Els interrogants del pla

L'acord de Mas i Junqueras permet que CiU i ERC fitxin independents amb llibertat a les llistes i no es descarta visualitzar el bloc independentista amb una part de la denominació comuna

Els dos partits han de negociar l'entrada d'experts republicans al govern

CDC guanya temps però té pendent el congrés

16/01/15 02:00 BARCELONA - A.SERRANO /O.A.-ETXEARTE
Francesc Homs, Artur Mas i Joana Ortega al palau de la Generalitat, dimecres Foto: EFE.

Un acord, molts detalls pendents i també interrogants. L'entesa entre el president de la Generalitat i el líder d'ERC deixa clar que el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament, uns comicis als quals CiU i ERC concorreran en llistes separades però amb un full de ruta conjunt que ha de permetre culminar el procés que viu Catalunya. El pacte és més ampli però no entra en alguns aspectes fins fa pocs dies comentats per tothom. A continuació repassem alguns dels interrogants que es mantenen, malgrat el pla CiU-ERC. I alguns altres que es deriven de l'entesa.

I els independents?

Ha estat un dels debats més agres de les últimes setmanes, sobretot arran de la proposta del president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, perquè en les pròximes eleccions fos la llista encapçalada per Artur Mas la que monopolitzés la presència d'independents. Amb el pacte entre Mas i Junqueras està clar que CiU i ERC aniran a les eleccions en llistes separades però es dóna per fet que cadascuna de les forces parlamentàries podrà fer les llistes com li convingui.

Es descarta la denominació comuna?

Era l'opció que plantejaven els republicans: llistes separades però amb un denominador comú en què les sigles dels partits passessin a un segon pla. Les batejades com a candidatures “paraigua”. L'entesa d'aquest 14 de gener que situa les eleccions a la tardor fa d'alguna manera que la crida a les urnes perdi l'excepcionalitat que tindria si els comicis es fessin abans de les municipals del 24 de maig. El coordinador general de Convergència, Josep Rull, admetia ahir que, tot i el caràcter plebiscitari de la convocatòria del setembre, es tractarà d'unes eleccions més o menys convencionals, i es deduïa que la formació no sembla disposada a perdre les sigles en la contesa. Això no implica, no obstant això, que el partit no intenti incorporar representants de la societat civil a la candidatura del president de la Generalitat.

Entrarà ERC al govern?

Molt abans que Mas comparegués, alguns especulaven amb la possibilitat que ERC entrés al govern, una possibilitat que ha estat damunt la taula d'ençà que Junqueras va signar amb Mas l'acord de governabilitat, ara fa poc més de dos anys al Parlament. L'entesa no inclou la incorporació d'Esquerra a l'executiu. Junqueras, segons va revelar a RAC1, va oferir-li al president. “Ens va dir que és una potestat seva i que s'ho pensaria”, segons el líder d'ERC. Des de Convergència no descarten aquesta possibilitat però deixen clar que requeriria un debat, també amb els socis d'Unió, que no s'ha abordat. Esquerra està convençuda que Mas no preveu aquesta possibilitat a curt termini.

Com col·laboraran els experts d'Esquerra amb l'executiu?

Un dels punts de l'acord preveu la incorporació d'experts d'ERC perquè col·laborin amb el govern en la creació de les estructures d'estat –hisenda pròpia, Seguretat Social catalana, administració electoral catalana...– i en àmbits clau per al procés, com ara el de la internacionalització. L'anunci de l'entesa, però, no va servir per concretar quants especialistes de l'entorn dels republicans passarien a cooperar amb l'executiu ni la manera a través de la qual es vehicularà aquesta col·laboració. És una altra de les qüestions pendents de negociar.

L'acord incideix en la campanya municipal?

És impossible saber l'impacte que l'entesa tindrà sobre les eleccions municipals, les primeres després del 9-N. També s'haurà de veure si afectarà una campanya que habitualment es planteja molt en clau local, però en què aquest cop es dóna per fet que les formacions voldran marcar perfil després del pacte assolit entre CiU i ERC. Han començat a sorgir ja veus republicanes al territori, començant per Alfred Bosch, que defugen un compromís previ d'aliança amb CiU.

Què passarà amb Unió?

El procés sobiranista ha sacsejat fortament CiU. Unió, que no era partidària d'avançar les eleccions, ha ajornat el debat sobre la independència fins després de les municipals. CDC confia que els socialcristians no es desmarcaran de la federació, però estan disposats a trencar amb els de Josep Antoni Duran i Lleida per tirar endavant el procés.

El congrés pendent de CDC

Les eleccions del maig compliquen el calendari a CDC, que es va comprometre a fer el congrés per elegir el nou secretari general després de la sortida d'Oriol Pujol pel cas de les ITV. La direcció ha de debatre si es farà abans o després del 27-S, però assegura que la formació arribarà als comicis “molt renovada” perquè ja ha encetat el procés.

Les entitats faran una altra campanya conjunta?

No tots els interrogants afecten el pla CiU-ERC. Alguns, se'n deriven. Un cop aclarit que les eleccions plebiscitàries seran el 27-S s'ha de definir el paper que adoptaran l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència amb vista a aquests comicis. I si es reprendrà la campanya unitària Ara és l'hora, que es va posar en marxa a mitjan juliol de l'any passat per donar suport a la consulta i que va tenir el seu punt culminant en la gran V que es va construir amb franges vermelles i grogues al centre de Barcelona per la Diada. Hi van participar més d'1,8 milions de persones. L'ANC té reunió del secretariat avui.

Diada
És quan comença oficialment
la campanya electoral per als comicis plebiscitaris del 27 de setembre.
Darrera actualització ( Divendres, 16 de gener del 2015 02:00 )