dema­nat des de la Gene­ra­li­tat.